El tràfic de persones, la majoria dones per a la seva explotació sexual, és un fenomen delictiu del qual a poc a poc es va prenent consciència que existeix a casa nostra i que cal donar una resposta integral a les víctimes. A Catalunya hi ha iniciatives pioneres. El Departament de Justícia informa que l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) s’ha convertit en el primer centre de l’Estat espanyol a crear una Unitat de Valoració Forense de Víctimes de Tràfic d’Éssers Humans. Els informes forenses permeten documentar la vulnerabilitat de la víctima i les seves lesions i seqüeles físiques i psíquiques en els judicis contra explotadors i màfies. Les víctimes són gairebé sempre els principals testimonis en aquests judicis. La por i la falta d’una bona protecció (ara s’han regulat millor les prestacions a aquestes persones) pot fer fracassar el seu testimoni.
La Unitat de Valoració Forense de Víctimes de Tràfic d’Éssers Humans és formada pels forenses Elena Cano, recentment nomenada subdirectora de Barcelona Comarques de l’Institut de Medicina Legal, Alexandre Xifró, subdirector de Barcelona Ciutat de l’Institut de Medicina Legal; Antonia Bertomeu, i la psicòloga forense Anna Mateu. Tots quatre professionals van participar en una formació al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia sobre la situació de les víctimes de tràfic de persones i van veure la necessitat de millorar la valoració que es realitza a aquestes persones, que els sol·liciten des de fiscalia i els jutjats.
Aprofundir en l'origen i la captació
Els quatre forenses que integren la unitat atenen, en primer lloc, les demandes de la Fiscalia d’Estrangeria de Barcelona, que encapçala la comissió de seguiment del protocol català de protecció d’aquestes persones, i en la que hi ha els cossos policials, com ara els Mossos d’Esquadra, que aquest estiu anunciaven que ha ampliat la seva Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans (UCTEH); la unitat contra el tràfic de persones de l’Ajuntament de Barcelona i la unitat de psiquiatria transcultural de l'Hospital de la Vall d’Hebron, entre d’altres.
“Vam veure que podíem anar més enllà en la valoració, a més del seu impacte físic, poder valorar factors de vulnerabilitat, com l’origen, la captació. És a dir, poder explicar millor científicament el procés viscut per aquesta víctima”, explica la doctora Elena Cano. El grup de professionals va fer un estudi de les víctimes de tràfic valorades a l’institut, a partir del qual s’ha editat una guia de com fer l’exploració forense a aquestes persones per compartir amb els companys. La unitat especialitzada va començar a actuar el maig passat.
La unitat s’ha creat perquè actuï de forma àgil i funcional, indiquen. Inicialment, en una avaluació intervé un forense de guàrdia i un de la unitat especialitzada si és necessari o només amb el seu assessorament puntual. La guia vol cobrir aquesta funció. I és vital abordar aquests casos amb formació en drets humans, en perspectiva de gènere i en transculturalitat, i evitar la revictimització, malgrat que el sistema judicial no ho facilita, tot i que recentment s’impulsen les declaracions preconstituïdes per tal que la víctima no hagi de reviure anys després l’explotació patida en un judici.
Forenses en l'actuació policial
Un avenç radical i molt important és que forenses d'aquesta unitat són cridades per actuar just en el moment després que es desarticula una xarxa d’explotació per part dels cossos policials, amb el vistiplau judicial, on també intervé el SEM i altres professionals. Recentment, forenses especialitzades van actuar després la desarticulació per part de Mossos de dues xarxes de víctimes d’explotació laboral en el Barcelonès. “En aquesta actuació emergent, es detalla si la persona té lesions, cicatrius, el seu estat nutricional i una primera aproximació psicopatològica”, detalla Cano. Recentment, també s’ha analitzat el cas d’una persona forçada a fer mendicitat.
“És molt important fer aquestes avaluacions perquè abans ens arribaven la majoria de casos per avaluar mesos després, inclús fins dos anys després que la víctima ja hagi sortit de la xarxa. És positiu que en aquest temps, acompanyada d’una ONG, la persona s’hagi recuperat, però, en la valoració perdíem tot el que ha patit”, declara la psicòloga Anna Mateu, que és la responsable de coordinar-se amb les entitats i ONG que treballen amb aquestes víctimes.
Les entrevistes de les víctimes a l’institut s’intenten realitzar en un dia, tot i que sempre és millor dues visites. “A vegades la persona arriba amb desconfiança i cansada després de declarar a comissaria, i en una segona trobada més acollidora i tranquil·la pot ser més facilitadora que pugui explicar el viscut”, explica Bertomeu.
En la sensibilització a les administracions i la societat ha estat clau Adoratrius, entitat religiosa que dona atenció a dones vulnerabilitzades i que desenvolupa des del 2002 a Catalunya el programa SICAR cat, que ofereix atenció integral a dones i infants víctimes del tràfic d’éssers humans (TEH) per a la seva recuperació i la restitució dels seus drets. Amb el programa SICAR cat ha atès unes 200 persones a Catalunya, segons precisa la seva memòria del 2019.
Cano, Mateu i Bertomeu també destaquen la gran feina que es realitza des de la unitat de psiquiatria transcultural de la Vall d’Hebron. Per exemple? En el cas de dones nigerianes, explotades sexualment, es va poder interpretar la por que expressaven a patir algun mal elles o les seves famílies en relatar que els havien fet rituals de vudú, i que des de la cultura catalana i occidental es pot qualificar d’”inaudit”, exposen les forenses. Que les víctimes verbalitzin que tenen un deute també ha de ser una alerta, indiquen.
Més trastorns d’ansietat
A les entrevistes, mai es pregunta a la persona si se sent víctima de tràfic de persones, si no com es troba o si dorm bé. L’informe que els forenses fan per a fiscalia i jutjats “no es plantegen en termes de credibilitat”, puntualitza Cano en ser preguntada si els tribunals pregunten sobre si les declaracions de les víctimes “són fiables”; sinó que s'intenta explicar els seus problemes de memòria, la por o la desconfiança en el sistema.
Les forenses especialitzades també detallen que en aquestes avaluacions més acurades han descobert que les víctimes de tràfic de persones pateixen més trastorn d’ansietat, que el trastorn posttraumàtic. També poden tenir trastorn de la son, depressió, a més de fòbies. La situació econòmica de la persona és un dels principals factors de vulnerabilitat, com ara la situació de la família perquè la persona accepti una feina i després sigui enganyada i explotada. Obligats a cometre delictes, com ara furts al metro, i els matrimonis forçats també són tipus de tràfic d’éssers humans, indiquen.
En l'àmbit judicial, l’any 2019 es va crear un grup multidisciplinari en el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), coordinat per la magistrada Àngels Vivas, per analitzar les diferents problemàtiques que genera el tràfic d’éssers humans i aborda la vulnerabilitat de les persones afectades per aquest tipus de delicte. Un any després, el grup va confeccionar una Guia de bones pràctiques per la instrucció i l’enjudiciament dels delictes de tràfic d’éssers humans, amb la coordinació dels magistrats de l’Audiència de Barcelona Carme Guil i Josep Antoni Rodríguez.
La fiscalia detalla les dificultats
Per la seva part, la Fiscalia d’Estrangeria de Barcelona detalla en la seva memòria de 2021 que es van iniciar cinc causes penals per tràfic de persones a la província: 3 amb finalitats d’explotació sexual i 2 amb finalitats d’explotació laboral. En aquests processos es va acusar cinc persones. A més, es va obtenir una sentència condemnatòria de tràfic per explotació sexual. En el document, la fiscal especialitzada exposa la dificultat que existeix en perseguir aquestes màfies i xarxes que tenen ramificacions internacionals. I, hi afegeig que la modificació de dos tipus penals sobre l’explotació de la prostitució, realitzada per la llei orgànica 1/2015 “no està donant els resultats esperats i desitjables”. La fiscal també precisa que en cap dels escrits d’acusació presentats ni en les sentències dictades “no s’aprecia delictes d’explotació laboral perquè van passar en pisos prostíbuls sense llicència empresarial”.
Radiografia de les víctimes
Prèviament a la constitució de la Unitat, l’equip forense va dur a terme una investigació, on van valorar 41 víctimes diferents de tràfic d’éssers humans entre l’1 de gener de 2018 i el 30 de juny de 2021. A l’estudi es destaca que més de dos terços de les víctimes són dones procedents de l’Amèrica llatina i l’Àsia. El tipus d’explotació va ser majoritàriament sexual, seguit del laboral. El principal mètode de captació va ser l’engany. En el trasllat, ja apareix en alguns casos la violència, i la fase d’explotació es caracteritza, per a més de la meitat de les víctimes, per males condicions de treball, privació de llibertats, amenaces, privació d’aliments o habitatge en males condicions. Un cop rescatades, la majoria es van vincular a alguna organització no governamental que dona suport a les víctimes. “Ara estem més preparats per fer una feina de qualitat i de servei a les víctimes de tràfic de persones en els processos judicials”, clou Elena Cano.