A Catalunya trobem un total de 19 embassaments o pantans repartits arreu del territori. 9 els situem a la conca de l’Ebre i 10 a les conques internes de Catalunya, on s’hi troba el pantà de Sau, que pertany a la conca del riu Ter i que presenta una capacitat màxima de 165,26 hm3. El pantà acull un fet singular que el distingeix de la resta; una construcció visible i en bon estat d’un campanar al seu interior. Una església d’estil romànic llombard, datada del 1061, i que des del 1962 que es va construir l’embassament, ara fa 59 anys, es troba parcialment inundada, submergida o segons l’època de l’any, totalment al descobert.  

Però, com pot ser que després de més de 50 anys, l’església del pantà de Sau encara es mantingui estable i en bon estat? Submergida al mig del pantà, l’església de Sant Romà de Sau, a Osona, és l’església més antiga del món que es conserva dreta en aquestes condicions. Ho publicava i corroborava fa uns mesos un estudi de l’entitat Official World Record amb la col·laboració del Grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni de la Universitat de Barcelona, que detallava que aquesta és l’església que es troba a més profunditat, concretament a 23 metres per sota el nivell de l’aigua un cop el pantà és ple. 

Sant Romà de Sau era un poble del segle XII, agrícola i ramader, d’origen medieval

Sant Romà de Sau / Arxiu Manel Gausa

59 anys intacte enmig del pantà

L'antiga població de Sant Romà de Sau es va originar l'any 917 i l'església parroquial es va consagrar el 1062. El poble tenia unes 10 cases on hi vivien entre 60 i 100  persones, repartides també per les masies o cases de pagès dels voltants. El 1962, 900 anys més tard, es va construir el pantà -gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)- que en va cobrir tota la població inclosa l’edificació parroquial. Amb el temps, l’església de Sant Romà de Sau s’ha convertit amb tot un símbol d’atracció turística, que aplega des de pescadors en busca de silurs, banyistes, campaments d’estiu, la pràctica d’esports nàutics o fins a milers d’excursionistes que al llarg de tot l’any fan ruta pels camins de les Guilleries o les cingleres de Tavertet.

El campanar de Sau s’ha convertit amb un indicador popular de l’estat de les reserves hídriques de Catalunya

L’alcalde de Vilanova de Sau, Joan Riera, explica a aquest mitjà que "quan el poble es va fer el projecte de l’embassament, es va indemnitzar els veïns perquè abandonessin les seves llars”, un fet que no es va produir fins que van arribar les primeres pluges i van començar a inundar la zona, llavors “van marxar de pressa i corrent!”. Molts d’aquests veïns, comenta l’alcalde, van desplaçar-se a altres zones de la comarca, com Vic o Manlleu, municipis propers al pantà de Sau.

Però, com pot ser que després de més de 50 anys, el campanar encara s’aguanti dret?

Doncs bé, la resposta és simple, “perquè el 1996, des de l’Ajuntament de Vilanova de Sau amb col·laboració de l’ACA, es va consolidar emplenant-lo i revestint-lo de formigó des de baix de tot de la torre, degut al mal estat en què es trobava, deixant la part de dalt al descobert”, explica l’alcalde de la població, que detalla com actualment no s’hi aplica cap tipus de manteniment addicional, excepte quan hi ha bretolades. “En plena pandèmia, van extreure el penell de dalt de tot, un fet que vam poder recuperar fa poc i que vam tornar al seu lloc, dalt de tot del campanar”.  

El campanar es troba vallat perquè quan es troba al descobert, no s’hi pugui accedir i malmetre el seu estat / Wikimedia

D’altra banda, Joan Lagunas, autor del llibre Història de la construcció del pantà de Sau, apunta que si no cau, és “perquè està molt ben fet, amb una bona pedra sorrenca i calcària cairejada, ben plomat de dalt a baix”. De cara a un futur, Lagunas considera que existeix cert interès tant pel poble com per l’administració de mantenir el campanar, ja que s’ha convertit amb tot un símbol, conegut per les nombroses aparicions televisives a l’espai del temps, com a senyal visual per saber en quin estat es troben les reserves hídriques de l’interior de Catalunya.

Un pont submergit dins el pantà 

Però per si no fos poc, dins el pantà de Sau s’hi troba una altre sorpresa: un pont! Una edificació construïda temps enrere, quan el poble encara era habitable, que actualment es troba submergit i que des de la creació de l’embassament, el 1962, no ha vist llum. El pont servia per creuar la llera del riu Ter quan encara no hi havia construïda la pressa, que en reté actualment l’aigua i que per aquest motiu, manté totalment submergit. En trobar-se en una de les cotes més baixes de l’embassament, resulta difícil que mai més pugui tornar a veure la llum i trobar-se al descobert, ja que en situacions on el pantà ha estat sota mínims històrics, el pont s’ha mantingut igualment submergit dins l’aigua.

Antic pont que es troba submergit a les aigües del pantà de Sau

“Aquest pont es troba situat 20 o 30 metres sota el terra de l’església o campanar de Sau”, apunta Lagunas, que detalla que es tracta d’un pont romànic de 4 arcs amb esquena d’ase. “Encara que hi hagi un 5% de la capacitat del pantà, el pont no es veu”, conclou l’autor osonenc.