La pandèmia i el teletreball han canviat moltes coses, com la possibilitat de canviar el lloc de residència d'una manera més fàcil: el 28,1% dels catalans aniria a viure a un municipi més petit si li oferissin fer teletreball. Són dades de l'enquesta l'Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) realitzada entre el 17 de novembre i el 17 de desembre del 2021 a 1.200 persones.

Entre els enquestats, els més joves són els més partidaris de marxar de les grans ciutats per anar a viure en un municipi més petit. Així ho diu el 34,6% dels que tenen entre 18 i 24 anys i un 30,7% dels que tenen entre 25 i 34 anys. En canvi, augmenten els que no volen marxar a municipis més petits en les franges d'edat de persones més grans. El 74,6% dels enquestats que tenen entre 50 i 64 anys no volen canviar de domicili en cas de poder fer teletreball. I només ho faria el 22,7%. En total, el 69,2% dels enquestats afirma que no canviaria el seu lloc de domicili en aquestes circumstàncies. 

Un 5,2% han canviat de municipi amb la pandèmia

D'altra banda, un 5,2% manifesta que arran de la pandèmia i la possibilitat de fer teletreball ja s'han traslladat a un municipi amb menys habitants. I encara sobre ocupació, més de la meitat dels enquestats, un 52,7% afirma que les característiques de la seva feina no permeten una flexibilització d'acord amb l'empresa en els horaris d'entrada i sortida per evitar l'hora punta en els seus desplaçaments.

Un 5,2% dels enquestats ja s'han traslladat a un municipi amb menys habitants. / Unsplash

Davant el despoblament del territori, un 36,8% creu que s'hauria d'obligar a llogar l’habitatge vacant o en desús per facilitar l'accés a l'habitatge a la gent que vol anar-hi a viure; un 26,2% dels enquestats considera que s'ha d'obligar a arrendar els terrenys agrícoles i de pastura que no s'utilitzen a gent que està disposada a treballar-los i anar-hi a viure; i un 26,1% aposta per exempcions fiscals en territoris que pateixen despoblament per incentivar-hi les activitats econòmiques.

L'impacte de la covid en el despoblament

La irrupció de la covid i les consegüents restriccions van aturar el despoblament rural, que havia anat a l'alça els darrers anys. Durant el 2020, les persones que abandonaven el camp per traslladar-se a la ciutat van ser un 12% menys, mentre que l'arribada de nous veïns a entorns rurals va créixer un 20,5%. Ho constata l'estudi 'Canvis de residència en temps de COVID-19: Una mica d'oxigen per al despoblament rural', liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre d'Estudis Demogràfics. La recerca ha analitzat els canvis de residència de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) entre els 8.131 municipis espanyols, amb una comparativa específica entre el 2020 i el període 2016-2019.

L'estudi mostra que les sortides des de Barcelona van créixer un 13%, menter que a Madrid ho van fer un 20%. Els municipis de menys de 10.000 habitants i situats a una distància d'entre 40 i 160 km van ser les destinacions cap a les quals més es van incrementar els fluxos. El Pirineu català, la Costa Brava i la Costa Daurada van ser els destins més escollits a Catalunya. En el cas de la capital espanyola, els municipis que van liderar l'arribada de nous veïns van ser els del Sistema Central.