Els estudis sobre taurons endegats pel Departament d'Acció Climàtica, conjuntament amb el centre d'immersió Sotamar de Cadaqués, confirmen que el canó de Cap de Creus és una "zona estable" de cria de tintoreres i un dels únics indrets de la Mediterrània occidental on es reprodueix aquesta espècie en perill d'extinció. Entre finals de primavera i mitjans d'agost, s'hi han observat uns 90 exemplars, deu dels quals nadons d'entre 35 i 45 centímetres. Els estudis constaten també que els naixements es concentren entre mitjans de juny i de juliol. Un cop neixen, els taurons ja estan completament capacitats per valdre's per si mateixos, després la majoria dels exemplars adults, marxen.
Tintoreres al Cap de Creus
El projecte es va arrencar entre el 2018 i el 2019, de la mà del responsable del centre d'immersió Sotamar, Jordi Riera. Un apassionat dels taurons —des de fa anys realitza immersions arreu del món— i per aquelles dates va començar a fer sortides esporàdicament per observar si també hi havia en la zona del Cap de Creus. Els primers exemplars, els va començar a albirar entre 2020 i el 2021, tot i que, en sortides testimonials, i a partir del 2022, va fer un estudi juntament amb dues biòlogues i fent sortides regulars. Entre abril i setembre, van sortir un total de 54 cops atraient els exemplars amb vísceres de peix. En total, entre juny i juliol es van observar més d'una seixantena —molts d'ells cries o juvenils—, i això obria la porta a què fos un punt de cria d'aquesta espècie.
La proposta va generar interès dins de la comunitat científica així com del Departament d'Acció Climàtica, que ha portat a treballar de forma conjunta durant el 2023. Des de finals de primavera a mitjans d'agost, s'han fet una cinquantena de sortides i s'han observat unes deu cries d'aquesta espècie d'un total de 90 exemplars. El responsable d'espècies invasores i projectes de conservació d'Acció Climàtica, Jordi Ruiz, diu que són unes dades "extraordinàries". "Els taurons tenen unes gestacions de 12 mesos. Per tant, quan venen aquí coincideixen les dues coses: els parts i la reproducció. Això vol dir que en una època tan important per ells, els tenim aquí", ha explicat Ruiz. A més, ha detallat que aquest fet es produeix en llocs molt concrets. "Si mirem les dades, mai surten exemplars petits perquè només crien en llocs molt específics de la Mediterrània. Que n'hàgim vist deu, és moltíssim", ha afegit Ruiz.
Estudi del comportament dels taurons
El Departament d'Acció Climàtica vol ampliar el coneixement sobre els moviments dels animals i analitzar el seu comportament mitjançant vigilàncies des d'embarcacions, amb atraients i observació directa. Així es podrà desenvolupar un sistema de cens i monitoratge interanual i fer un seguiment. I és que després de les observacions i dels naixements, cap a mitjans de juliol els perden la pista. "Nou de deu ja no els vam veure més", ha detallat. No saben si és que s'amaguen en aigües més profundes o bé busquen altres zones després de les primeres setmanes dels naixements. Això és el que ara volen investigar.
Per fer-ho, Acció Climàtica està començant a col·laborar amb els pocs equips que treballen actualment amb taurons a Catalunya com són l'Institut de Ciències del Mar, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, CatShark i la Fundació Barcelona Zoo. La segona fase de l'estudi, que s'engegarà el 2024, tindrà un cost de 50.000 euros. L'objectiu és continuar amb les prospeccions però també marcar alguns exemplars i intentar agafar mostres de teixits. "Volem veure els moviments que fan els que es reprodueixen aquí i intentar veure on viuen perquè estem començant a veure que potser els riscos més grans que tenen per a la seva supervivència són fora de les aigües catalanes", ha remarcat Ruiz.
Vida a aigües profundes
La informació que es té sobre els taurons és provinent de l'activitat pesquera, i té poc a veure amb l'observació dels animals en el seu medi natural. Les espècies de taurons que viuen a Catalunya —com la tintorera— habiten en aigües profundes. Un estudi realitzat per investigadors europeus de diferents països que va marcar desenes de tintoreres amb emissors de satèl·lit mostra que és molt estrany que s'acostin a aigües de menys de 100 metres de profunditat. Per tant, la major part dels exemplars que es poden observar molt ocasionalment a les platges, o bé hi arriben ferits o es tracta d'individus que han arribat morts o malalts a la costa. De fet, les observacions en aquest indret s'han fet sempre des de la "cornisa" del canó en una zona amb unes profunditats que van dels 200 als 500 metres. "Quan ho hem fet a prop de la costa, no n'hem vist", ha especificat Ruiz.
La tintorera és una de la setantena d’espècies de taurons i rajades que viuen al Mediterrani. Al mar català hi ha 26 espècies de taurons, una part important dels quals es troben en perill d'extinció o en estat crític, com és el cas de la tintorera, segons dades recollides pel Departament a través de l’avaluació que es va encarregar l’any 2020 a l’entitat CatShark, per tenir més informació sobre l’estat de les poblacions de taurons i rajades a Catalunya.