La 'nova normalitat' ja ha començat. Després que el cap de setmana passat els més menuts ja poguessin tornar a trepitjar el carrer, sis setmanes després de l'inici de la pandèmia del coronavirus, aquest dissabte ho han pogut fer la pràctica totalitat de la ciutadania. Malgrat que amb molta precaució i amb unes mesures i restriccions excepcionals, la normalitat anirà tornant a poc a poc. Primer als carrers, després a les botigues, als bars i restaurants, als cinemes i teatres i, finalment també, a la sanitat.

Les imatges dels hospitals col·lapsats, els llits d'UCI improvitsats i els centres de campanya medicalitzats muntats d'urgència ja comencen a quedar enrere. A l'espera de veure si hi ha un nou rebrot, i amb por que això succeeixi, el Departament de Salut ja va anunciar aquest dijous passat que preveu haver recuperat al juliol la cirurgia als hospitals programada de càncer i cor que va ser ajornada pel coronavirus.

També la normalitat s'haurà d'anar reintroduint a poc a poc als centres d'atenció primària, que en els últims dos mesos han fet una transformació de 180 graus per fer front a la pandèmia i adaptar-se a les necessitats dels pacients. Així ens ho explica la Lídia Palau, directora del CAP Creu Alta de Sabadell, que reconeix que tot i que el volum de pacients per coronavirus ha disminuït i que "a poquet a poquet" ja van retornant a la normalitat, avisa que "el desconfinament sanitari també serà progressiu" i a l'expectativa de possibles rebrots.

L'atenció primària, la "primera porta d'entrada" del coronavirus

Malgrat que quan parlem de coronavirus ens ve al cap la imatge d'un hospital, la "primera porta d'entrada" del virus són els CAP. És on acudeixen o truquen els pacients quan detecten els primers símptomes i comencen a trobar-se malament. Per això, des del primer dia, ara ja fa dos mesos, l'atenció primària ha hagut de fer una transformació tant física com organitzativa per fer front a la pandèmia, sense deixar de banda la seva feina diària habitual. El virus ho ha paralitzat tot, o gairebé tot, però les patalogies prèvies de la ciutadania continuen i continuaran.

Per començar, l'atenció telefònica i domiciliària dels CAP s'ha triplicat. L'objectiu ha estat evitar que persones en risc i amb patologies prèvies acudissin als centres i es poguessin infectar. Fins i tot s'han introduït les visites telemàtiques en els casos que s'ha pogut. Així ens ho explica la Lídia Palau, que detalla que des de l'inici de la pandèmia les visites programades rutinàries han passat a fer-se per telèfon i només, en cas de detectar possibles alteracions, els metges del centre s'han desplaçat als domicilis per comprovar l'estat del pacient. 

Una feina que han hagut de combinar amb la detecció i tractament de casos de coronvairus. Els dels hospitals només són la punta de l'iceberg de la pandèmia, els casos més greus, però l'atenció primària és qui ha fet de para-xocs les últimes setmanes, fent la detecció i monitoratge dels pacients i evitant més saturació als centres hospitalaris.

"Quan el CAP detecta un cas amb simptomatologia compatible amb la Covid", explica de nou la Lídia, primer de tot es fa un "cribratge" entre casos lleus o que s'han de tractar. Els que poden presentar més gravetat se'ls deriva directament a centres hospitalaris, mentre que els lleus se'ls fa un seguiment telefònic per veure l'evolució del cas i actuar o derivar, només, en cas de necessitat. I no només això. També fan seguiment de l'estat dels pacients un cop han estat donats d'alta, com es fa sovint amb altres patologies.

"Els hospitals ens avisen 48 hores abans de l'alta, i ens encarreguem de fer un seguiment telefònic o a domicili del cas", apunta la directora del centre, que alerta que han rebut un "volum important" i "gens menyspreable" de casos de Covid des de la primària.

Els finals de vida s'han "accelerat"

Aquests no són els únics canvis que hi ha hagut a la primària en els últims dos mesos, una altra pràctica que s'ha vist alterada pel virus són els finals de vida. Com en els 436 centres d'atenció primària que hi ha a tot el territori, el CAP de la Creu Alta de Sabadell està acostumat a fer-ne. "És dur, però és part de la feina", assegura la Lídia. No és una novetat, doncs, de la Covid, ja se'n feien abans del coronavirus i se'n seguiran fent quan la pandèmia passi, però el virus sí que ha canviat com són i com es viuen.

"S'ha escurçat el temps per planificar-ho, no només pel que fa a la cura –bàsicament a través de pal·liatius–, sinó també pel que fa a l'acompanyament". "Tot s'ha precipitat en el temps".

Malgrat que hi ha hagut moments durs i forts pics de feina des de l'inici de la pandèmia, almenys en aquest centre mèdic de Sabadell, ja han detectat en els darrers dies una davallada dels possibles casos del virus. "La pressió ha disminuït", comenta alleugerida la seva directora, constatant també que la població s'ha "adaptat" a la malaltia i ja no li té tanta "por".

"Al principi la gent trucava molt, fins i tot gent sense simptomatologia", recorda la Lídia. Els dubtes més comuns eren què havien de fer si notaven símptomes o com els podia afectar en cas de tenir una patologia prèvia. 

Lent retorn a la normalitat i a l'expectativa de rebrots

Ara bé, tot i la desacceleració, el virus continua actiu. La normalitat es comença a veure a l'horitzó però trigarà a tornar. Així ho veu la Lídia, que assegura que viuen a l'"expectativa" i amb certa "por" de saber si hi haurà un nou rebrot, ara que comencen a aplicar-se les mesures de desconfinament. Tot i això, defensa que els CAP estan "preparats" per afrontar-ho i que la "planificació per la Covid es mantindrà vigent", almenys durant un temps. "Fins que no hi hagi una vacuna o una curació ho haurem de preveure", argumenta.

Així doncs, a l'espera de l'evolució de la malaltia, el CAP mantindrà una zona específica per als tractaments de malalts per possible coronavirus per la seguretat de la resta de pacients i se seguirà mantenint un alt volum d'atenció domiciliaria. "Hem de preveure la possibilitat que es puguin donar petits rebrots i hem de poder donar-hi resposta", assegura, posant l'horitzó de la normalitat més a llarg termini i recordant la importància de les distàncies de seguretat i les mesures d'higiene per evitar nous contagis.