"En 24-48 hores es pot identificar un cos, si tot funciona bé". El director de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, Jordi Medallo, ens rep al seu despatx amb un full amb un gràfic de com s'identifiquen els cadàvers. Els que estan sencers i la mort és recent, i els que estan carbonitzats o fa diversos dies que estan en descomposició. Les proves d'ADN són clau per saber exactament de qui és el cos que els acaba d'arribar a la sala d'autòpsies.

Medallo fa 11 anys que és director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. I va començar a ser metge forense el dia de l'incendi del Liceu, el 31 de gener del 1993. És forense per vocació i troba a faltar entrar a la sala d'autòpsies. Ara, de tant en tant, es passeja per l'edifici i baixa fins als soterranis on es fan els exàmens forenses i on hi ha el laboratori en què es fan totes les proves.

El mètode que s'utilitza, tant per extreure les mostres d'ADN, com per creuar-les amb altres mostres de familiars, objectes o del banc d'ADN policial, és el que es va fer servir per identificar el cadàver del policia que van trobar cremat dins el maleter del seu cotxe al pantà de Foix. En aquest cas ha estat determinant la pròtesi que portava a l'esquena.

El procés

Quan arriba un cadàver sense identificar a l'Institut de Medicina Legal de Catalunya pot ser que hagi estat una mort recent o bé que arribi en estat de descomposició, carbonitzat o només hi hagi restes.

En el primer cas, el més habitual és extreure una mostra de sang per obtenir l'ADN. Però també es pot agafar una mostra del muscle. 

En el cas de les restes, els cadàvers en descomposició o carbonitzats, s'extreu una mostra del muscle, el moll de l'os o una dent, després de fer un estudi dental. La dentadura és molt resistent al foc.

"Però aquest ADN no serveix de res si no el compares amb un altre ADN que aportin persones vives o objectes", diu Jordi Medallo. Per aquest motiu els forenses es posen en contacte amb la família que ha reclamat el cadàver o que pugui suposar que el cos és d'un parent seu i se'ls extreu també una mostra d'ADN de familiars (pares, germans o fills). També es demanen objectes personals de la víctima com raspalls de dents, màquines d'afaitar, pinta de cabell o material mèdic, en el cas que la víctima s'hagi fet alguna biòpsia. Però tots aquests objectes han d'haver estat en contacte només amb la víctima perquè si no sortirà més d'un ADN.

Però, què passa si ningú ha reclamat el cadàver?

Els forenses recorren al banc d'ADN. A aquest arxiu només hi tenen accés les persones autoritzades i està controlat judicialment. Hi acostuma a haver-hi mostres de persones fitxades per la policia.

També és clau la investigació policial. En el cas que la policia tingui indicis de qui pot ser la víctima es poden posar en contacte amb la família. Hi ha dos fets clau que explica Medallo: "Si la policia té sospites de qui pot ser la víctima o si la família veu les notícies i reclama el cadàver". "El cadàver el troben en algun lloc, en unes circumstàncies i la policia investiga i va relacionant les pistes", explica.

L'historial mèdic de la víctima també ajuda i en alguns casos és clau: "A part de l'ADN mirem altres coses per identificar una persona. Mirem les dents i altres característiques". 

Una d'aquestes "altres coses" és demanar via judicial radiografies i la història clínica. "La feina del forense és intentar buscar alguna cosa de la qual es pugui treure ADN i enviar-ho al laboratori. I tenir sort", conclou.

Quan el cos parla

Les autòpsies poden ser determinants a l'hora de clarificar un crim. 

Es fa un examen extern, un d'intern, es miren totes les cavitats i a partir d'aquí es descriuen les lesions, s'identifiquen les que poden ser mortals. Es recull un estudi biològic i antropològic i toxicològic, tot això dona la informació per saber si ha actuat un element mecànic o un element que hagi produït la mort d'aquella persona.

En alguns casos la informació és fàcil, en altres casos la informació que dona el cadàver és més complicada i difícil i et diré que algunes vegades no pots concloure de què s'ha mort aquella persona.

Identificacions múltiples

L'Institut de Medicina Legal de Catalunya té una sala per si entra de cop un gran nombre de cadàvers. És la sala de grans catàstrofes que no s'ha estrenat, però que s'utilitzaria en cas d'un accident d'aviació o un atemptat amb moltes víctimes.

Té capacitat per a 100 cadàvers, tot i que es pot ampliar fins als 120. 

És una gran càmera refrigeradora on es tenen els cossos mentre es fan les proves i les autòpsies.

En aquests casos, o accidents on hi ha diversos cossos que s'han d'identificar, com per exemple l'accident d'autocar de Freginals o el de tren de Castelldefels, a banda d'identificar els cossos, també s'han d'unificar les restes i, moltes vegades també calen les mostres d'ADN per unificar els cadàvers.

L'autòpsia porta a l'assassí?

El professor de medicina legal Camille Léopold Simonin deia que els cossos parlen. I, en aquest sentit, Medallo, explica que donen molta informació fins al punt de poder arribar a l'assassí.

L'autòpsia, segons Jordi Medallo, "ajuda molt la policia i pot arribar a descriure el mètode utilitzat en el crim. Es pot identificar un assassí en sèrie".

L'autòpsia comença en el lloc dels fets, allà on s'ha produït el crim. "Ja tenim informació en el lloc on trobem el cadàver. Podem trobar indicis d'algú. I en el mort podem trobar indicis d'alguna persona". "Però el cadàver per molt que parli no em diu qui és l'assassí, em dona unes informacions. I per a això hi ha la policia. Nosaltres fem l'autòpsia i l'enviem al jutjat. I a partir d'aquí és la policia qui busca l'assassí", conclou el director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. 

Medallo admet, però, que la sèrie Nit i dia és força ajustada a la realitat i acosta a l'espectador la manera en què treballen els forenses catalans, molt allunyada de com expliquen aquesta feina les sèries nord-americanes, ja que els tècnics treballen seguint altres mètodes.

De 'Nit i dia' a la realitat

"Totes aquestes sèries han de parlar de casos extrems. Donen la imatge que estem tot el dia veient casos extrems i no és cert. Però, clar, a la televisió no poden sortir forenses que es passen tot el dia rebent gent que ha rebut una bufetada al metro", explica Jordi Medallo.

L'Institut de Medicina Legal de Catalunya, on es grava i se situa bona part de la sèrie de TV3 Nit i Dia, fa aproximadament unes 4.000 autòpsies a l'any. D'aquestes, però, només entre 50 i 70 són per casos d'homicidis. Els forenses fan cada any més de 100.000 informes a persones que estan vives i que, de fet, forma part del dia a dia habitual de la seva feina.

"Va bé que la gent ho sàpiga. Ara ens coneixen més. Potser fa 20 anys no es tenia la mateixa idea del que eren els forenses i la medicina forense", diu.