Alerta per als consumidors habituals de musclos. Cada musclo cultivat a Catalunya conté una mitjana de nou microplàstics a l'interior abans del procés de depuració. La morfologia dels microplàstics, la majoria de partícules que han trobat dins els espècimens són fibres, tot i que també s'han detectat fragments i films. Així ho alerta un estudi on han participat investigadors del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la URV. La composició dels polímers coincideix amb els tipus de plàstics més utilitzats: el polièster i la cel·lulosa sintètica són les composicions més freqüents en les fibres, àmpliament utilitzades en la confecció tèxtil; el polietilè, polietilè tereftalat i poliuretà, en els films i fragments. Segons els investigadors, els microplàstics arriben al mar procedents, majoritàriament, d'activitats terrestres: processos industrials, domèstics, fragmentació de pneumàtics causada pel desgast, etc. Una de les principals fonts de microplàstics és la roba sintètica, les fibres de la qual són alliberades al mar a través de les rentadores. A més a més, qualsevol objecte de plàstic de majors dimensions, un cop arriba al mar, pot fragmentar-se en trossos més petits, que són ingerits per organismes aquàtics.
Microplàstics als organismes
L'objectiu de la recerca conjunta amb investigadors de la Universitat de Florència (Itàlia) i la Universitat de Barcelona era determinar l'impacte del temps de depuració sobre els nivells de microplàstics en musclos, ostres arrissades i tellerines. A més, s'ha analitzat la mida, morfologia i composició química d'aquestes partícules artificials presents a l'interior dels espècimens. L'estudi ha estat finançar per l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) del Departament de Salut. L'investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, explica Joaquim Rovira, ha explicat "vam escollir estudiar aquests animals perquè obtenen l'aliment filtrant l'aigua; això fa que siguin propensos a contenir microplàstics, si és que n'hi ha al medi on viuen". A més, ha recordat que es tracta d'animals que es consumeixen sencers, fet que suposa que tots els microplàstics del seu interior siguin ingerits per les persones.
Es consideren microplàstics aquelles partícules que tenen una mida d'entre la mil·lèsima part d'un mil·límetre i mig centímetre, que estiguin formades per polímers, generalment sintetitzats a partir de productes derivats del petroli. Són contaminants derivats de l'acció humana, presents a gairebé tots els ecosistemes del món i, per la seva mida i forma heterogènies, tenen la capacitat d'introduir-se a la cadena alimentària. Diversos estudis els han detectat en productes de consum humà i s'ha confirmat l'exposició oral a aquestes partícules a través de la dieta en humans.
Procés de depuració
En relació amb els musclos, els resultats van revelar que, de mitjana, cadascun tenia gairebé nou microplàstics abans del procés de depuració, que és un tractament per eliminar toxines i microorganismes patògens dels mol·luscs que consisteix a submergir els animals en aigua desinfectada durant un període de temps que canvia en funció del mol·lusc i la seva zona de cultiu. Després de sotmetre els animals 24 hores al procés de depuració, la presència de microplàstics a l'interior es va reduir a la meitat, nivells que es van estabilitzar al cap de 48 hores. Pel que fa a les ostres, es van detectar onze microplàstics per animal, que es van reduir un 25% després de 72 hores de depuració i gairebé un 50% cap a les 96 hores. Per últim, a les tellerines, es va detectar un microplàstic i mig per individu abans de la depuració. Només cinc hores més tard es van reduir més d'un 30%. Les ostres arrissades tendeixen a acumular microplàstics de mida més gran que els musclos, i aquests acumulen microplàstics més grans que les tellerines.