El principal obstacle per sortir d'una situació de pobresa extrema és aconseguir un habitatge digne. És una de les principals conclusions de la memòria 2017 de Càritas de Barcelona basant-se en la seva experiència en l'ajuda a milers de famílies en situació precària, ja que totes tenen aquesta problemàtica en comú. De les més de 12.000 famílies ateses, més de la meitat vivien en situacions no dignes com barraques, relloguers o pisos d'acollida, mentre que el 2016 eren el 44,5%.

En general, durant el 2017, Càritas va atendre 22.635 persones, un 1% més que el 2016 i 2,3 vegades més que el 2007, quan van ser menys de 10.000. Els serveis prestats s'han multiplicat per quatre.

De totes les llars ateses, unes 12.165, el 50,15% vivien en habitatges no dignes, mentre que el 2016 suposaven el 48% del total. Així, viuen al carrer, vehicles o en barraques (6% de les famílies ateses), en habitatges ocupats (3%), acollides per familiars o amics (7%), de relloguer en una habitació (25%) o amb entitats socials (8,6%). En total es van atendre 2.921 persones sense habitatge, 600 famílies més que el 2016. Respecte el 2016 han baixat les famílies que viuen en pisos de propietat i han augmentat la resta, com les que viuen al carrer, en barraques o vehicles, un 36% més, o les que habiten pisos ocupats, un 28%.

La situació aquest 2018, fins a l'abril, no és millor. Entre les famílies ateses, han augmentat un 7% les llars on viuen persones soles i un 25% les que viuen en situació de sensellarisme.

Per pal·liar la situació, l'entitat va destinar 2,8 milions d'euros a ajudes econòmiques directes, un 10% més que el 2016, el 47% dels quals, 1,3 milions, van ser per a despeses relacionades amb l'habitatge, com ajudes a lloguer, electrodomèstics o subministraments.

Gràcies a ajuts econòmics, a la mediació amb els propietaris i a 1.351 places destinades a habitatge (335 pisos unifamiliars, 31 centres residencials i 25 pisos compartits) s'ha evitat que 3.629 persones es quedessin al carrer. El director de Càritas, Salvador Busquets, ha dit que mentre en els primers quatre anys de la crisi es va poder aturar un desnonament cada dia per la mediació amb els bancs, ara és més difícil la negociació perquè els bancs s'han anat venent els pisos a particulars, que en volen o en necessiten treure un rendiment econòmic. De fet, la pròpia Càritas té problemes per adquirir habitatges degut a l'increment dels preus.

Per tot això, Càritas constata la manca d'habitatge a preu assequible per a les persones vulnerables, sobretot a Barcelona i el seu entorn, i proposa regular el preu del lloguer i incrementar el parc d'habitatge públic del 2% actual al 15% de mitjana europea, amb la creació d'uns 2.000 pisos cada any.

A més, demanen que es descongelin les ajudes al lloguer, ja que actualment no hi pot accedir cap família més si no se'n dona de baixa una altra, i volen que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) sigui compatible amb aquestes ajudes al lloguer, tal com ho era fins ara la Renda Mínima d'Inserció.