Cada cop hi ha més xinesos que estudien traducció a Barcelona. Només a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) hi ha 81 estudiants d'origen xinès que cursen estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge —la majoria dels quals fan estudis de doctorat (51) o màster (20), principalment en el màster de Traducció entre Llengües Globals: Xinès-Espanyol—, una xifra un 37% més alta que fa cinc anys. Una d'aquestes estudiants és la Li Yuan-Cloris, investigadora del departament, que ha esbrinat quina n'és la raó.
🟡 El testimoni d'un xinès que explica per què marxen d'Espanya: "Vull aclarir-ho...”
L'estudi difós per la revista Language and Intercultural Communication, de Yuan-Cloris i dirigit per Daniel Cassany —coordinador del grup de recerca sobre Aprenentatge i Ensenyament de Llengües (GR@EL), ha aprofundit en una pràctica informal emergent de la comunitat xinesa per aprendre espanyol. Es tracta de la traducció de cançons hispanes al xinès, moltes de reggaeton, mitjançant la principal plataforma de streaming del país: NetEase Cloud Music (NECM), que permet cooperar als seus usuaris. Traductors no professionals i fans de la música espanyola i llatina, d'origen xinès, aprofiten aquesta possibilitat per compartir i comentar les seves traduccions a la plataforma.
Traduir cançons de reggaeton
La mateixa UPF és testimoni de l'interès dels estudiants procedents de la Xina per apropar-se a la llengua i la cultura espanyoles, fins al punt que també han crescut un 32% els estudiants xinesos de totes les disciplines impartides a la universitat en els darrers cinc anys: actualment, 275 (102 als graus, 71 als màsters i 102 als doctorats). N'hi ha que tenen l'oportunitat de cursar part dels seus estudis a l'estat espanyol, però n'hi ha d'altres que voldrien fer-ho des del seu país d'origen. Ara bé, el problema és que a la Xina manquen recursos educatius per aprendre espanyol, comparativament amb l'anglès. Davant d'això, cada vegada més xinesos recorren a eines digitals informals per aprendre la llengua de forma lúdica a partir de comunitats virtuals de persones amb interessos compartits. Interessos com la música.
La recerca de Yuan-Cloris se centra en aquesta pràctica emergent, poc estudiada fins al moment, analitzant el cas de dos traductors no professionals a NECM. Un d'ells, Benito (pseudònim), compta amb 1.300 seguidors en aquesta plataforma i les seves traduccions tenen més de dos milions de visualitzacions. L'altra és Lia (pseudònim), amb uns 800 subscriptors. S'han examinat seixanta de les seves traduccions (30 de cadascun) dels següents gèneres: reggaeton (38), balades (11), pop (6) i trap (5). També s'ha analitzat el comportament de les comunitats de seguidors dels traductors i prop dels seus 500 comentaris o respostes, alhora que s'han combinat tècniques d'anàlisi de contingut i del discurs.
Exemple: "Alliberar un colom"
Els resultats de l'estudi revelen que els traductors fan servir diverses estratègies de mediació intercultural en les traduccions per facilitar que el públic xinès pugui comprendre el sentit de les cançons espanyoles, tenint en compte que les cançons traduïdes contenen un total de 183 ítems amb especificitats culturals (CSI). És a dir, conceptes de la cultura hispana sense equivalència en xinès. Així, l'estratègia més feta servir (68% dels casos) és la domesticació, reemplaçar aquests CSI per altres termes més propers a l'imaginari xinès. Un exemple: per traduir l'expressió "llevarse un plantón", fan servir l'expressió xinesa "放鸽子", que en català traduiríem literalment com "alliberar un colom" —els coloms sempre han estat considerats missatgers i, en l'imaginari xinès, el fet d'alliberar un colom que després no retorna s'associa a una promesa trencada.
Una altra estratègia habitual són els eufemismes, per esquivar conceptes espanyols que són especialment sensibles a la comunitat xinesa i poden ser objecte de censura. En aquest sentit, totes les referències sexuals implícites o explícites identificades als temes originals (34) s'han traduït amb eufemismes. Un altre exemple: chingar o hacerlo es tradueixen per expressions com 占有 (posseir) o 交欢 (intercanviar plaer). Altres estratègies passen per l'ús de formes d'ortografia no estàndards, cosa que entendrem millor amb un nou exemple: per traduir l'expressió "caliente", combinen els equivalents als anglicismes 性感 (sexi) i 火辣 (hot), però amb asteriscs entre cada mot (性*感 / 火* 辣) per evitar la censura —ja que eviten que els algorismes puguin identificar el significat real dels mots, perquè en xinès no se separen amb espais ni les paraules diferents ni els caràcters d'un mateix mot.
Diversitat cultural i lingüística
"Els mateixos traductors també acompanyen els textos de les seves traduccions amb paratextos, anotacions o comentaris, per explicar els elements culturals hispànics a l’audiència xinesa i fomentar així la comprensió intercultural de la comunitat xinesa cap a la cultura espanyola", afegeix Yuan-Cloris.
Segons l'estudi, aquest exercici de mediació intercultural té un potencial significatiu per promoure la diversitat cultural i lingüística —passarà algun dia amb el català?—, alhora que permet potenciar les competències plurilingües i pluriculturals dels mateixos traductors en llengua i cultura espanyola, xinesa (en fer un ús avançat de la llengua) i anglesa (llengua intermediària). Els traductors també aprofiten la seva tasca per guanyar la influència a la plataforma, cosa que els reporta beneficis emocionals i influeix sobre la seva identitat. A la vista dels múltiples beneficis de la traducció no professional, l'estudi conclou que els professionals de l'ensenyament de llengües haurien d'incentivar l'autonomia dels estudiants i encoratjar-los a implicar-se en activitats com aquestes.