Quan acaba l'estiu i torna la rutina i la feina tot se'ns fa més difícil. Ens costa matinar, descansem menys i ens sentim més irascibles. Potser per això tardor és considerada la break up season, l'estació de l'any en la qual les crisis de parella van en augment... I moltes acaben en ruptura!
Els tres mesos de tardor són l'època de l'any on els psicòlegs i terapeutes de parella comencen a rebre més clients. Tal com explica el psicòleg especialista en vincles Sebastián Girona: "El juliol i l'agost les parelles estan sobreexposades, passant més temps junts, cosa positiva si la parella es troba en un bon moment, però quan no és així és quan afloren els problemes. I encara més des del confinament".
L'any passat, el nombre de demandes de separació i divorcis van augmentar en el tercer trimestre un 16,6% respecte a l'any anterior, segons el Consell General del Poder Judicial.
La tornada a la rutina pot generar conflictes
Si ja és difícil tornar a la rutina després de passar unes bones vacances, ho és encara més quan els mesos de descans no han estat com esperàvem. I què passa quan tornem al dia a dia si ja no estem en sintonia? Ens costa organitzar els caps de setmana i el temps lliure, no ens posem d'acord sobre quina part de la família toca visitar primer o tenim plans diferents per a les nits.
La tornada a la rutina pot suposar una crisi en la relació de parella
La psicòloga clínica, terapeuta de parella i sòcia de Gabinet Psiquiàtric i Psicològic Galton, Mª Helena Feliu, ens convida a aprendre a apreciar els plaers quotidians. "Cal parar, valorar i gaudir del fet de despertar-nos al costat de la persona estimada, de rebre una tendra abraçada, d'una dutxa reparadora. És bo respirar profundament, mirar al voltant i sentir-se afortunat", assenyala. També és important excitar la imaginació: quan s'avança en la convivència i les tasques es multipliquen desapareixen les sorpreses, les atencions... La relació comença a erosionar-se, i cal començar a improvisar plans, suscitar emocions i transmetre entusiasme. "Utilitzar el sentit de l'humor, exercitar la tendresa i mostrar empatia ajuda a evitar les petites contrarietats del dia", recomana la terapeuta.
Els senyals que no tot va tan bé com hauria d'anar
Tanmateix, no sempre aconseguim trobar aquest entusiasme. Per això és crucial detectar els problemes. Sebastián Girona insisteix que els indicadors que assenyalen si una relació està ingressant en una zona "de risc" i perilla la seva continuïtat són sempre els mateixos. Per això, "detectar-los a temps podrà ser la diferència entre reparar el vincle i continuar la relació o no fer-ho", assegura.
Quins són aquests senyals? El primer, explica el psicòleg, és quan un o els dos integrants de la parella s'adonen que els seus problemes se sostenen en el temps i han de buscar una solució. El problema és que moltes vegades li traiem importància, o pensem que és alguna cosa que passa a moltes parelles en compartir tant temps. De la mateixa manera, Mª Helena Feliu remarca que sempre cal recordar que "en una relació íntima el conflicte és inevitable, que les necessitats d'ambdós són igual de legítimes i importants i que el conflicte ha de resoldre's per part dels dos".
Detectar les crisis de parella a temps pot ser clau per salvar la relació.
Quan es fuig del diàleg
Un altre dels indicatius que alguna cosa va malament és que no li donem la importància que mereix a la comunicació. I "sense diàleg, cap relació no pot sobreviure", recorda Girona. La terapeuta de Galton, per la seva part, apunta que "és freqüent que un dels membres de la parella fugi de la situació quan l'altre vol parlar". En ocasions passa perquè "pot ser que la manera d'abordar la possible conversa sigui aversiva o que es recordin altres converses similars que no van ser agradables". En aquests casos és especialment important "demanar ajuda, ja que la parella necessita una comunicació correcta per trobar solucions."
El tercer senyal es presenta quan els membres de la parella comencen a fer coses per separat. Es tracta d'una cosa sana sempre que es reservin moments per passar en parella. El problema ve quan les dues persones deixen de fer activitats en comú.
Refer-se d'una crisi de parella és possible
Una altra 'bandera vermella' la detectem quan comencem a sentir-nos sols per molt que compartim vida amb la nostra parella, quan ens sentim lluny fins i tot sent a prop.
El cinquè senyal i detonador de la crisi és l'arribada d'una infidelitat. Quan la relació està desgastada, és més freqüent que un dels membres es fixi en una tercera persona.
I si només una part de la parella percep aquests senyals?
De vegades aquests problemes són detectats només per un dels membres de la relació. En el cas de les relacions heterosexuals, el psicòleg explica que solen ser les dones que posen els conflictes sobre la taula i els homes els qui se senten incomodats per la situació.
Cal tenir esperança? Segons Girona, sí. "Una parella que travessa una crisi sempre està a temps per reparar-se". El primer pas és que ambdós integrants es trobin en el mateix punt, en la mateixa etapa. És molt important, també, percebre el problema com més aviat millor, ja que serà més senzill solucionar-lo. "La clau per saber si es pot arreglar és esbrinar l'estat dels sentiments. Si són positius i els dos membres de la parella diuen voler-se i voler continuar junts, hi ha esperança", assegura Feliu.
Per solucionar el problema del diàleg haurem de tractar de buscar espais per reflotar-lo. Amb esforç compartit, gradualment podrem recuperar-lo.
Reflotar el diàleg és imprescindible per reviure una relació
Apostar pels bons moments
I quan tot sembli perdut, haurem de treure la nostra reserva emocional que, com explica el terapeuta, es basa en els bons moments que ha tingut la parella al llarg de la seva història. "Serien com els estalvis emocionals de la relació", explica. "Allà, segurament, trobaran records i recursos que els serveixin per reconstruir la relació". I és que, encara que sigui difícil avivar l'espurna, el que cal retrobar és "l'amor autèntic, allò que ens uneix malgrat els nostres defectes. Perquè no és suficient amb tenir amor, es necessita generositat, empatia, paciència i capacitat de pactar. Quan som conscients d'això, és quan podem sentir-nos lliures i compartir voluntàriament les nostres passions i projectes comuns, el desig i la passió", finalitza la psicòloga de Galton.