La Comissió Europea s'ha compromès a estudiar la "viabilitat" d'incorporar el català, el gallec i el basc a la plataforma per aprendre idiomes (OLS) dels estudiants que participen en el programa Erasmus+, el principal programa de mobilitat educativa de la Unió Europea. La comissària d'Innovació, Investigació, Cultura i Joventut, la conservadora búlgara Mariya Gabriel, ha informat que ha rebut la sol·licitud del govern espanyol per fer-ho i ha afirmat que "comprèn" l'interès que hi ha, per la qual cosa s'ha compromès a estudiar la "viabilitat" de la sol·licitud "tenint en compte factors de proporcionalitat i rendibilitat".
Gabriel ha explicat que a Brussel·les són "conscients que les llengües cooficials d'Espanya no només són molt presents en tots els aspectes de la vida de les respectives comunitats autònomes, sinó que també són llengües d'aprenentatges en els seus sistemes educatius", i que, per això, comprèn l'interès que han mostrat diverses forces polítiques en incorporar el català, el basc i el gallec a Erasmus+. La resposta de la comissària arriba arran d'una pregunta parlamentària realitzada pels eurodiputats d'ERC, Junts per Catalunya, el Partit Nacionalista Basc (PNB) i els copresidents de l'intergrup de minories del Parlament Europeu. Els eurodiputats havien tramitat un text en el qual denunciaven "l'exclusió" de les tres llengües a la plataforma.
L'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha lamentat a través d'un comunicat que la postura del govern espanyol "arriba tard i malament", però celebra que "la pressió que s'està exercint des de Catalunya, Euskadi i Galícia estigui tenint efecte i obri la porta a incorporar les respectives llengües a la plataforma OLS". Riba considera que és important per solucionar el que considera "una anomalia greu que va contra la diversitat i la inclusivitat".
La Xarxa Vives d'Universitats compareix al Parlament Europeu
El febrer, la Xarxa Vives d'Universitats, l'associació que coordina les 22 universitats dels territoris de parla catalana, ja va comparèixer al Parlament Europeu per alertar que aquesta situació suposa "un greuge per als participants d'aquest programa", una "anomalia" i "una discriminació que ens allunya dels principis de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries". El secretari executiu de la Xarxa, Ignasi Casadesús, va denunciar que el català, el gallec i el basc són llengües cooficials a Espanya i, per tant, haurien d'estar incloses en la plataforma per ajudar els estudiants que arriben a les universitats dels territoris de parla catalana a "conèixer, practicar i millorar l'idioma amb el qual hauran de conviure durant la seva estada". De fet, les universitats de Catalunya, Balears i el País Valencià reben prop de 10.000 alumnes d'Erasmus cada any, tot i que no poden aprendre català a través de la plataforma digital OLS.