El català està en "tendències preocupants". Des del 2003 al 2018 el col·lectiu d'usuaris habituals de la llengua ha perdut 280.000 parlants, segons un informe acadèmic de la Secretaria de Política Lingüística de Cultura. L'informe ha fet un diagnòstic clar de la situació del català, cada cop perd més practicants. Aquest dimarts s'ha reunit per primer cop el Pacte Nacional per la Llengua, en una trobada entre representants del Govern, partits polítics i entitats per la defensa de la llengua. Aquest Pacte busca blindar l'ús del català i intentar revertira aquesta degradació que l'informe confirma.
L'escrit adverteix d'una reculada general en l'ús del català: entre 2003 i 2018 l'ús mitjà va baixar 7,4 punts percentuals, passant del 48,5% al 41,1%. Situa entre els grans reptes "la capacitat de gestionar el canvi demogràfic" a Catalunya, que ha rebut 1,5 milions de nous ciutadans en dues dècades, i per a això proposa garantir l'ús del català en els processos de formació professional i ocupacional i revertir la seva baixa presència en xarxes socials i continguts audiovisuals, consumit principalment pels més joves. Davant aquesta situació, aposta per una reforma constitucional o una reinterpretació del model lingüístic i de la normativa estatal, i per garantir que el català passi a tenir estatus de llengua oficial a la Unió Europea, com a eina de cohesió social i d'identitat col·lectiva.
Tot i això, els experts consideren que el català no es pot considerar una llengua en perill d’extinció, perquè les dades demostren que ha augmentat el seu ús en l’àmbit familiar, i es considera que una llengua està amenaçada quan es deixa de transmetre de pares a fills. Això no obstant, el secretari de Política Lingüística ha advertit que sí mostra tendències preocupants que obliguen a prendre mesures.
Pacte per la Llengua
L'informe ha estat presentat pel secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. A la reunió, que han participat una cinquantena de persones, també han acudit el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; representants d'ERC, Junts, CUP, comuns i PSC, d'institucions de la llengua i els set autors de l'informe. L'informe ha estat coordinat pels membres del Institut d'Estudis Catalans (IEC) Isidor Marí i Miquel Àngel Padilla i realitzat per acadèmics de diverses universitats catalanes, i pretén oferir una "interpretació coherent" i objectiva de la situació de la llengua a Catalunya, tenint en compte el seu context plurilingüe i multicultural.
El president Pere Aragonès ha subratllat: “Per reforçar els reptes de futur de la llengua catalana cal reforçar el consens que ja existeix, ampliar-lo i fer-lo de nou. Consensos en els àmbits de les polítiques públiques i del compromís ciutadà amb la llengua”. També ha reclamat un “full de ruta àmpliament compartit, el més ample possible”. A la reunió, presidida per Aragonès, hi ha assistit el vicepresident, Jordi Puigneró, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i representants d’ERC, Junts, PSC, comuns i CUP, així com d’entitats membres del Consell Social de la Llengua Catalana i d’associacions representatives del foment de la llengua.