El Born, Centre de Cultura i Memòria organitza visites guiades en francès i en anglès a les restes arqueològiques ubicades al seu subsol. Per promoure les visites entre els visitants francesos ha llançat una piulada en què presenta les ruïnes del barri de la Ribera com "les restes de la vila esclafada per Lluís XIV".

Si més no, la forma de publicitar aquestes visites guiades és una mica peculiar. En primer lloc, s'intenta atreure els francesos mitjançant una revisió de la seva pròpia història, la qual cosa no és gaire acceptada en un país marcat pel xovinisme i per l'exaltació imperial.

Autocrítica?

Les operacions militars a l'exterior són motiu d'orgull, encara, per a molts francesos, poc predisposats a l'autocrítica. Napoleó, responsable d'algunes de les majors matances de l'Europa contemporània, encara és un mite nacional i la seva tomba als Invalides continua essent un temple de peregrinació nacional per als francesos. Encara hi ha molts individus que defensen les tropes colonials que van actuar a Algèria fa mig segle, tot i que hi ha proves evidents d'ús per part seva de la tortura, d'execucions extrajudicials i altres tècniques de guerra bruta... La llei de memòria de 2005, que està en vigor, estableix que "La Nació expressa el reconeixement a les dones i als homes que van participar a l'obra acomplerta per França als seus antics departaments d'Algèria, el Marroc, Tunísia i Indoxina, així com als territoris posats anteriorment sota sobirania francesa".

Segons com es llegeixi, aquest article fins i tot inclouria els soldats de l'Hexàgon que van lluitar a Catalunya en temps de la Guerra del Francès. De fet, la llei estableix fins i tot que els programes escolars han de reconèixer "el rol positiu de la presència francesa a Ultramar", i especialment el del seu exèrcit. L'escàndol que aquest text va provocar entre especialistes en història colonial i diplomàtics dels països colonitzats per França no va servir per modificar la llei.

Protagonisme francès?

Per altra banda, si bé és cert que les tropes de Lluís XIV van participar massivament en el setge de Barcelona i que el duc de Berwick era el cap de l'operatiu militar, era el rei d'Espanya, Felip V, qui donava les ordres a les tropes internacionals que van participar a l'atac. Felip V va ser tutelat per Lluís XIV de França en els primers temps del seu regnat, però el net va alliberar-se aviat de la tutela de l'avi. De fet, el 1707 Lluís XIV va recomanar a Felip V que negociés amb Anglaterra la seva retirada del tron d'Espanya a canvi de beneficis, perquè li semblava que la guerra estava perduda, però el seu net no va fer-li cas.

I la piulada del Born tampoc no és gaire precisa pel que respecta a la destrucció del barri de la Ribera, que va ser malmès, però no pas enderrocat, pels bombardejos borbònics durant el setge. En realitat, la destrucció del barri es va produir, després de la guerra de Successió, per construir les instal·lacions militars de la Ciutadella. Les feines d'enderroc van començar el juliol de 1715 i es van perllongar fins a finals de 1718. Lluís XIV va morir l'1 setembre de 1715. No podia, doncs, ser responsable directe de la destrucció.