Cada cop hi ha més consciència sobre l'impacte de l'assetjament escolar en els infants i com aquest és més comú del que es pot pensar. Tanmateix, no hi havia dades precises sobre l'abast d'aquesta epidèmia a l'Estat espanyol fins ara. En el marc del Dia Internacional contra el Bullying, aquest 2 de maig, surt a la llum el primer estudi que analitza aquest problema a Espanya. Avançat per El Periódico, l'estudi de la Universitat d'Alcalà de Henares, a petició del Misteri d'Educació i FP, mostra com el 9,53% dels alumnes de primària se senten assetjats.
Tanmateix, molt pocs nens i nenes reconeixen assetjar als seus companys. Només el 4,58% dels enquestats han respost afirmativament a la pregunta: "has assetjat alguna vegada algú?". Un percentatge similar al dels participants que reconeixen haver ciberassetjat, 4,62%. En els dos casos es mostra com, sovint, no s'identifiquen algunes accions com assetjament.
L'estudi investiga la convivència en l'etapa de primària (6-12 anys) i ha comptat amb la participació de 37.333 participants. La majoria d'aquests participants, fins al 70%, són alumnes, la resta són família, docents i altres actors de l'entorn escolar.
Més alertes per bullying
A Catalunya, el suïcidi de l'adolescent de Sallent el passat 21 de febrer ha desembocat en un augment de les alertes per possibles casos d'assetjament escolar s'han multiplicat per tres, segons va informar el mateix Departament d'Educació el passat mes d'abril. La Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) havia rebut al gener 127 trucades relacionades amb possibles casos de violència, de les quals 46 feien referència al bullying. En canvi, fins a finals de març la xifra s'ha multiplicat fins a 241 trucades de les quals 125 eren per un possible cas d'assetjament escolar.
Quan es va donar a conèixer aquest augment dels casos, la directora general de l'Alumnat de la Generalitat, Anna Chillida, va anunciar que a partir del curs vinent hi haurà a cada centre escolar un coordinador de benestar per afrontar els casos de bullying i les situacions de risc entre els alumnes. Aquesta figura serà "la primera responsable d'aquestes situacions", i aglutinarà la prevenció de les violències i també l'actuació davant d'una possible situació de violència, així com el foment del benestar entre els alumnes.
Aquesta figura s'aplicarà "per la implantació de la Llei Integral de Protecció a la Infància i l'Adolescència davant de la Violència (LOPIVI), aprovada el juny de 2021", ja que en un dels seus articles preveu un coordinador de benestar i protecció de l'alumnat.