La normalitat torna a regnar als Mossos d’Esquadra. És habitual que durant la celebració del Dia de les Esquadres 2023 que celebra la policia catalana cada d’any, -i que aquest divendres s’ha fet a Barcelona, en la seva edició nacional, a l’espera que totes les regions i comissaries generals les celebrin durant els pròxims dies-, el cap del cos, el comissari en cap, faci un discurs a tots els comandaments i tropa. Eduard Sallent, cap del cos, avui no ha faltat a la tradició i ho ha fet amb un discurs molt tècnic, molt policial i professional, sense estridències messiàniques i amb un clar component de normalitat, obrint oficialment aquesta nova etapa que han agafat els Mossos d’Esquadra.
El comissari Sallent, que torna a liderar aquesta festivitat després de tornar a ser nomenat cap, després de la destitució del comissari Josep Maria Estela, que va agafar el relleu del major Trapero, ha destacat la importància que el Govern de la Generalitat de Catalunya, l’any 1982 assumís l’encàrrec de liderar la creació d’una nova policia i començar a crear un model català de seguretat, “una de les responsabilitats més nuclears de qualsevol forma d’autogovern”. A més de saludar el president Aragonès, que per segon any consecutiu ha assistit a l’acte, el conseller Joan Ignasi Elena i el director general Pere Ferrer, també ha celebrat que el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Fiscal el cap de Catalunya fossin presents al CCIB al costat dels Mossos d’Esquadra, un fet que demostra que s’han pogut restablir les relacions de confiança entre la judicatura i fiscalia i els Mossos.
El comissari en cap ha destacat que Catalunya ha tornat a la normalitat delictiva d’abans de la pandèmia. L’any 2022 es va tancar amb un total de 570.387 fets, uns valors que ens situen en magnituds molt semblants a les de l’any 2018 o el 2019. I si bé ha reiterat que el nostre país és un lloc “segur”, “un país en el qual la ciutadania pot moure’s arreu i a qualsevol hora”, que és una cosa, que no passa a tot arreu, ni tampoc “en algunes ciutats del nostre entorn més immediat”, no ha amagat que “el delicte està canviant”. Sallent, demostrant la seva capacitat d’anàlisi i de llums llargues, no s’atreveix a assegurar si es tracta d’un canvi contextual o estructural, però ha avançat que els Mossos en faran un “seguiment detallat”.
Anàlisi de la delinqüència a Catalunya
Geogràficament, Sallent assegura que, de manera contextual, s’ha disparat la criminalitat en llocs del país on abans no era tan habitual, i, en canvi, s’ha pogut contenir a la ciutat de Barcelona, on hi havia creixements més descontrolats. També ha explicat que en l’entorn digital ha derivat cap allà molts delictes com les estafes, l’assetjament o la suplantació d’identitat i que per això, en ser un canvi estructural, s’han creat nous mecanismes, com la Regió Policial Virtual o la nova Comissaria General TIC, creades amb el nou decret d’estructura que ha promogut i redactat el mateix comissari.
Seguint en la tònica policial, el comissari també ha destacat el canvi de tipologies de delictes els darrers anys a Catalunya. Ha assegurat que cal preocupar-se pel creixement dels delictes contra les persones, que han experimentat, aquest 2022, un augment del 14,32%. “Un increment que suposa, per tant, un augment de la violència física i verbal en la nostra societat”, ha assegurat. Les agressions sexuals, assegura, han augmentat un 25%. “Assistim a un canvi de mirada i de consideració social en l’exercici dels drets a la llibertat i la indemnitat sexual que des de la policia i la resta d’institucions haurem d’acompanyar”, ha apuntat el comissari en cap. Sallent també ha recordat que per fer-hi front, els Mossos d’Esquadra han creat una àrea central d’investigació dels delictes sexuals que ha dotat de més capacitats operatives a la unitat central que fins ara s’encarregava d’aquests delictes -són els que han investigat la violació d’Igualada, l’agressió sexual de la qual està acusat el futbolista Dani Alves o l’agressió en grup d’uns homes marroquins a una noia, a Rubí; entre d’altres.
Eduard Sallent també ha volgut recordar que la marihuana és un dels problemes més greus actualment a Catalunya, per l’establiment de grups i organitzacions criminals que porten associat un increment de la violència i el risc de conductes tendents a la corrupció. En el seu discurs oficial del dia de les Esquadres, Sallent també ha lamentat l’increment d’atacs d’odi, contra col·lectius LGTBI o contra la comunitat jueva a Catalunya, com l’atac de dilluns passat contra la gran sinagoga Maïmònides de Barcelona. Tampoc ha volgut oblidar que Catalunya, com la resta d’Europa, es troba en nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista, i que, per tant, existeix un “risc real”, i també de la xacra de la violència masclista, que l’any passat va deixar, al nostre país, la inamissible dada de 12 dones assassinades. “Unes dades que van acompanyades d’un creixement de la violència domèstica i de la violència de gènere, un fet que ens ha de fer reflexionar i que ens ha portat a plantejar un revisió del nostre model d’atenció a les víctimes”, ha assegurat Sallent.
Dues investigacions rellevants
Seguint en un discurs molt policial, Sallent ha volgut felicitar els agents que van dur a terme dues investigacions que van ser molt rellevants. La primera, la resolució de l’agressió sexual de la Castanyada, a Igualada, amb la detenció d’un jove sud-americà que va agredir i violar, sense pietat, una menor d’edat a la capital de l’Anoia. Va ser una investigació molt llarga, fins i tot, es va arribar a insinuar que s’havia abandonat. Sallent ha tret pit dels seus investigadors. “Els Mossos d’esquadra no ens oblidem de les víctimes, nosaltres continuem treballant i investigant sempre”.
També ha volgut fer valdre la investigació del cas Forex, que juntament amb la Guàrdia Civil i Eurojust, es va poder desarticular una banda criminal que es dedicava a les estafes digitals. Aquesta investigació 3.0, com va explicar ElNacional.cat, és un dels exemples de noves capacitats que hauran de tenir els Mossos d’Esquadra si volen seguir en la línia de ser una policia moderna: “internacionalització, cooperació multi agència i actuació multi domini”.
Mossos 2030
El comissari Sallent també ha volgut aprofitar el seu discurs per celebrar la nova estructura del cos, aprovada recentment pel Govern de la Generalitat, i que ja està començant a aplicar. Pel comissari en cap, la nova estructura “adapta el cos a les noves necessitats de seguretat pública. Un decret que ens ha de permetre projectar vers l’horitzó Mossos 2030 i consolidar-nos com a policia integral, de proximitat i tecnològica”. “Una transformació que passa necessàriament pel canvi tecnològic, però també per la utilització de la intel·ligència com a metodologia de treball i la formació continuada”, ha destacat el comissari durant el seu discurs.