Les pluges de les darreres setmanes no han revertit la situació de sequera extrema que hi ha arreu del país i que fa més de tres anys que s'allarga, convertint les campanyes d'estiu dels Bombers de la Generalitat contra els incendis en molt més llargues i molt més complicades. Si bé la situació ha millorat respecte a les previsions que s'havien fet a l'inici de 2024, els pronòstics que s'esperen per a aquests mesos de màxima calor a tot el país encara no són bons. La sequera fa que el foc corri molt més ràpid, aconseguint una propagació de les flames que no hauria de ser l'habitual en un context normal, tampoc accelerat pel canvi climàtic.

Ara mateix el risc és alt i especialment preocupant al sud del país, a les Terres de l'Ebre i a la part baixa del Camp de Tarragona. L'incendi d'aquesta setmana a Tortosa, generat per una crema que es va descontrolar, és un clar exemple d'aquesta força que poden agafar els incendis quan avancen per vegetació extremadament seca.

Els canvis en el paisatge i el territori del nostre país també fan que els incendis es comportin diferent i les condicions que abans només es donaven a l'estiu ara també es puguin generar abans. Des del mes de març, per la situació dels boscos, un incendi de llamp ja és molt més perillós; abans, si estava més humit, no tenia capacitat per propagar-se. Ara també les condicions ja són propícies per cremar durant la nit, fent que aquest perill, abans només durant l'estiu, es prolongui durant més mesos de l'any i no només en dies de fort vent o de temperatures extremes.

La campanya d'estiu, que cada cop arrenca abans i que ha obligat a fer canvis que s'hauran de convertir en estructurals, s'ha presentat avui de manera oficial a l'aeroport de Sabadell, on ja s'han posat en marxa els mitjans de suport, materials i personals, amb més mitjans aeris i més efectius, amb la presència del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i dels caps operatius dels Bombers de la Generalitat, l'inspector David Borrell, i dels Agents Rurals, l'inspector Antoni Mur, entre altres comandaments dels cossos operatius del departament.

Més robustesa dels Bombers amb més mitjans i personal

Des del departament d'Interior s'ha volgut donar més robustesa als Bombers per fer front a una campanya que ningú amaga que pot ser complexa i a la qual també s'hi poden sumar fenòmens com els incendis de sisena generació, quan les flames s'acoplen a l'atmosfera i creen pirocúmuls, com el d'aquesta setmana a Tortosa, i que generen grans carreres de les flames, convertint els incendis en una dimensió desconeguda.

Bombers002
L'inspector en cap dels Bombers, David Borrell, durant la presentació de la Campanya Forestal 2024 / GRS

Més de 5.000 persones formen la xarxa de Bombers i Agents Rurals i, en relació amb la campanya forestal de l’any passat, s’han sumat 250 nous bombers i 124 nous agents rurals que també tindran el suport extra, durant aquests mesos, de 471 persones en diverses àrees operatives dels Bombers. Es contractaran 375 ajudants d’ofici forestal, 48 bombers i 30 tècnics operadors de control per a les sales de coordinació. Durant la campanya forestal es comptarà amb la col·laboració de 28 mitjans aeris amb base a Catalunya i 5 mitjans que posa a disposició el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) en cas de grans incendis.

La campanya forestal del 2024 comptarà amb diverses bases de mitjans aeris distribuïdes per diferents localitzacions. Els helicòpters de comandament estaran operatius al Parc de Bombers de Manresa, al Parc de Bombers de Lleida, a l'Hospital Josep Trueta de Girona, al 112 de Reus, a l'Aeroport de Sabadell i a l'heliport Teresa Vilà d’Ullastrell. Els helicòpters bombarders tindran les seves bases al camp d’aviació d’Ordis, a l'Aeroport d’Alguaire, a l'Aeroport Andorra-la Seu d’Urgell, a l'Aeroport de Sabadell, al camp d’aviació de Sant Feliu de Buixalleu, a l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, al Parc de Bombers de Prades i al Parc de Bombers d’Horta de Sant Joan.

Els avions de vigilància i atac es distribuiran entre l'Aeroport de Sabadell, l'Aeroport de Reus, l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, l'Aeroport d’Alguaire i l’aeròdrom d’Empuriabrava. Pel que fa als helicòpters de rescat, aquests estaran localitzats a l'Aeroport de Sabadell, a l'Aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell, a l'heliport de Tírvia i a Olot. A més, els mitjans del MITECO (fora de Catalunya) tindran les seves bases a l'Aeroport de Saragossa, l’aeròdrom de Son Bonet, l’aeròdrom de Pollença, la base de Daroca i la base d’Osca. La majoria dels embassaments de Catalunya ja estan disponibles per poder recollir aigua en cas d'incendis, una situació que ha girat com un mitjó de quan es va començar a preparar aquesta campanya forestal. El conseller Elena també ha destacat que durant aquest darrer any s’han sumat una trentena més de vehicles a Bombers i s’ha renovat el 100% de la flota dels vehicles dels Agents Rurals.

Més anàlisi per atacar els incendis amb intel·ligència

A part de la força, però, els Bombers també han millorat la capacitat d'anàlisi davant d'un incendi forestal. El Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) ha millorat el model de seguiment continu del risc i l’evolució dels incendis per proposar estratègies i maniobres d’extinció, així com el reforç de personal, vehicles i mitjans aeris. La informació dinàmica al llarg de cada jornada permetrà preveure canvis de comportament extrem en diferents moments. D’aquesta manera, la Unitat Tècnica del GRAF farà una monitorització diària en períodes de tres hores de la jornada en curs i a quatre dies vista de la càrrega de combustible disponible, és a dir, la disponibilitat de la vegetació per cremar, factor que influeix directament en la propagació del foc.

Bombers003
El GRAF dels Bombers explotarà totes les dades per aconseguir intel·ligència en calent sobre els incendis en marxa / GRS

També es monitoritzarà l’Àrea General d’Operacions per dimensionar la resposta i els avisos a la població en cas d’evacuació o confinament, els fronts de foc amb comportament erràtic, on cal esperar creixements anormals i canvis sobtats dels incendis, i els moments extrems, que inclouen la previsió de piroconvecció, les franges horàries en què són més possibles i l’impacte que poden tenir en la propagació del foc.

Quan hi hagi un incendi forestal actiu, la Unitat Tècnica del GRAF avaluarà el nivell d’acoblament del foc amb l’atmosfera amb una simulació virtual per preveure la generació de pirocúmuls i les zones en què aquestes formacions podrien impactar, fent molt més segura la feina dels Bombers de la Generalitat i, alhora, poder prevenir i gestionar possibles confinaments o desallotjaments de població.

Més Pla Alfa per evitar incendis

Pendents de com evoluciona la campanya, si l'aigua la fa més fàcil, els Bombers i els Agents Rurals s'han conjurat un any més per lluitar contra el foc i les flames quan sigui necessari. Tot i això, el mateix conseller i els responsables dels dos cossos operatius han recordat que el 90% dels incendis es provoquen per l'acció de l'home -la majoria, sense intencionalitat- i per això s'ha demanat molta prudència i sobretot, respectar els consells i les restriccions, quan n'hi hagi, d'accés en zones del país quan el risc sigui alt o extrem.

Els Agents Rurals han adaptat el Pla Alfa a la situació d’emergència climàtica, introduint cinc nivells de perill d’incendi forestal que van del 0, indicant un nivell baix de perill, fins al 4, representant un perill extrem. Aquesta eina és clau per a la prevenció d’incendis forestals i es basa en un procediment operatiu de vigilància, prevenció i control de les activitats que poden generar risc d’incendi. El Pla és vigent tot l’any i avalua diàriament les situacions de perill. Fins al nivell 3, els Agents Rurals s’encarreguen de garantir el compliment de les restriccions d’activitats establertes per la Subdirecció General de Prevenció d’Incendis Forestals del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Quan s’arriba al nivell 4, es restringeix l’accés a espais naturals per perill extrem d’incendi i s’estableixen mesures preventives extraordinàries. Els dos objectius principals d’aquest Pla són protegir les persones en cas de foc i disminuir el perill d’incendi derivat de l’activitat humana al medi natural, ha explicat l'inspector Mur.