Els efectes de la crisi climàtica que pateix el planeta són diversos, complexos i, sovint, sorprenents. Per exemple, un nou estudi apunta que l'escalfament global provoca que els dies siguin més llargs. Això es deu a com la fusió massiva dels pols alenteix la rotació de la Terra. El canvi, en la durada del dia és de l'escala de mil·lisegons, però això és suficient per interrompre potencialment el trànsit d'internet, les transaccions financeres i la navegació GPS, que depenen d'un cronometratge precís.
La investigació publicada a les Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (EUA) detalla que la fusió de les capes de gel a Groenlàndia i l'Antàrtica causada per l'acció humana ha redistribuït l'aigua emmagatzemada a latituds altes pels oceans del món, donant lloc a més aigua als mars més propers a l'equador. Aquest canvi de massa alenteix la rotació del planeta allargant la durada dels dies.
La manera en què cronometrem el dia es basa en rellotges atòmics, que són molt precisos. Tanmateix, l'hora exacta del dia, és a dir, una rotació completa de la Terra sobre si mateixa, varia per diverses causes: marees lunars, el clima, entre altres. En la investigació es constata que entre el 1.900 i el 2000, la rotació del planeta va variar entre 0,3 i 1,0 mil·lisegons per segle, però des del 2000 (quan s'accelera el canvi climàtic) es va disparar fins als 1,3 mil·lisegons per segle.
Si no es redueixen les emissions, la taxa de desacceleració augmentarà fins a 2,6 mil·lisegons per segle l'any 2100. Si es materialitza aquesta tendència, l'escalfament global superaria les marees lunars com a principal contribuent a les variacions a llarg termini de la durada dels dies, alerten els investigadors.
Nou rècord de calor al juny
El mes passat va ser el juny més càlid mai registrat a escala mundial i el tretzè mes consecutiu en què es van assolir temperatures globals rècord, segons un informe dels Centres Nacionals d'Informació Mediambiental. Segons l'agència, que forma part de l'Oficina Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA), la temperatura global de la superfície va ser d'1,22 graus centígrads superiors a la mitjana de 15,5 graus del segle XX.
La calor extrema va incidir notablement a gran part d'Àfrica i Sud-amèrica, que van viure el juny més càlid de la història, superant per 0,51 i 0,82 graus —respectivament— les anteriors temperatures rècord. Un dels efectes més grans de la calor a Sud-amèrica ha estat la "dessecació primerenca i expansiva del Pantanal" (l'aiguamoll tropical més gran del món), on el mes passat hi va haver més de 2.500 incendis forestals, la xifra més alta des que l'agència té registre.
Mentrestant, per a Europa aquell mes va ser el segon juny més calorós de la seva història, i les temperatures van superar 2,55 graus centígrads la mitjana mensual, d'acord amb l'entitat, que va començar a fer aquests estudis fa 175 anys.
🌳 Estàs compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GreeN on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.