70 carteristes tenen prohibit entrar al metro de Barcelona. Tenen ordres d'allunyament que els impedeixen entrar allà on se'ls ha detingut més vegades robant. Segons dades a què ha tingut accés El Nacional, de les 70 ordres d'allunyament, actualment 35 estan en vigor, 9 ja estan acabades i de la resta, 26, els detinguts han presentat un recurs. Les ordres d'allunyament són ara mateix la mesura més efectiva contra els carteristes multireincidents. És una de les novetats de la reforma del codi penal que va entrar en vigor fa sis mesos, al final del 2015, i "obre un nou camí" en la lluita contra els multireincidents, segons el cap de l'Àrea d'Investigació Criminal de Barcelona, Pere Pau Guillén. Un problema endèmic a Barcelona, no només en el transport públic, sinó també en els punts turístics de la ciutat que els Mossos d'Esquadra van detectar en el moment del desplegament a la capital catalana l'any 2005. Han hagut de passar deu anys, canviar dos cops el codi penal i crear el grup de multireincidents dels Mossos d'Esquadra per començar a trobar el desllorigador d'una situació que no només preocupa per la inseguretat que crea, sinó per la imatge que es dóna d'una capital europea com és Barcelona.
En deu anys, el grup de multireincidents ha desarticulat 27 grups organitzats, ha detingut 1.048 carteristes de 40 nacionalitats diferents i n'ha aconseguit tancar 248 a la presó.
Els petits delictes a Barcelona s'han reduït sensiblement els últims 10 anys. Dels 210.000 del 2005, s'ha passat als 175.000 el 2015. Quan el 2005 els Mossos d'Esquadra desembarquen a Barcelona, es troben que "una de les principals problemàtiques que tenia la ciutat era el petit delicte, especialment el furt", diu Pere Pau Guillén. Dels 210.000 fets delictius a la ciutat, el 75% eren delictes menors. La meitat eren furts, i la meitat d'aquests passaven als transports metropolitans. "Hi havia gent que feia molts anys que estava aquí a sobre del turista, cometent petits delictes –diu Guillén–. La policia lluitava contra ells, però per robar una cartera no el podien tancar a la presó i ells s'aprofitaven d'això per entrar i sortir".
Per una porta entraven i per l'altra sortien, i la Policia no podia fer res més enllà de la pressió. I aquí hi ha l'origen de la unitat de multireincidents dels Mossos, una paraula nova fins i tot per a la justícia, que ha acabat implicant jutges, fiscals, Guàrdia Urbana i diverses unitats dels Mossos d'Esquadra. Qui encapçala la investigació, però, és un grup de 14 agents especialitzats en delinqüents multireincidents. "Amb això no estem sols. Hem buscat suport i l'hem trobat", diu Pere Pau Guillén, que explica que els agents creuen totes les dades, fan la fitxa de cada delinqüent i incrementen la pressió fins a detenir-los i fer-los fora. El grup treballa contra els furts amb totes les eines que té el cos per als grans delictes.
Des de fa set anys la Fiscalia provincial de Barcelona treballa coordinadament amb els Mossos. Hi ha un Fiscal especialitzat en multireincidents i tres fiscals coordinadors. Els jutges d'instrucció de Barcelona s'han implicat en la problemàtica i resolen les ordres d'allunyament i les mesures que tenen a l'abast per apartar els carteristes i petits delinqüents de Barcelona. S'intercanvia també informació amb la Interpol, i des de fa tres anys dos agents participen en el dispositiu de seguretat de l'OktoberFest de Munich amb 6 milions de participants.
L'última reforma del codi penal, clau
L'última reforma del codi penal que va entrar en vigor fa uns mesos, a finals del 2015, ha estat clau. Esmena, en bona part, els errors de la reforma de 2010 i crea nous mecanismes per combatre els carteristes. La reforma del 2010, tot i que no ajuda a poder portar a judici els reincidents, sí que inclou la figura de grup i organització criminal que permet imputar un plus de gravetat en la pena. Però el codi penal del 2010 no és efectiu per lluitar directament contra els multireincidents.
"El codi penal del 2010, tot i que no defineix multireincident, sí que va intentar lluitar-hi, però ho va fer desencertadament", lamenta Guillén. La normativa preveia que cada quatre faltes acumulades equivalien a un delicte. La norma no es va arribar a aplicar mai. Només amb el delicte es podia fer un judici i demanar la pena de presó. Però les quatre faltes no podien ser jutjades. "Equivocadament, es deia que era perquè no hi havia el registre central de penats", argumenta el cap de l'Àrea d'Investigació Criminal de Barcelona. Paral·lelament, es va reformar de la llei d'enjudiciament criminal que crea els judicis ràpids i els immediats. Aquests judicis que s'apliquen als carteristes no permeten que mai hi hagi quatre faltes acumulades que permetin entrar-los al registre de penats i enviar-los a la presó a causa dels antecedents acumulats. Les dues normatives legals eren contradictòries pel que fa als reincidents i no s'esmenen fins al 2015.
El codi penal del 2015 transforma les faltes en delictes lleus i permet inscriure'ls directament en el registre central de penats. Permet, també, acumular els delictes lleus, i sumant-ne tres ja es considera delicte. Aquesta mateixa reforma incorpora la prohibició d'entrar als llocs on s'ha comès el delicte. Les ordres d'allunyament que els Mossos d'Esquadra han agafat com a mesura clau per buidar el metro de carteristes. L'ordre d'allunyament "no limita els seus drets. El metro és un mitjà, no un lloc", explica l'inspector, que afegeix que la reforma del 2015 "la considerem extraordinàriament positiva".
La mesura dels Mossos s'ha pres com a referència des de Madrid per lluitar també contra els seus carteristes.
Les víctimes
Els turistes són la víctima perfecta. Per què? Perquè són més vulnerables, perquè estan en un territori que no coneixen. Perquè van carregats amb aparells i porten més diners del que és habitual a sobre. I perquè creen impunitat perquè no solen anar als judicis.
Els carteristes treballen on hi ha més turistes. Busquen aglomeracions i el transport públic els ho garanteix. També els busquen en altres zones de Barcelona, com a les fonts de Montjuïc o la Sagrada Família. I quan hi ha fires especials com el Mobile World Congress són entre la multitud.
Davant la policia, atracar turistes pels carteristes és com una excusa. "Quan se'ls deté –explica Guillén– criden: 'jo només turistes'; com dient: 'a vosaltres, els nacionals, no us toco...'".
Els TOP
Al llarg d'aquests cinc anys s'han aconseguit fer fora els 190 carteristes més arrelats a Barcelona. Treballaven impunement. Es movien lliurement pel metro fins que el 2011 els Mossos van fer una llista dels sis lladres que acumulaven més detencions i denúncies. Van seguir-los, van acumular proves i les van portar al jutge. Va funcionar i van desaparèixer dels transports públics. Els Mossos van tornar a fer una llista, aquest cop amb els 15 carteristes més importants de la ciutat. Actualment no hi ha rastre d'ells. Segons Guillén, "eren gent que estava establerta aquí i feia molts anys que treballaven a Barcelona sobre el turista".
El model, però, ha canviat. Actualment els carteristes són itinerants. Hi ha rotacions de delinqüents. Es mouen per les principals capitals europees i si en una ciutat hi ha molta pressió policial, marxen. Són especialistes en transports i si hi ha pressió policial, no canvien el metro per les zones comercials, directament, marxen a una altra ciutat.
De qui també s'han desfet els Mossos és d'un grup que es feia passar per policies, i mentre demanaven la documentació dels turistes, robaven diners en efectiu i els codis de les targetes de crèdit. El grup va marxar de Barcelona, però ha passat per Àustria, Alemanya i Gran Bretanya.
La gran majoria dels carteristes es coneixen el sistema. Saben al detall la llei i tenen el seu propi advocat. N'hi ha pocs que vagin amb advocat d'ofici. Saben perfectament a què s'enfronten i on hi ha el límit entre el delicte lleu i el delicte, i, per tant, no robaran mai més del que sigui imprescindible per esquivar la presó.
No només hi ha delinqüents reincidents al metro. Actualment hi ha falsos operaris que roben a pisos, i aquests afecten la gent gran. En tres anys els Mossos han detingut més de 40 persones.