Hi ha discussions i discussions. Algunes més respectuoses que altres. I després hi ha també l'etern debat sobre si són bones o no les discussions en una parella? Una parella més sana no és la que no discuteix, sinó la que sap resoldre els conflictes junts. Per això el psicòleg especialitzat en vincles Sebastián Girona diu que cal aprendre a lluitar i partir de la base que els conflictes són inherents a les parelles en general. Girona, argentí establert a Barcelona, destaca que les parelles sempre es barallaran i han d'aprendre a fer-ho: a resoldre els conflictes i a donar-se el temps necessari perquè algunes persones necessiten prendre distància abans de poder enfrontar-se a una situació.
En aquest context, però, és sa barallar-se? "Crec que no només és sa sinó també necessari. Les parelles han d'aprendre a lluitar, no fer-ho de qualsevol manera, entenent per això poder conèixer els temps i les formes de cadascun dels integrants de la parella per resoldre conflictes. Per aprendre alguna cosa cal fer-ho i si la parella arriba a aquesta maduresa, no evitarà els conflictes perquè són inherents a qualsevol vincle, però sí que evitarà que aquestes baralles escalin i es converteixin en crisi de parella. Desconfio de les parelles que no es barallen mai".
I és que segons Girona, els conflictes formen part de la parella perquè per més que tinguem moltes coses en comú sempre tenim diferències i aquestes diferències són les que generen baralles. "La majoria de parelles discuteixen per coses que es repeteixen depenent de l'etapa de la vida on es troba aquesta relació. Moltes baralles es presenten per les feines de la casa, els diners, l'educació dels fills, la freqüència en les relacions sexuals i la relació amb la família política".
Els bucles de les discussions
Està clar, però, que algunes discussions poden convertir-se en bucles eterns. "Avui se sap, a partir d'estudis científics, que les parelles tenen problemes que tenen solució i problemes que no podran solucionar, o sigui que la parella discutirà per aquest tema el primer any de la relació i el cinquè també".
Una parella contempla un mar enfadat / Unsplash
Quan passen aquestes coses, Girona destaca que "el primer que cal fer és intentar solucionar els problemes que tenen solució perquè el fet que siguin solucionables no vol dir que se solucionin sols. Amb els segons, els que no tenen solució, el que cal tractar de fer és que no s'instal·lin, que no s'aprofundeixin, que no es transformin en problemes greus, per això una gran eina sol ser introduir certa dosi d'humor al tema, intentar veure'l des d'un altre punt de vista que no sigui dramàtic. Per descomptat que dins dels problemes que no tenen solució hi ha problemes més greus que altres".
La línia fina entre l'admiració i la idealització
D'aquesta manera, pot semblar difícil establir unes bases per a la construcció d'una relació sana i sostenible en el temps (si és el que es vol). Girona, però, insisteix que hi ha certes claus que han de presentar una parella per aconseguir-ho. "Una parella sana ha de tenir certa quota d'admiració, és a dir que he d'admirar una mica a la meva parella sense que, per descomptat això arribi a la idealització, també hi ha d'haver un percentatge de solidaritat entre els seus integrants, i un percentatge d'amistat també, sense arribar a ser només amics".
L'equilibri entre l'amistat i l'erotisme també és un punt que no es pot passar per alt. "Per descomptat ha d'existir el factor eròtic i sexual perquè si no, no seria una parella i per últim i fonamental, hi ha d'haver la companyonia que és tan important com el factor eròtic. Com si tot això fos poc, la parella ha de tenir un projecte en comú, que sigui dels dos, com fer un viatge o comprar una casa i alhora un projecte individual de cadascun dels membres de la relació", conclou.
Imatge principal: una parella es discuteix a crits / Unsplash