Aquest dijous 3 d'abril entra en vigor la Llei Orgànica 1/2025 per millorar l'eficiència de la Justícia, una normativa que, entre altres mesures, preveu una reforma per agilitar la resposta dels tribunals davant de l'ocupació il·legal d'immobles. En aquest cas, es tracta d'una modificació de la Llei d'Enjudiciament Criminal per accelerar el desallotjament. Va ser una esmena proposada inicialment pel Partit Nacionalista Basc (PNB) per "protegir els propietaris", i va ser aprovada pel Congrés el novembre passat, amb el suport del PP, de Junts, d'Unió del Poble Navarrès (UPN), de Coalició Canària i també amb el vot favorable per error de Esquerra Republicana i EH Bildu —el PSOE, Sumar i Podemos van votar en contra, en considerar que no és la resposta adequada a l'actual crisi d'habitatge i que pot dificultar encara més la vida a persones en situació de vulnerabilitat—.
Què suposa la llei? Alguns experts ja l'han definit com un canvi de paradigma. La norma afecta els delictes de violació de domicili (article 202 del Codi Penal, quan es tracta de l'habitatge habitual) i d'usurpació d'habitatge (article 245 del Codi Penal, quan es tracta d'una segona residència o un immoble buit), cosa que permet que s'encausin mitjançant judicis ràpids. D'aquesta forma, en un màxim de 15 dies des que el cas arriba al tribunal hi ha d'haver resolució, quan anteriorment aquests processos podien allargar-se durant uns quants mesos.
Així mateix, una vegada hi hagi sentència, i comprovat que el denunciant és el titular de la propietat, pot produir-se un desallotjament exprés de l'immoble, en un termini de 48 hores: tant en habitatges habituals com en segones residències, i sense atendre a si hi ha menors o persones vulnerables entre els ocupants. A més, implica un enduriment de les sancions si es demostra que s'ha tractat d'una ocupació amb finalitats delictives o si ha implicat l'ús de la violència. En el cas de tractar-se d'una residència habitual, hi pot haver fins i tot pena de presó. Tanmateix, aquesta llei no inclou llogaters amb contracte lloguer que deixen de pagar.
Uns mesos després d'aprovar-se la llei, a mitjans d'aquest març, Junts ha proposat encara més canvis legislatius en aquest sentit. Els de Carles Puigdemont busquen el suport del PSOE i del PP per reformar la Llei d'Enjudiciament Criminal i facilitar l'adopció de mesures cautelars com el desallotjament d'un immoble ocupat en un termini màxim de 48 hores i que s'impedeixin dilacions "per l'al·legació de vulnerabilitat per part dels ocupants il·legals de l'immoble". El secretari general de Junts, Jordi Turull, va defensar que les fórmules previstes en la via penal per desocupar un immoble no estan "sent prou eficaces ni prou ràpides".