Durant anys, els pagesos s'han hagut d'empassar l'enuig (amb patates). Els motius de queixa han estat múltiples, com ara els baixos preus que han percebut pels seus productes —mentre que el gruix dels guanys ha anat a parar a mans dels intermediaris— o el greuge comparatiu que han experimentat amb els aliments catalans en comparació amb aquells provinents de fora de la Unió Europea —i que no han de passar una normativa sanitària i mediambiental tan exigent—. En les últimes setmanes, les restriccions de l'aigua per la sequera han estat la gota que han fet vessar la paciència d'agricultors i ramaders, amb limitacions extremes que els han portat a protestar massivament per tot Catalunya. Però hi ha una altra qüestió que ha estat motiu d'indignació per al camp: la burocràcia.
I és que, en el seu dia a dia, els pagesos han d'omplir muntanyes de papers (ara, cada cop més, convertits en documents a l'ordinador). Així ho explica Xavier Oliva, que és agricultor i secretari de la Cooperativa Agrícola del Prat. Per fer front als estrets beneficis que obté el sector, va decidir obrir una agrobotiga familiar, i l'aposta empresarial s'ha traduït en un increment notable de burocràcia. Quan arriba a casa després d'una jornada de feina, ja ha d'enregistrar totes les feines que ha fet amb el tractor al Quadern Integrat d'Explotació i en matèria d'aplicació de productes fitosanitaris al Quadern de Camp. Calcula que, com a mínim, ha de dedicar una hora diària a aquesta tasca. "Si t'has despistat i se t'acumulen cinc setmanes ja tens un problema. Perquè no arribes, o t'ho has anotat malament, i si no ets precís et poden picar el crostó", crítica. Per al Xavier, això vol dir que l'administració té "molt de control burocràtic" sobre els pagesos. "I al sector ramader es multiplica per tres".
Ho confirma Jordi Armengol, que té una petita empresa agropecuària familiar a Juneda i és responsable de sectors ramaders a la Unió de Pagesos. Segons descriu, la feina que tenen és "pràcticament insostenible". Entre els documents que han de presentar hi ha, per exemple, la declaració anual de residus industrials en el cas de les granges, la declaració de dejeccions ramaderes, el llibre de fertilitzants nitrogenats, un registre per al consum d'aigua i un altre per al pinso... i encara falta el llibre de registres d'explotació, on es documenta tota l'activitat que té lloc a la granja. Els ramaders comprenen la necessitat de garantir la traçabilitat dels aliments i garantir la seva qualitat. "Però ens supera", adverteix el Jordi. "Ja fem moltes hores de feina com perquè després hàgim de fer aquesta activitat burocràtica".
Simplificar el procés
A més, el sector primari denuncia que, en moltes ocasions, acaba presentant exactament la mateixa documentació de forma repetida, simplement perquè no hi ha el contacte necessari entre les administracions —els governs català i espanyol— ni entre els diferents departaments de la Generalitat. "Moltes vegades, la mateixa declaració la presentem en dos o tres formats diferents", denuncia el Jordi. El registre de dejeccions ramaderes, per exemple, s'acaba declarant fins a cinc cops l'any. "Amb una vegada n'hi hauria prou", opina. El problema s'ha agreujat, segons el Xavier, perquè cada cop que surt una nova normativa a escala europea, "a Catalunya som els primers a aplicar-la". "I després preguntes al Departament com s'ha de fer i resulta que no ho saben", cosa que genera encara més hores de feina per als pagesos.
Davant d'aquesta dura realitat, i en resposta a les queixes del sector, els polítics han acceptat algunes primeres concessions per tal de facilitar el procés. La setmana passada, després d'una reunió amb els pagesos al Parlament, els partits van firmar un acord per instar el Govern a "impulsar la racionalització de la burocràcia". En aquesta mateixa línia, l'executiu va reunir-se dimecres amb una delegació del camp i es va comprometre a "la simplificació burocràtica" del sector agrari. Això implicaria punts com ara recuperar les oficines comarcals agràries de l'administració que havien existit per acompanyar el pagès, agilitzar els tràmits i evitar l'exigència de presentar "dades duplicades" en diferents registres, entre altres coses.
Una gestoria per ajudar el pagès
Al final, la magnitud de l'esforç burocràtic porta molts pagesos a contractar els serveis d'una gestoria per tal d'estalviar-se temps i feina. És el cas del Xavier, que assenyala que, "si t'ho fas tu, o estàs molt ben preparat o tens temps". Ara bé, aquesta opció no és pas gratuïta: l'agricultor d'El Prat explica que van començar anys enrere amb una despesa mensual de 200 euros, però que aquesta xifra s'ha multiplicat ara per quatre o cinc fins a fregar els 1.000 euros a causa de l'increment de volum de burocràcia. "És com si tinguéssim un treballador més", reconeix. A tot això, cal afegir-hi la situació d'envelliment que ha experimentat el sector primari: segons dades del Departament d'Acció Climàtica, quatre de cada deu pagesos tenen més de 65 anys. La Generalitat s'ha entregat definitivament a la digitalització després de la pandèmia —els documents es presenten de manera telemàtica— i és la població més gran la que té més dificultats per adaptar-se al nou sistema.
Aquí és on entra Agroxarxa, una gestoria que va obrir les portes ara fa més de trenta anys i que està formada per assessors especialitzats en el món agrari. L'entitat, que és una empresa de serveis d'Unió de Pagesos, va néixer primer a escala comarcal, donant resposta a les necessitats d'agricultors i ramaders que no tenien prou mans per assumir els tràmits exigits per l'administració. A mesura que cada cop més pagesos han hagut de fer front a més paperassa, Agroxarxa ha anat creixent fins a unificar-se a escala catalana. Ara compta amb uns 20.000 clients.
L'Àngel Rallo, que és cap d'oficina d'Agroxarxa a Artesa de Segre, fa molts anys que hi treballa i ha constatat "un increment de burocràcia molt gran". "Cada cop es requereix molta més gestió, molts més processos", admet, per la qual cosa considera "normal" que els pagesos hagin decidit mostrar el seu enuig amb protestes. L'Àngel coincideix amb el camp que sovint es veuen obligats a entregar repetidament la mateixa documentació, i assenyala el fet que els productes vinguts de fora d'Europa no han de seguir una normativa "tan exigent". Enfront d'aquesta asfixia burocràtica, el cap d'oficina d'Agroxarxa creu que l'administració catalana i espanyola podrien "agilitzar" el procés i fer que les gestions fossin "més senzilles". "Sempre hi ha marge de millora", conclou.