Irídia- Centre per la Defensa dels Drets Humans ha interposat per primera vegada un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra l’Estat espanyol perquè els jutjats "no han investigat adequadament” el cas d’un menor agredit per dos vigilants de seguretat privada a Barcelona, el 2022; al final absolts, i després d'esgotar totes les vies internes del sistema judicial espanyol. El cas del menor, que tenia 16 anys, s’ha destacat en la presentació de l’informe anual d’Irídia sobre violències institucionals del 2024, aquest dijous. “El sistema judicial falla en la investigació a agents de la policia i de la seguretat privada”, ha denunciat Anaïs Franquesa, directora d’Irídia, i ha exigit més formació i reformes legals per “acabar amb la complaença del Poder Judicial” als cossos de seguretat.
Sònia Olivella, advocada i coordinadora de litigis d’Irídia, ha detallat que el 2024 han impulsat 56 litigis de violència institucional contra agents i funcionaris de seguretat, i ha assegurat: “Els jutjats d’instrucció incompleixen la diligència deguda quan es denuncien tortures i maltractaments per part dels cossos policials; no s’investiga. És injust per a les víctimes i arbitrària. La impunitat debilita l’Estat de Dret.”
"L'estàs ofegant!"
L’agressió denunciada va passar a la parada de Glòries del metro de Barcelona, el 26 de novembre de 2022, a la nit. El noi tenia la targeta de transports T-16-, al dia, però com li fallava al validar-la, va passar al costat de la seva parella. Un vigilant de Prosegur li va recriminar que s'hi colés, però el noi li ho va explicar. Van discutir i la parella va marxar fora de les instal·lacions. Allà, un dels vigilants se li va tirar a sobre per retenir-lo a terra, mentre l’altra vigilant frenava la noia perquè no l’ajudés, tot i que va poder enregistrar l'acció. "Para, l'estàs ofegant!", crida la noia desesperada, en el vídeo. El jove va ser colpejat amb la porra i també va demanar que parés. Els vigilants van avisar els Mossos, però no van denunciar mai al menor. El noi va anar a l'hospital, que va documentar eritemes a mans i cames i ferides lleus a la cara, llavi inferior i front; i va ser tractat per ansietat davant l'episodi viscut.
L’advocat Ton Mansilla ha explicat que la titular del jutjat d’instrucció 8 de Barcelona va tramitar el cas per un delicte lleu de maltractament, que no permet la instrucció, malgrat que des d’Irídia se li va demanar tres cops canviar el procediment”. Ha assegurat que, amb el vídeo i l'atestat mèdic, hi havia prou indicis per investigar el cas per delicte de tortures o tracte degradant perquè "el vigilant de seguretat, de manera deliberada, li va infligir sofriments físics i mentals amb la clara intenció de castigar-li per la discussió que havien mantingut a l'interior de l'estació".
Després del judici, la magistrada va absoldre els vigilants per manca d'investigació, que és el que reclamava l’entitat. “Anem al TEDH per reclamar justícia i reparació a la víctima, i també perquè s’exigeixi l’obligació a investigar tortures per part d’un agent privat que no hi ha cap precedent”, ha detallat Mansilla.
Mig centenar de persones, víctimes
En l'informe, Irídia detalla que l'any passat va atendre 49 casos nous de violència institucional: 28 corresponen a actuacions policials o de seguretat privada a l’espai públic; 5 a denúncies de vulneracions de drets a la presó; 4 a casos en què la persona es trobava sota custòdia policial; 2 a incidents en domicilis privats; 7 a situacions en context de protesta; 1 al CIE i 2 a contextos diversos diferents dels anteriors. En el 43% dels casos hi havia un component de racista en l'actuació dels agents.
56 litigis en marxa
A més, durant l’any 2024 Irídia ha litigat en un total de 56 casos com a acusació. En 20 casos per a la defensa de l’espai de la societat civil, com ara contra l’ús del programari espia Pegasus en el cas de l’advocat Andreu Van den Eynde, o la infiltració d’agents de la policia espanyola en associacions de l’esquerra independentista. També hi ha 19 causes de cossos policials i de la seguretat privada en l’espai públic o en domicilis.
I, s’hi precisa que dels 56 litigis, 49 se segueixen per la via del procediment penal, mentre que 7 es tramiten per la reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat de Catalunya o el govern espanyol, sigui per la via administrativa o contenciosa. També s’hi detalla que l’equip d’Irídia ha aconseguit la incoació de 3 nous procediments per maltractaments o tortures, amb la identificació, en fase d’investigació, dels suposats autors.
Un total de 143 agents i funcionaris encausats
A més, s'informa que del total 143 agents o funcionaris investigats per lesions, maltractaments o vexacions, en causes iniciades des del 2017 a l’actualitat, hi ha 40 agents dels Mossos d’Esquadra, vuit d’ells amnistiats per causes relacionades amb l’1-O. També hi havia 60 agents de la policia espanyola, dels quals 46 van ser amnistiats per la seva actuació l’1-O als centres de votació i vuit més per la seva acció contra un manifestant el 2019. La directora d'Irídia ha assegurat que aquests casos no són coberts per la llei de l'oblit penal i n'han presentat recurs.
La resta d’investigats són: 21 agents de Policies Locals (dels quals 9 de Cornellà, 5 de Barcelona, 4 de Sabadell, 2 de Sant Boi i 1 de la Bisbal de l’Empordà); 12 vigilants de seguretat privada i 10 funcionaris de presons.
Cinc anys fins a arribar a la sentència
En la crítica al sistema judicial, les responsables de l’entitat també denuncien “la preocupant la lentitud” en la fase d’instrucció per a la investigació d’aquests casos, i que s'arxiven sense cap actuació. En concret, dels 49 casos, 32 es van arxivar, i d'aquestes 24 van ser reoberts per instàncies superiors. S'afirma que la instrucció dura de mitjana uns 3,14 anys. I es destaca que quan s’ha aconseguit arribar a judici, la sentència no ha arribat fins 5 anys després dels fets en 3 ocasions.
Les responsables d'Irídia també han denunciat, que a més d'un tracte preferent als agents -malgrat que "no tenen presumpció de veracitat", ha recordat Franquesa-, els jutges són més permissius amb les seves institucions i han posat l'exemple d'una presó que fa més d'un any que ha estat requerida perquè aporti una informació al jutjat i no ho fa.
Crítiques a la Fiscalia
Finalment, Irídia ha tornat a criticar obertament el paper de la Fiscalia per no impulsar la investigació de casos denunciats pels ciutadans. S’hi detalla que dels 49 litigis penals, “només en 12 la Fiscalia ha tingut un paper proactiu en la investigació o acusació”, com ara adherir-se als recursos de l’acusació particular, interposar escrits en favor de la investigació o inclús formular acusació en judici sense haver fet cap actuació durant la fase d’instrucció. Per contra, s’assegura que “en 20 dels 49 litigis, el Ministeri Fiscal ha tingut una postura contrària a la investigació efectiva”.
L'entitat també ha criticat que només una de les forenses de l'Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya ha aplicat el protocol d'Estambul contra tortures en els casos de vulneració denunciats el 2024.