Imatge superior: Recreació del canvi horari a la França ocupada en una escena de la pel·lícula 'Suite francesa'
Aquest diumenge a la matinada els rellotges s'avançaran una hora. A les dues, de cop i volta, seran les tres. Una hora menys per dormir o el que sigui que s'estigui fent i, com a resultat, una hora més de llum al vespre i una menys a primera hora del matí. És a dir, que el sol es pondrà a quarts de nou i no a quarts de vuit i qui surti de casa abans de les set del matí ho tornarà a fer a les fosques. Són els efectes de l'horari d'estiu, que s'aplica a tota l'Europa occidental i altres països del món pels seus suposats efectes en l'estalvi d'energia però que també motiva queixes pels desgavells que suposa una alteració horària amb efectes sobre el son i el descans, en especial per als més petits i els més grans.
En paral·lel al debat sobre l'oportunitat de mantenir sistemàticament aquest canvi horari, des de fa uns quants anys s'ha posat sobre la taula la necessitat d'una readaptació al fus horari que permetria un encaix més lògic entre l'hora solar i l'hora oficial. En aquest cas, val a dir que l'Estat espanyol està tot ell -Canàries incloses- fora del seu fus horari, que hauria de ser per al territori peninsular i les Balears una hora menys que l'actual -és a dir el mateix horari que a Portugal i el Regne Unit-, i una menys també per a les Canàries respecte al seu horari actual, sincronitzant els seus rellotges amb les Açores i Cap Verd.
Entrevista entre Franco i Hitler a Hendaia / Efe
A més, per defensar la necessitat d'endarrerir el rellotge una hora s'utilitza sovint l'argument, ben cert, que l'actual fus horari espanyol -el GMT+1 o com s'anomena modernament, UTC+1- prové d'una norma franquista. Efectivament, a principis de l'any 1942, l'Espanya franquista va adoptar un canvi horari que va comportar avançar els rellotges una hora per acomodar-los a... l'horari de Berlín.
Per què es va prendre aquesta decisió? Per raons polítiques però també pragmàtiques. Sincronitzar els rellotges espanyols amb els oficials de l'Alemanya nazi va ser un clar gest de connivència del règim feixista espanyol amb el nazi alemany precisament en un moment en què el Tercer Reich tenia la paella pel mànec en la Segona Guerra Mundial, però també suposava adaptar-se a un horari que en aquell moment marcava la vida de tot Europa, també la dels països que lluitaven contra Hitler, és a dir, sincronitzar-se amb el continent.
L'horari alemany, l'horari de la guerra
Tot plegat ve de la decisió adoptada per les forces militars alemanyes de mantenir l'hora oficial de Berlín a tots els territoris ocupats i fronts de guerra. És a dir, que malgrat la distància, els nazis van imposar la mateixa hora oficial des de la costa atlàntica de França fins a les portes del Caucas. Ras i curt, l'hora de la guerra era l'alemanya i això afectava les ofensives, les treves, els plans de bombardejos i també la flota de submarins. Tot es feia amb el mateix horari, cosa que suposava una simplificació operativa que, de fet, va agafar a contrapeu en alguna ocasió els seus oponents, especialment al front oriental.
La pel·lícula 'Suite francesa' (2014) recrea el canvi horari a França imposat per la ocupació nazi
Arribats a aquest punt, la França ocupada canvia el seu horari el juny del 1940, mentre que la França de Vichy, la mal anomenada França lliure, ho farà al febrer del 1941, sobretot per resoldre el desgavell horari dels trens que travessen d'una banda a l'altra. Fins i tot el Regne Unit va decidir adoptar aquest horari perquè era el que marcava els bombardejos sobre el país. I així, el canvi d'horari impulsat per Franco va ser un més dins de la tònica europea del moment, marcada per un conflicte bèl·lic.
Val a dir, a més, que anteriorment, tant França com Espanya mantenien l'horari GMT+0 -Greenwich Mean Time-, és a dir, l'horari actual del Regne Unit i Portugal. De fet, amb una mirada en un mapa de fusos horaris es veu clarament com aquest GMT, que pren com a referència el meridià de Greenwich -el que parteix l'autopista AP-2 als Monegres i passa per davant de Castelló-, inclou una àmplia zona europea que actualment està fora del fus horari. Això és així perquè tot i que els fusos es marquen amb línies rectes de nord a sud -els meridians-, que tenen Greenwich com a eix central per obrir-se a l'est i l'oest fins a formar vint-i-quatre franges horàries iguals, la realitat és que els fusos s'adapten a les fronteres estatals, perquè són els estats els que marquen quin fus horari volen tenir, prenent en consideració els països del seu entorn.
Desfasament horari pertot
D'aquesta manera, l'horari GMT+0 no només és el que correspon a Gran Bretanya i el que correspondria a l'Estat espanyol, sinó també als Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, França i les zones més occidentals de Noruega i Suïssa, és a dir, que el desfasament horari no és exclusiu dels espanyols. És més, la part més occidental de Galícia, de fet, hauria d'estar en un fus horari anterior, el GMT-1 -el de l'horari canari i portuguès actual-. Concretant la qüestió, una adopció estricta de l'horari implicaria que l'hora de Londres fos la mateixa que la de Madrid i Barcelona, però també la de París, mentre que a la Corunya i Santa Cruz de Tenerife haurien de tenir una hora menys, també respecte a Londres.
La qüestió en tot cas és que acabada la Segona Guerra Mundial amb la derrota nazi, l'horari de Berlín es va continuar utilitzant en bona part de l'Europa occidental, tant és així que a dia d'avui marca l'hora des de Fisterra fins a la frontera oriental de Polònia que, per sumar-hi més desgavell, manté una diferència d'una hora amb la veïna Ucraïna i de dues hores amb la també veïna Bielorússia, malgrat que aquests dos països estan un a sota de l'altre.
Distribució dels fusos horaris arreu del món / Wikimedia Commons
Però com és que es va continuar utilitzant aquest horari? Curiosament, va ser França qui va prendre la decisió de mantenir-lo malgrat que era una herència clara de l'ocupació nazi i, de fet, l'oposició a l'horari de Berlín, l'anomenada hora alemanya, havia estat en alguns casos una mesura de resistència a l'invasor de baix perfil i poc risc. Amb la fi de la guerra el 1945, el Regne Unit va tornar al seu horari habitual, mentre que França va mantenir l'hora alemanya. La nova administració dirigida pel general Charles de Gaulle, tot i que inicialment va fer plans de retorn a l'horari anterior, finalment s'hi va desdir. Des d'aleshores ençà -excepte períodes en què l'adopció de l'horari d'estiu no ha estat igual per als dos països- l'hora de París i la de Berlín ha estat la mateixa.
Una hora europea
De fet, la decisió de De Gaulle de fer-se seva l'hora nazi -i franquista- va tenir la virtut de consolidar una hora europea, de manera que a dia d'avui la major part d'Europa comparteix horari, a més de moneda i institucions polítiques. En aquest sentit, els avantatges de compartir hora amb París, Berlín i Brussel·les s'han de tenir en compte a l'hora de posar sobre la taula la conveniència de retornar l'Estat espanyol al GMT+0, ja que harmonitzar l'horari amb Portugal voldria dir alhora desfasar-lo amb França.
El general Charles de Gaulle, fotografiat a Tunísia l'any 1943 / Wikimedia Commons
És més, en l'escenari d'una Catalunya independent, la possibilitat d'un canvi de fus horari podria arribar a crear el despropòsit de passar a un horari també independent però gens pràctic i il·lògic políticament, ja que no només seria diferent del de Madrid i París, cosa que ja comportaria prou maldecaps, sinó també amb el de Perpinyà i València, que dividiria encara més els Països Catalans. També caldria valorar com actuar en una República catalana en cas que l'Estat espanyol -sense Catalunya- decidís canviar el seu fus.
En tot cas, el que és cert és que a dia d'avui la major part de l'Europa Occidental comparteix un mateix horari tot i que no està tota ella inserida al mateix fus horari, i això és així, en part, perquè la França gaullista va decidir quedar-se amb l'hora dels ocupants nazis, un detall que minimitza el valor de l'argument que demana canviar l'actual horari espanyol per franquista.