Amb nervis, el cor encongit i molta expectació, l’empresa catalana Sateliot va llençar aquest divendres a la nit quatre satèl·lits a òrbita de la Terra, que van viatjar a l’espai en un coet Falcon 9 de l’empresa nord-americana SpaceX d’Elon Musk. L’enlairament des de la base de la força espacial de Vandenberg (Califòrnia) es va poder seguir en directe en un acte a l’antic IMAX Port Vell de Barcelona, que té la segona pantalla més gran d’Europa i actualment és el America´s Cup Experience de Barcelona, un centre oficial de divulgació de la competició de vela més antiga del món, que se celebra a Barcelona. Entre els assistents, tot i que d’una manera telemàtica, va ser-hi la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. L’enlairament va ser un èxit i la missió, que s’ha batejat com a Transporter-11, té l'objectiu d’estendre la cobertura allà on no arriba la tecnologia terrestre convencional. Així, es podrà estendre la cobertura a més sectors com l'agricultura, la logística i les infraestructures, entre d'altres, i es podran beneficiar tant empreses com ara pimes, multinacionals i administracions públiques.
La primera constel·lació de satèl·lits d’òrbita baixa
Sateliot, amb seu a Barcelona, és el primer operador de telecomunicacions satel·litari que dotarà de connectivitat global. La companyia catalana està desplegant la primera constel·lació de satèl·lits d'òrbita baixa amb estàndard 5G per a IoT (Internet de les Coses) i amb cobertura en el 100% del planeta. Gràcies a una constel·lació de nanosatèl·lits d'última generació, situats a baixa altitud que actuen com a torres mòbils des de l'espai, Sateliot serveix de complement de les grans companyies de telecomunicacions en proporcionar-los la infraestructura necessària per a estendre la seva cobertura allà on les tecnologies terrestres no arriben, com el sector de l'agricultura, la logística i les infraestructures, entre d'altres, i a empreses com ara pimes, multinacionals i administracions públiques. Per fer-ho més comprensible, el director tecnològic, Marco Guadalupi, va posar un exemple gràfic: amb la col·locació d'un sensor a les vaques que hi ha als Pirineus es pot saber on es troben i l'estat de salut. També resulta especialment útil en la logística en el transport de contenidors en mig de l’oceà, als deserts o a la selva amazònica. “Mentre vegis cel, tens connectivitat”, assegura la companyia que ja té assegurats 200 milions d'euros en contractes i ingressos recurrents amb més de 400 clients de 50 països d'arreu del món el que situa “al nostre país en l'"avantguarda" de la connectivitat IoT en l'àmbit mundial”, afirma Jaume Sanpera, conseller delegat i un dels fundadors de la companyia.
En l'acte celebrat a l'IMAX del Port Vell es va poder seguir en directe l'enlairament conduït pel youtuber i director del canal Control de Misió, Josep Calatayud, que també ha retransmès en directe l'enlairament de la missió Transporter-11 amb els seus seguidors. En la pantalla gegant tambe s'han vist els missatges de suport que han enviat, entre d'altres, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; el conseller delegat de Banc Santander a Espanya, Ángel Rivera; el conseller delegat de Alén Space, Guillermo Lamelas; el cofundador i responsable de Desenvolupament de Negoci de PLD Space, Raúl Verdú, i representants d'empreses com Deutsche Telekom o Mediatek.
La revolució de l’internet de les coses
“La revolució de l’Internet de les coses ha començat”, rebla Jaume Sanpera, orgullós de què "per primera vegada a la història de les telecomunicacions el mateix protocol per les telecomunicacions mòbils es podrà fer servir per les satel·litàries". És a dir, que no es perdrà "la cobertura" i això "és únic", ha destacat el fundador de Sateliot. “Aquest llançament "suposa un pas històric per a la companyia i per a Espanya", ha afegit.
Com són els satèl·lits?
Els aparells llançats a l'òrbita de la Terra són del tipus CubeSat 6U, amb unes mides de 20 x 10 x 35 centímetres i un pes net de 10 quilograms. Se situaran a una alçada d'uns 600 quilòmetres, a 90 graus un respecte a l'altre i gràcies a la tecnologia "es podrà moure en el cas que pugui haver-hi perill d'impacte", ha assenyalat el director tecnològic, Marco Guadalupi a l’ACN. Es calcula que aquests aparells tindran una vida útil de cinc anys, que es destruiran "sense generar brossa a l'espai", ha puntualitzat, i cada unitat ha suposat una inversió de mig milió d'euros per abastir uns vuit milions de dispositius a partir de finals d'aquest any.
Els pares de l’Enxaneta
Catalunya fa anys que va desplegar una estratègia de llançaments de nanosatèl·lits. En el 2021 va posar en òrbita el primer nanosatèl·lit, precisament desenvolupat per Sateliot i construït per Open Cosmos, que va rebre el nom d’Enxaneta. Precisament, fa unes setmanes el primer aparell que es va llançar, l'Enxaneta, va completar la seva missió després de tres anys i va tornar a l'atmosfera de forma sostenible. L'encàrrec que tenia era desplegar serveis de connectivitat global d'IoT i obtenir dades de sensors ubicats arreu del territori català, especialment en zones amb poca cobertura.
Sateliot continuarà desplegant més satèl·lits a l’espai en el 2025, i l’objectiu és que pugui haver-hi un centenar orbitant en el 2026. Des de la seva creació, Sateliot ha aixecat 25 milions d'euros i l'empresa calcula que la facturació en 2027 s'enfilarà fins als 500 milions d'euros i es multiplicarà per dos al 2030, amb més del 60% de resultat brut d'explotació (ebitda).