Membres de la plataforma 'Ciències en perill' i dels sindicats educatius de Catalunya han protagonitzat aquest dimarts un cara a cara amb la consellera d'Educació, Esther Niubó, a l'entrada de l'institut Pau Claris de Barcelona, on ha assistit juntament amb el president del Govern, Salvador Illa, amb motiu dels actes del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. A propòsit d'aquesta jornada, la comunitat educativa ha instat la consellera a tenir present "les futures científiques" i el que pot implicar per a elles la fusió de les matèries de Física i Química i de Biologia i Geologia a primer de batxillerat, amb la consegüent reducció d'hores. "Consellera, defensi les ciències. A Catalunya fa més de 20 anys que les ciències s'imparteixen separades", han reclamat. Els sindicats han explicat que la consellera ha conversat amb ells i els ha traslladat els avantatges que, des del seu punt de vista té la fusió, però des de la comunitat educativa han expressat el seu desacord i han instat Niubó a "recapacitar i retirar immediatament la proposta".
🟡 Revolta al batxillerat científic contra els canvis de Niubó: "Equival a perdre tot un trimestre"
Els sindicats USTEC, Professors de Secundària (aspepc·sps), CCOO, CGT, la Intersindical i UGT han signat un manifest conjunt en el qual exposen els motius pels quals rebutgen la fusió d'aquestes assignatures. En primer lloc, argumenten que la fusió de les matèries suposa "una reducció horària i una compactació dels continguts que farà inviable una formació científica rigorosa". En aquest sentit, denuncien que això comportarà "un augment de la desigualtat educativa", ja que dependrà dels recursos de cada centre poder oferir matèries optatives que compensin la pèrdua d'hores de les matèries obligatòries, de manera que no tots els alumnes tindran les mateixes possibilitats. Finalment, la comunitat educativa critica que Educació ha pres la decisió de forma unilateral, "sense escoltar les aportacions del professorat, dels sindicats i de les institucions científiques i acadèmiques". Per tot plegat, reclamen a Educació que rectifiqui, tal com va fer amb la proposta perquè les literatures passessin a ser optatives a segon de batxillerat, i convoqui "un procés de diàleg amb el professorat, els sindicats i les institucions científiques per consensuar qualsevol canvi curricular".
Xoc entre la LOMLOE i el sistema educatiu català
Al fons d'aquest conflicte hi ha el xoc entre la llei estatal en matèria educativa, la LOMLOE o llei Celáa, aprovada el 2020, i la singularitat del sistema educatiu català. Els polèmics canvis anunciats per la consellera Niubó responen a l'objectiu de traslladar les directrius d'aquesta llei a Catalunya, una acció a la qual la comunitat educativa es resisteix. Pel que fa a les ciències, la plataforma Ciències en perill recorda que fa més de 20 anys que les matèries s'imparteixen de forma separada a Catalunya, i defensa que la fusió suposa una reducció d'hores que no permetrà als alumnes assolir els coneixements necessaris per poder superar amb èxit les PAU.