El llançament de la primera missió espacial tripulada de Boeing ha sigut cancel·lat aquest dilluns quan faltaven unes dues hores per al seu enlairament amb destinació a l'Estació Espacial Internacional (EEI) des de Cap Canaveral, a Florida (els EUA). El motiu de la cancel·lació es deu a errors en una de les vàlvules del coet llançador Atles V, de la signatura privada United Launch Alliance (ULA), sobre el qual es troba muntada la nau Starliner de Boeing, va informar la NASA.
La decisió de cancel·lar l'enlairament d'avui la va donar el responsable de llançament per part de ULA, Tom Hetter III, i, d'acord amb l'agència espacial estatunidenca, els equips revisaran una de les vàlvules d'oxigen de l'Atles V, on pel que sembla radica l'origen de la fallada tècnica. "La primera prioritat de la NASA és la seguretat. Anirem quan estiguem llestos", va assenyalar per la seva part l'administrador de la NASA, Bill Nelson, qui va confirmar d'aquesta manera la cancel·lació.
Sense previsions
La Starliner tenia previst enlairar aquesta nit a les 22.34 hores local (2.34 GMT del dimecres), des d'un complex de llançament de l'Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral, amb els astronautes de la NASA a bord, Barry 'Butch' Wilmore i Sunnita Williams. Ni la NASA ni la signatura privada han anunciat de moment una possible nova data de llançament. La missió CFT (Crew Flight Test) de Boeing té per objectiu aconseguir les certificacions necessàries de la NASA per a poder començar a operar en qualitat de segon proveïdor de transport de tripulació i càrrega a l'anomenat laboratori orbital, servei que des de 2020 ja presta de manera oficial la signatura SpaceX.
L'agència espacial estatunidenca ha donat a Boeing des de 2014 fins a la data uns 4.200 milions de dòlars per a la consecució d'aquesta meta, i per això les expectatives eren considerables avui a Cap Canaveral. En aquest mateix període de temps, SpaceX va rebre 2.600 milions de dòlars i la seva càpsula Dragon porta ja més d'una desena de vols a l'EEI, unes diferències al·ludides avui pel seu president executiu, el magnat Elon Musk, qui en un missatge en X, hores abans del previst enlairament va llançar una probable explicació: "Massa gerents no tècnics en Boeing".
Més contratemps
La cancel·lació d'avui se suma una sèrie de contratemps que ha registrat la Starliner, que va aconseguir volar fins a l'EEI en una primera missió de prova, sense tripulació el maig de 2022, després de dos intents fallits en 2019 i 2021. De cara a la seva primera missió tripulada no han escassejat els revessos per a Boeing, que havia programat per al 21 de juliol de 2023 el llançament d'aquesta missió, però el descobriment d'unes fallades en el sistema de paracaigudes i en unes cintes aïllants de fibra de vidre van obligar al seu ajornament quan faltava un mes i mig.
"Puc dir amb tota confiança que els equips han fet absolutament la seva deguda diligència", va asseverar la setmana passada James Free, administrador associat de la NASA, durant una teleconferència en la qual va deixar patent la seva confiança en l'èxit de la missió que havia d'haver enlairat avui. Free va agregar que la CFT és un vol de prova i, per tant, astronautes i controladors preveien que sorgissin imprevistos.