Capgirar la irregularitat que el català continuï sent testimonial a l’Administració de Justícia. És el repte del Departament de Justícia, que ha prorrogat per aquest any el conveni amb el Consell de l’Advocacia Catalana per finançar els escrits del torn d’ofici i de justícia gratuïta que es presentin redactats en català als jutjats. Aquest any, a més, s’incrementa la bonificació: de 14 a 20 euros per a cada escrit en llengua pròpia.

El Departament de Justícia, que encapçala Lourdes Ciuró, afirma que l’objectiu de l’increment retributiu és incentivar l’ús de la llengua catalana entre els professionals del dret; aconseguir una major incidència de l’ús del català en l’àmbit de la justícia, i fer efectiu el dret d’opció lingüística dels ciutadans que escullin relacionar-se en aquest idioma amb l’Administració de Justícia.

Un miler d’inscrits

El Consell de l’Advocacia Catalana -que des del 20 de desembre passat presideix Joan Ramon Puig, degà de l’Advocacia de Figueres, en substitució de la degana de Barcelona, Mª Eugènia Gay-, ha recordat als advocats que si volen participar en el programa “per fer visible el català a la justícia” s’han d’inscriure prèviament al mateix consell. L’any passat, més d’un miler d’advocats van participar en el programa, segons l’entitat, que aglutina els 14 Col·legis de l’Advocacia de Catalunya.

Es detalla que la prorroga i modificació proposada comportarà la transferència per part del Departament de Justícia de la quantia màxima de 233.200 euros a l’Advocacia Catalana, amb bestretes trimestrals, un cop rebuts els certificats del trimestre anterior. Es pagaran els 20 euros per escrit fons que s’acabi aquesta partida.

Consell

Català testimonial

Actualment, les xifres sobre l’ús del català a la justícia són nefastes. Cada any reculen. El nombre de total de sentències redactades en català el 2020 a tots els jutjats de Catalunya va ser de 14.455, que representa un 7,4% del total de sentències dictades en aquest període, segons informa el Departament de Justícia. Per demarcacions, aquest descens es produeix especialment a Barcelona, a Barcelona comarques i a Tarragona mentre que a Girona i a Terres de l’Ebre el percentatge d’ús del català en les sentències ha augmentat lleugerament, ja que ha passat d’un 15,51% el 2019 a un 17,04% (Girona) i d’un 3,69% el 2019 a un 4,44% el 2020 (Terres de l’Ebre).

Pel que fa als documents generats en català pels diferents operadors jurídics a través del sistema e-justícia.cat, només un 9,47% és en català. Per demarcacions, es destaca Girona, amb un 35,05%; a continuació, Lleida, amb un 17,63%; després, les demarcacions de Barcelona comarques, Terres de l’Ebre i Tarragona, amb un 7,89%, un 6,50% i 6,40% respectivament. A la demarcació de Barcelona ciutat, amb un 4,31% és on hi ha un ús més escàs del català. La pràctica totalitat de jutjats dels àmbits civil, contenciós administratiu, social, mercantil i seccions civils de les Audiències treballen amb el sistema informàtic de tramitació processal e-justícia.cat, i, per tant, podrien generar els documents en català.

Bateria de mesures

El Departament de Justícia explica que el conveni amb l’Advocacia s’emmarca en les diferents iniciatives dels darrers anys adreçades a incrementar l’ús del català a l’Administració de justícia, amb l’objectiu de revertir “la greu i preocupant situació” pel que fa a la presència de la llengua pròpia en l’àmbit de la justícia, i fer efectiu el dret d’opció lingüística dels ciutadans.

Entre les darreres actuacions, hi ha la signatura el passat 13 de desembre d’un conveni entre 18 entitats i institucions catalanes i andorranes per desenvolupar durant 4 anys el portal web Compendium.cat, un catàleg de recursos lingüístics gratuït i en línia que aglutinarà de forma ordenada i actualitzable més de 300 recursos de llenguatge jurídic català, com bases de dades terminològiques, manuals d’estil o formularis jurídics, entre d’altres.

A més, el departament, també atén les sol·licituds de traducció, correcció i assessorament lingüístics de totes les oficines judicials de Catalunya; ofereix cursos  de català i llenguatge jurídic per a personal titular o interí que està en actiu, i també per a jutges, fiscals i lletrats de l’Administració de Justícia; i ofereix cursos de català i de llenguatge jurídic amb la col·laboració dels col·legis d’advocats.

 

Foto principal: Ciutat de la Justícia de Barcelona / Sergi Alcàzar