El papa Francesc ha anunciat avui un nou consistori que se celebrarà el proper 28 de juny per nomenar cinc nous cardenals, entre ells l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. Els altres nous cardenals seran l'arquebisbe de Bamako, a Mali, Jean Zerbo; el bisbe d'Estocolm, Anders Arborelius; el vicari apostòlic de Pakse, a Laos, Louis-Marie Ling Mangkhanekhoun, i el bisbe auxiliar de San Salvador, Gregorio Rosa Chavez. El 19 de juny, festa de Sant Pere i Sant Pau, els cinc nous cardenals celebraran missa amb el Papa. Tots cinc són menors de 80 anys i per tant serien electors en cas de celebrar-se aviat un nou conclave.

El nomenament d'Omella es produirà en el moment més delicat del procés sobiranista, un escenari que el Vaticà segueix amb atenció. Si bé els moviments de la Santa Seu no responen a causa-efecte, sinó que es mouen amb un tempo pausat, és evident que el papa Francesc ha mogut peça avalant la posició d'Omella.

La designació s'ha produit després que el dia 12 els bisbes de Catalunya van demanar que "siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional". Ho van reclamar a través d'un comunicat, després de la reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense que es va celebrar els dies 10 i 11 de maig, en el qual asseguraven que "és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia".

Els suport dels bisbes catalans a les "legítimes aspiracions del poble català" van ser interprertades a la Conferència Episcopal Espanyola com un suport al referèndum, i van ser rebudes amb un fort malestar. Segons algunes versions, aquest malestar hauria arribat al Papa, amb qui el president de la Conferència Episcopal, el basc Ricardo Blázquez, es van entrevistar aquesta setmana.

Però el cas és que la fitxa que finalment ha mogut el papa Francesc no sembla secundar les pressions polítiques de Madrid, i ha mantingut inalterable el nomenament d'Omella. 

Un home de la Franja

Omella va néixer el 1946 a Cretes, al Matarranya, a la Franja, i té el català com a llengua materna. Va ser ordenat capellà el 1970 i va treballar a la diòcesi de Saragossa i va passar pel Congo Kinshasa com a missioner. El 1996 va ser designat bisbe auxiliar de Saragossa per Joan Pau II. Va passar pels bisbats de Barbastre-Monsó, Osca, Jaca i Calahorra. El 6 de novembre de 2014, el papa Francesc el va nomenar membre de la Congregació pels Bisbes. Va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, en substitució de Lluís Martínez Sistach, a finals del 2015, després d'una llarga polèmica vinculada al paper de l'Església catòlica en el procés. El Govern hauria preferit el nomenament del bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, o del bisbe de la Seu d'Urgell, Joan Enric Vives, clarament sobiranistes. Però, per altra banda, va veure com un triomf que no es nomenés algun dels bisbes més intransigents i conservadors, com Antonio Cañizares, arquebisbe de València, el candidat favorit del Govern espanyol i de la Conferència Episcopal.

Posicionaments conservadors

Omella coneix personalment el Papa i té bona relació amb alguns dels seus col·laboradors propers. Va ser consiliari de l'ONG Mans Unides i president de la comissió de pastoral social de la Conferència Episcopal Espanyola. Se'l considera, doncs, un religiós amb un perfil "social" i fins i tot ha formulat crítiques a la "riquesa de l'Església". Ara bé, al front de l'arquebisbat de Barcelona, Omella ha protagonitzat algunes polèmiques, com quan va condemnar, el gener de 2017, l'avortament fins i tot en cas de violació. Al febrer va ser molt criticat per organitzar una conferència del catòlic homosexual francès Philippe Ariño, en què es defensava que els catòlics homosexuals havien de renunciar a la seva sexualitat. També va despertar suspicàcies el fet de no haver presidit la missa pels morts de l'Onze de Setembre de 1714, per motius d'agenda, segons va dir.