"¡En castellano, sinvergüenza!", "¿Prefieres que te hable en catalán o que te dé hora para la vacuna?", “No soy traductor, esto es una comunidad bilingüe y no sois catalanes aquí”. Aquests són només tres exemples dels 99 que ha recollit la Plataforma per la Llengua per denunciar el gran nombre de casos de discriminació lingüística que s'han reportat al llarg del 2021. Plataforma per la Llengua elabora des de l'any 2015 informes anuals de discriminacions lingüístiques que els parlants de català pateixen a mans de les administracions públiques de l'estat espanyol. En l'informe corresponent a l'any 2021 es recullen 99 discriminacions lingüístiques greus produïdes en el context de la prestació d'un servei públic. Es tracta de casos que s'han publicat als mitjans de comunicació, xarxes socials o que els afectats han comunicat directament a l'entitat.
El 2021, un any rècord
Segons Plataforma per la Llengua, l'any 2021 hi va haver un rècord en el nombre de discriminacions que van arribar a coneixement de l'entitat. En els anys anteriors, hi havia hagut una tendència de creixement continuat: havien estat 25 el 2018, 32 el 2019 i 52 el 2020. Probablement, aquest creixement (del 90,4 %) s'explica sobretot per l'augment en l'ús del servei de queixes de l'entitat per part de la ciutadania, lligat al gran creixement en la projecció pública de l'entitat. Alhora, és possible que hi hagi hagut un augment en la consciència i la militància lingüística de la població catalanoparlant, atès que el problema de la convergència lingüística al castellà és més present que mai en el debat politicosocial. En el següent document es troben recollits tots els casos de discriminació:
Un any més, l'Administració General de l'Estat ha estat l'administració que més discriminacions ha generat, concretament 49 de les 99 (49,5 %). "Això ve causat per la redacció discriminatòria de les lleis estatals de funció pública: per bé que tots els treballadors tenen l'obligació de garantir que els ciutadans rebran l'atenció en la llengua oficial de llur preferència, i per bé que les institucions i els òrgans administratius s'han d'organitzar de manera que aquest dret quedi garantit, la pràctica totalitat dels treballadors estatals estan exempts d'un requisit de conèixer el català", denuncia la Plataforma.
La salut, l'àmbit que més discrimina
Per àmbits específics, el de la salut va ser, amb diferència, l'àmbit en què es van produir més discriminacions, 39 de 99 (el 39,4 %). En segon lloc, van quedar els cossos policials, pràcticament sempre estatals, amb 18 casos (el 18,2 %). Els jutjats i registres, un àmbit tradicionalment molt generador de discriminacions, van tenir un paper discret, amb tan sols 5 (el 5,1 %), en consonància amb una tendència a la baixa en els darrers anys. Això indica que possiblement s'ha fet un esforç per evitar les discriminacions lingüístiques en aquest sector, "per bé que el judicial continua essent un poder molt castellanitzat, en part pel redactat de les lleis (les parts i els testimonis poden expressar-se en català allà on és oficial, però el procediment s'ha de fer en castellà si una part ho reclama) i en part per la composició de la judicatura i del funcionariat judicial", conclou l'entitat.