Catalunya pateix un greu problema d’accés a l’habitatge que afecta amplis sectors de la població, especialment a joves i famílies amb rendes mitjanes o baixes. L’oferta limitada en el mercat immobiliari i els preus de lloguer i compra cada cop més elevats, fa que una de cada quatre famílies amb nens i adolescents de la diòcesi de Barcelona (120.000 famílies) visquin en habitatges inadequats, és a dir, amb insalubritat, amuntegament, deficiències greus o sense accés a subministraments, segons l'avenç de l'Informe Foessa 2025 a la diòcesi de Barcelona, fet públic aquest dimecres en roda de premsa. És per això que Càritas Barcelona ha reclamat als ajuntaments un canvi d'usos per permetre oferir com a habitatge equipaments de l'Església per contribuir a fer front a la crisi per l'habitatge.
El director de Càritas a la diòcesi de Barcelona, Eduard Sala, ha instat els consistoris a permetre "aprofitar tota la pedra que no s'està utilitzant" per oferir-la com a habitatge social i de lloguer assequible, mentre el bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, ha dit que estan a "disposició" de les administracions per oferir alguns equipaments com a habitatge. Segons informa l’ACN, Vilanova ha apuntat, “l'esperit és bo” i hi ha una “bona entesa” amb alguns ajuntaments.
Canvi d’usos dels equipaments
Sala ha afegit que s'està coordinant amb administracions el canvi d'ús d'equipaments de la diòcesi per donar una solució residencial a les persones en aquesta situació: "Mirem a veure si es pot coordinar aquest canvi d'ús perquè beneficiï les persones; s'està estudiant”. Vilanova ha assenyalat la bona disposició la diòcesi, però ha remarcat que depèn de la "voluntat política dels ajuntaments" el canvi d'ús d'aquests equipaments.
Més de 700.000 persones amb dificultats
Les dades, presentats per la cap d'anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Miriam Feu, recullen la situació de l’habitatge i surten de l’enquesta d’integració i necessitats socials de l’informe, a partir de preguntes de caràcter social formulades durant el 2024 a 602 llars de la diòcesi de Barcelona, i a 12.289 al conjunt d'Espanya i a 1.207 a Catalunya.
L'informe, que recull dades sobre la població de la diòcesi de Barcelona, que inclou la ciutat i altres municipis, apunta que 726.000 persones pateixen dificultats relacionades amb l'accés i el manteniment de l'habitatge. És a dir, una de cada quatre. En el cas de les famílies amb infants i adolescents, la situació s'agreuja i arriba al 41% de les famílies. L'estudi també assenyala que el 15% de la població, unes 415.000 persones, es queda en situació de pobresa severa un cop han pagat les despeses relacionades amb l'habitatge.
Inseguretat en l’habitatge
Pel que fa a les dades d'habitatge inadequat a la diòcesi de Barcelona, es troben en aquesta situació el 15,9% de la població total, el 24,6% de famílies amb fills i el 46,2% de la població exclosa. Segons afirma Miriam Feu, la situació d'inseguretat jurídica, les dificultats per empadronar-se i l'elevada rotació "causen inseguretat a l'habitatge", i apunta que això afecta 47.000 famílies amb nens i adolescents a la diòcesi de Barcelona. Aquestes 47.000 famílies amb infants i adolescents representen gairebé el 10% que viuen en aquesta situació d’inseguretat que també pot ser perquè viuen en una habitació, un habitatge ocupat o facilitat per altres persones o institucions, o amb un avís de desnonament.
La resposta de Càritas
Amb dades del 2023, l'informe sobre la situació de l'habitatge indica que Càritas ha destinat 1,3 milions d'euros a ajudes econòmiques per a habitatge a més de 1.300 llars, una xifra que representa el 64% del total d'ajudes econòmiques donades per l'entitat. En total, Càritas ha atès 2.000 persones amb 396 pisos unifamiliars i 27 pisos compartits, entre altres tipologies. Durant el 2024, el 74% de les famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona no disposa d'un habitatge digne i el 40% viuen a les habitacions en un context d'exclusió residencial i social.
Propostes i polítiques estructurals
Des de Càritas reclamen el desplegament de l'habitatge social d'emergència i una política estructural d'habitatge que garanteixi el dret a l'habitatge. Per fer-ho, l'entitat reclama a les administracions implementar "totes les estratègies possibles" i també fa una crida a la Generalitat, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i als ajuntaments catalans a garantir un parc d'habitatge social de lloguer "sòlid i estable", mobilitzar pisos buits, recuperar pisos turístics sense llicència i el canvi d'usos per prioritzar el residencial.