El primer ministre francès, Jean Castex, ha donat suport a l'ensenyament immersiu. Ho ha fet de forma explícita, rebent telemàticament representants de les oficines públiques de les diferents llengües regionals, entre les quals hi ha el català, i les diverses escoles d’immersió lingüística que formen part de la xarxa associativa d’ensenyament immersiu Eskolim, de la qual l'associació La Bressola encapçala la presidència.
La trobada ha comptat també amb la presència d'altres representants del govern francès: el ministre d’Educació Nacional, Jean-Michael Blanquer, i els diputats Yannick Kerlogot i Christophe Euzet. La Bressola, per la seva banda, ha estat representada pel seu president, Joan-Sebastià Haydn, i la directora general, Eva Bertrana.
El sistema d'immersió dins la Constitució
Segons ha explicat l'entitat en un comunicat, que considera que la trobada "és un avanç respecte als atacs del Tribunal Constitucional" [en referència a les càrregues contra la llei Molac] atès que el mateix president ―asseguren― ha afirmat que el sistema actual d’immersió és conforme amb la Constitució.
Un alumne de l'escola La Bressola / ACN
Elaboració col·laborativa del document
D'altra banda, han fet referència a un dels punts tractats en la reunió: "La publicació d’una circular per part del govern francès que defineixi el marc legal d’aplicació del sistema immersiu".
En aquest sentit, han expressat el seu desig que es tinguin en compte les observacions de l'organització de cara a l'elaboració del document, "tal com ha promès a la reunió el primer ministre".
Tanmateix, també destaquen que "que hi ha diversos punts de la reunió on no es va trobar una resposta amb el sistema actual d’immersió i es confia aconseguir una solució en un futur i que se salvi el seu sistema pedagògic".
La llei Molac
La llei Molac és la llei de promoció de les llengües regionals que permet la introducció de la immersió a l'escola pública. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), va ser aprovada en segona lectura per 247 vots a favor i 76 en contra i 19 abstencions, el passat mes d'abril.
La llei també reconeix la retolació bilingüe a tots nivells, i permet posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í".
Imatge principal, Jean Castex, primer ministre de França / EFE