Bel Olid és dona i feminista. Però també és escriptora, traductora, professora, lectora i presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Les lletres i la paraula són la seva passió i potser per això quan parla ho fa ràpid, com si intentés esprémer cada minut. És clara i contundent i quan ha de denunciar el masclisme i els estereotips ho fa sense embuts. Creu fermament en la protesta del 8-M. Tant és així que ens demana que aquesta entrevista no es publiqui dijous perquè ella, aquell dia, fa vaga. La duresa del seu discurs contrasta amb el lloc on ens trobem, el plàcid jardí de l’Ateneu Barcelonès.

A la vaga del 8-M s’hi està adherint, d’alguna manera o altra, pràcticament tothom. Per què creu que hi ha aquest boom?
Hi ha moltes coses que passen i que no semblen importants però arriba un moment en què hi ha una gota que fa vessar el vas... Però esclar, aquest vas no pot vessar si no s’ha omplert abans. Fa moltíssims anys que estem omplint el vas amb idees feministes i potser hem arribat al punt en què la societat està preparada per assumir-ne alguna. Aquest vas vessa perquè hi ha hagut moltes gotes abans.

Creu que serà un èxit?
Per mi l’èxit de la vaga ja s’ha aconseguit independentment de si hi ha un seguiment altíssim o no. S’està parlant moltíssim dels motius i un d’ells és donar visibilitat a les opressions que patim les dones i, per tant, si això s’està veient gràcies a la vaga, la facis o no, ja és un èxit.

El manifest del 8-M toca molts punts: la violència, la bretxa salarial, la tirania de l’estètica, el paper de les dones en la cura dels fills, dels dependents... Per vostè, quin és el punt més important?
El més important és que estem en un sistema que discrimina per gènere i si ens carreguem això, la resta de peces cauen com en un dòmino. És més important el gènere amb què has nascut que qualsevol altre aspecte de la teva vida i això em sembla molt bèstia. Siguis del col·lectiu que siguis, pringues més si ets una dona que si no ho ets. El problema més greu que ens hem de carregar és el sistema de repartiment de rols de gènere. Si tinc uns talents determinats, per què no se’m dona joc en funció dels talents i no del gènere? Això provoca que es desaprofitin molts talents.

Siguis del col·lectiu que siguis, ‘pringues’ més si ets una dona que si no ho ets

S'ha sentit mai discriminada?
No és que m’hagi sentit discriminada, és que ho he estat. M’ha passat que em toquin pel carrer de manera sexual o, per exemple, que m’acomiadin quan em quedo embarassada. Al meu company el van felicitar i a mi em van fer fora. Les dones que diuen que no s’han sentit mai discriminades, molt bé, felicitats, però es podrien anar traient la bena dels ulls. Tant si ho vols notar com si no, és evident que ho has estat. Hi ha moltes coses que no fan per l’educació que rebem, i esclar, si ja no les fan, no noten la pressió.

Les dones que diuen que no s’han sentit mai discriminades, molt bé, felicitats, però es podrien anar traient la bena dels ulls. Tant si ho vols notar com si no, és evident que ho has estat

Un dels aspectes en què cal incidir és en l’educació que reben els nens des de ben petits. Vostè és autora de diversos contes infantils. Un d’ells, Alana i Alada, la història d’un amor lliure...
Hem d’educar en l’amor en llibertat. Si tu estàs amb mi perquè et tinc dins d’una gàbia, vol dir que m’estimes? No, això vol dir que ets el meu presoner. Si no hi ha gàbia, jo sé segur que em vols i que m’estimes perquè sí, no perquè et tingui dins d’una gàbia. Hem de desmuntar tots els mites de l’amor romàntic. La parella no ho ha de saber tot de mi. Actualment hi ha molts tallers i molta informació sobre la destrucció d’aquests mites.

El bisbe de Sant Sebastià ha dit que el feminisme porta el dimoni dins. Què en pensa?
Si són opinions, m’és igual. El problema és que la institució que representa aquest senyor, i que no he sentit ningú, ni el Papa, dient: "Tu calla, que no ens representes”. El problema no és una opinió de fa 25 segles, sinó que el que aquest bisbe representa és una institució que rebi diners públics i pagui menys impostos. Crec que la majoria dels meus amics creients no pensen aquestes bestieses. Són molt més respectuosos i molts estan lluitant pel feminisme.

Les dones continuem sent víctimes de l’estètica?
Rebem molta pressió. Hi ha eslògans com “mujer bonita és la que lucha”, què vol dir? “Mujer bonita, menja’m la figa”, dic jo. No vull l'obligació de ser guapa. Vull el dret a anar vestida còmoda i posar-me guapa quan em doni la gana. Potser ets lletja, i quin problema hi ha de ser-ho? Si tu no ets model, quin problema hi ha? Tu veus els homes obligant-se a ser guapos? No, perquè hi ha una expectativa social diferent i aquesta expectativa és tan bèstia i discrimina tant... Des que som petits se’ns educa per ser guapes i si no ho som, ens hem d’esforçar molt. Un exemple, depilar-nos. Poca broma a depilar-se... que és posar-se ceres calentes al cos i arrencar-se els pèls... això és tortura i l’acceptem. Ho fem, no perquè siguem tontes i ells molt llestos, sinó perquè tenim el cervell rentat des que vam néixer.

Potser ets lletja, i quin problema hi ha de ser-ho? Si tu no ets model, quin problema hi ha? Tu veus els homes obligant-se a ser guapos? 

Hi ha qui encara pensa que les feministes són quatre boges que no es depilen i cremen sostenidors...
No depilar-se és meravellós i cremar sostenidors, encara millor. El primer que fem quan arribem a casa és treure’ns-els... senyal que no deu ser gaire bo. El moviment feminista és molt transversal i les crítiques i els acudits segueixen sent els mateixos des de l’època de les sufragistes... el problema el tenen ells.

El 77% dels homes dona suport a la vaga i creu que les dones tenen motiu per protestar.
Si el 77% ho creguessin de veritat en el fons dels seus cors i estiguessin disposats a renunciar als seus privilegis per poder avançar en la igualtat, no caldria fer vaga. Per tant, estan molt bé les bones intencions, però les accions també estarien bé. Si d'aquí a un any estem més bé, la vaga haurà estat un èxit, si estem pitjor, serà una catàstrofe.

[L'entrevista acaba amb una sessió de fotos en què Bel Olid taral·leja De mayor quiero ser mujer florero d'Ella Baila Sola.]