El nivell dels alumnes catalans ha retrocedit l'equivalent a un curs en comprensió lectoral, matemàtiques i ciències al llarg dels darrers deu anys i se situa ja per sota de la mitjana espanyola i europea. Ho evidencien tots els indicadors, com les proves PISA o el darrer estudi de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA). La Fundació Bofill ho constata i ho recull en el seu anuari de l'educació a Catalunya del 2024, presentat aquest dimecres en roda de premsa i en el qual assenyala que el percentatge d'alumnes amb un nivell baix ha passat del 15,4% el 2003 a un 29,1% el 2022; gairebé s'ha doblat.
Davant d'aquesta situació, la Bofill llança dues propostes a la comunitat educativa: primer, treballar les matemàtiques en grups petits, de màxim 10 alumnes -màxim 5 en el cas dels centres de màxima complexitat-. Així esperen que hi hagi una personalització de l'educació a l'alumne que permeti una atenció de qualitat. En segon lloc, impartir quatre hores de classe de suport addicionals a la setmana per l'alumnat amb dificultats i baix rendiment, que xifren en 235.000 nois i noies al sistema educatiu català. Per a això, estimen que s'haurien d'ampliar les plantilles tant a la pública com a la privada i concertada amb 3.200 nous mestres de primària i 2.400 professors de secundària.
La fundació educativa assenyala que un dels factors que planteja més reptes pel sistema educatiu català és l'ampli nombre d'alumnes nouvinguts o de segona generació, al voltant d'un 25% del total, amb les dificultats socioeconòmiques afegides que presenten a casa -el 52% en tenen, davant del 13% dels autòctons-, que els aboquen -tal com es detalla a l'anuari- amb taxes més grans d'abandonament escolar prematur -xifrat en un 36%, davant del 10% d'alumnat autòcton-. És per aquest motiu que la Bofill proposa ampliar les aules d'acollida a primària i secundària per accelerar la integració, aprendre la llengua i adquirir els coneixements bàsics del qual a voltes l'alumnat nouvingut manca. Per això, d'acord amb l'estació que ofereix la Fundació, caldrien 600 tutors més d'aules d'acollida en el sistema, que haurien de cobrir aproximadament uns 18 alumnes per cada docent.
Els ajuts no arriben a qui ho necessita
Pel que fa a les circumstàncies socioeconòmiques, la Fundació Bofill alerta que els recursos de compensació i els ajuts no estan arribant a qui més ho necessiten. Assenyalen en aquest sentit que la distribució de recursos es fa de manera lineal, en base el nombre d'alumnes per centre, i que no atenen les realitats socials i educatives de cada centre i el seu entorn. És per a això que aposten per un finançament "per fórmula d'equitat", de manera que els recursos de compensació vagin als centres de més complexitat. Per això insten a desplegar una prova pilot amb 60 centres públics i privats.
Relacionat amb l'anterior, si bé la Bofill assenyala que hi ha un augment als centres de figures necessàries com psicopedagogs, psicòlegs, logopedes, educadors socials i d'altres professionals especialitzats, la Bofill alerta que són figures que no arrelen al centre, amb condicions de contractació i relació amb el centre precàries, que no garanteixen el seguiment necessari a l'alumnat ni que arribi a tots. La Fundació proposa que hi hagi de manera fixa almenys cinc figures en cada centre: dos educadors socials, un psicòleg, un tutor d'acollida i un administrador.
Polítiques socials a on no arriben les mesures educatives
A banda de mesures concretes per a l'educació, la Bofill amplia l'enfocament a polítiques socials que veuen necessàries per revertir la situació de l'escola catalana, amb la seva àmplia complexitat socioeconòmica. Insten a un pacte nacional per la universalització de l'educació d'1 a 3 anys i crear de manera immediata 20.000 noves places d'I1 i I2. Sobre això, també alerten que el model de finançament actual fa que aquestes oportunitats no arribin a qui més necessita aquest reforç compensatori i qui porta l'alumnat a Infantil és en grau més alt qui té bones condicions socioeconòmiques. Tan sols el 15% de l'alumnat d'Infantil és de nacionalitat estrangera. Per la qual cosa, la Bofill avisa que no compleix la funció de política contra la pobresa, sinó com a mesura per facilitar la conciliació i que les escoles captin alumnat, tal com ha apuntat l'autora de l'anuari, la catedràtica de polítiques públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Margarita León.
La Bofill també demana a les autoritats públiques a universalitzar el menjador escolar i aposten per començar amb una ampliació de 87.000 noves beques menjador de manera immediata, pels alumnes en risc de pobresa d'infantil, primària i ESO. També aposten pel mateix pel que fa a les activitats extraescolars, avançar cap a la gratuïtat. Fora de les aules, la Fundació aposta per acabar amb l'"anomalia pel que fa a Europa" que suposa que a Catalunya no hi hagi una prestació universal per fill i destinar pressupost a través de la Llei de Barris per millorar les oportunitats educatives en entorns vulnerables.