Una de cada quatre persones sense llar a Barcelona no té cobertura sanitària pública ni pot prendre algun dels medicaments que té receptats, tal com es desprèn d'un estudi de la Fundació Arrels presentat aquest dimecres. L'informe, fet a partir d'enquestes de persones que es troben en aquesta circumstància vital, apunta també que el 65% no ha rebut l'atenció d'un treballador social ni cap oferta d'allotjament per part de l'administració després de ser atesos a un centre mèdic per un problema de salut. Només el 13% dels hospitalitzats en els darrers sis mesos ha estat atès per un treballador social i se'ls va oferir un allotjament. És a dir, després de l'alta hospitalària, la majoria tornen al carrer.
En molts casos, apunten des de la Fundació Arrels, els mateixos pacients sense llar no informen de la seva situació quan reben atenció sanitària. En altres casos, el professional sanitari no pregunta, per la qual cosa el sistema desconeix la seva situació. Beatriu Bilbeny, metgessa de família a l'EAP Raval Sud i membre de la junta directiva del Col·legi de Metges de Barcelona, ha explicat que quan una persona rep l'alta hospitalària i torna a viure al carrer hi ha més reingressos i complicacions. "Des del punt de vista del sistema sanitari és ineficient i per a les persones és inadmissible", ha remarcat aquest dimecres en la presentació de l'estudi.
L'estudi de la Fundació apunta que el 42% de les persones que viuen al carrer valoren negativament el seu estat de salut, una xifra que és el doble que el conjunt de la població de Barcelona. Amb dades basades en autopercepció i no en diagnòstic, els enquestats declaren que la malaltia que més pateixen són trastorns mentals, seguit de malalties infeccioses com VIH, la tuberculosi o hepatitis víriques i malalties a l'aparell locomotor. Pel que fa als tractaments farmacològics, la Fundació Arrels indica que és difícil que els segueixin perquè les persones sense llar no poden tenir una pauta horària, guardar els medicaments, ni fer-ne un bon ús. El 23% dels enquestats apunten que no estan prenent algun medicament que tenen receptat, però des de l'entitat alerten que la xifra podria ser superior si es basen en la seva experiència en el dia a dia.
Fora del sistema: no tenen un CAP assignat ni accés a especialistes
Pel que fa a la cobertura sanitària, la directora de la Fundació Arrels, Beatriz Fernández, ha apuntat que la xifra ha millorat respecte als darrers anys, però ha remarcat que hi ha persones sense llar que no saben que poden anar a urgències o que tenen por o reticències a fer-ho. Les persones estrangeres, les dones i els joves són els que queden més exclosos de la cobertura sanitària, apunta. Les persones sense llar, ha explicat Fernández, no tenen un CAP assignat ni accés a especialistes, per la qual cosa queden fora de la xarxa de prevenció i seguiment de malalties.
L'enquesta assenyala que un 60% de les persones que viuen al carrer han rebut atenció mèdica el darrer mig any, una xifra que s'enfila fins al 79% en el cas dels qui tenen malalties greus. Gairebé un 30% dels enquestats diu haver anat a urgències i dos de cada deu han estat ingressats a l'hospital. D'aquests, però, menys d'un terç diuen haver estat atesos per un treballador social durant l'ingrés hospitalari. Bilbeny ha explicat que normalment les persones sense llar només van a rebre atenció sanitària quan senten dolor o limitacions en la mobilitat. Així, ha alertat, sovint no hi van per malalties cròniques que acaben afectant la seva salut i, en alguns casos, poden causar la mort.
Edat mitjana de mort als 57 anys
El monogràfic de la Fundació Arrels també remarca que l'edat mitjana de mort de les persones que viuen al carrer és de 57 anys, 25 anys menys que el conjunt de la població de Barcelona. En el cas de les dones, però, l'edat es redueix fins als 44 anys, gairebé 41 anys inferior que la mitjana de les dones de la ciutat.