Aquest diumenge, 25 de març, tindrem una hora menys, és a dir, quan el rellotge arribi a les 2 a.m passaran a ser les 3 a.m. Com cada any, l'horari d'estiu arriba quan acaba març i tots els ciutadans de la Unió Europea passaran a aquest nou horari aquest cap de setmana.

Aquesta modificació compleix amb una directiva comunitaria a nivell europeu. Per determinar el moment del canvi d'hora, es va tenir en compte el fet de que a Espanya existeixen dos horaris oficials: el peninsular i l'arxipèlag  i el de les Illes Canàries, que te una hora enrraderida des de 1922. 

Espanya se situarà a partir de diumenge i fins l'octubre a la zona UTC+2. La UTC (Universal Time Coordinated) és un estándar de temps universal pel qual es regeix el temps i els rellotges del món. Aquest estándar ha substituït al GMT (Greenwich Mean Time), que es basava en l'hora solar.

Historia del canvi d'hora

El canvi d'hora el va proposar per primer cop el científic Benjamin Franklin al 1784, però no es va posar en pràctica fins la Primera Guerra Mundial, per estalviar carbó. La idea de Franklin era aprofitar la llum del dia per mantenir les fàbriques obertes una hora més i, de fet, aquesta idea és un dels motius pel que encara es sosté el canvi, el benefici comercial.

Oficialment i de forma anual, el canvi d'horari està establert des de la dècada dels 70, quan una forta crisi del petroli va obligar a molts països a endarrerir els rellotges per tenir una hora més.

Quin és el benefici de l'horari d'estiu?

El principal motiu pel que es canvia l'hora és l'estalvi d'energia. A Espanya, l'estalvi energètic pel canvi d'hora pot arribar a representar un 5% del consum elèctric d'il·luminació, equivalent a uns 300 milions d'euros. D'aquesta quantitat, indica l'IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia), 90 milions correspondrien al potencial de les llars, el que suposa un estalvi de 6 euros per habitatge, mentre que els altres 210 milions restants s'estalviarien als edificis del terciari i en la indústria.

El tenir més llum natural també beneficia a la salut, ja que permet fer més activitat física. L'horari d'estiu incrementa el moviment de la gent, que surt a córrer, caminar o realitzar qualsevol tipus d'esport.

El canvi també fa un servei beneficiós per l'economia. La gent surt molt més a la primavera i l'estiu que no pas a l'hivern i tardor, bàsicament per les hores de llum. Quan la gent surt més, gasta més, i per tant, hi ha un major moviment que afecta directament, de manera positiva, a l'economia del país. Els serveis del tercer sector multipliquen la seva venda, un factor que incrementa la competència i per tant genera una baixada de preus.

Debat a Europa: s'ha de mantenir l'horari d'estiu?

El benefici és tant que, arreu d'Europa s'ha proposat en diverses ocasions que es mantingui l'horari d'estiu durant tot l'any. El debat està servit, i cada cop hi ha més gent que s'hi suma a eliminar l'horari d'hivern, tant és així que la polèmica va arribar el mes passat a les institucions europees. L'Eurocambra va proposar a principis d'any a la Comissió Europea que estudiï acabar amb el sistema actual que canvia l'hora dos cops l'any. 

Annie Schreijer-Pierik, eurodiputada holandesa i una de les majors defendores de l'Eurocambra de posar fi al canvi horari, va fer un discurs per convèncer a la Comissió que es plantegés la modificació: "He parlat amb mares que tenen nens petits, amb gent gran a qui el canvi horari els suposa moltes dificultats, i el personal mèdic també ens ha alertat".

El canvi d'hora també té contres

Tot i que el canvi d'hora està pensat pel major benefici per tothom, no deixa de tenir contres, i es que hem d'adaptar el nou horari a les nostres vides i, en ocasions, això pot provocar problemes de son i pot alterar la nostra rutina alimentària.

En tot cas, aquesta adaptació només dura uns dies i, per tant, de forma general el canvi d'horari és una modificació positiva per tohom.