Les dades pel que fa a la capacitat dels embassaments de les conques internes catalanes continuen sent el missatge d’alerta més diàfan sobre la greu crisi que Catalunya travessa per culpa de la sequera. La manca de pluges està situant els embassaments del país en una situació gairebé límit. Si fa dues setmanes la capacitat registrada estava situada en el 17,27%, l’actualització d’aquesta xifra feta aquest dimarts no dona lloc a l’optimisme: els embassaments catalans se situen en el 16,73% de la seva capacitat, un ritme de pèrdua d’aigua que fa impossible pensar que els catalans es puguin estalviar més restriccions. Aquestes són les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua sobre els embassaments ara com ara. La dada mostra que el volum actual està per sota del que es va registrar per les mateixes dates l’any passat, que era del 31,05%.

De fet, aquesta xifra implica, per tant, l’entrada en vigor de noves restriccions. Tan bon punt la capacitat registrada baixi del 16%, s’activarà la fase d’emergència. Amb el ritme actual, i si no plou, és probable que aquesta situació es produeixi les setmanes vinents, aquest mateix mes de gener. És per això que l’anunci de noves restriccions per part del Govern es considera que serà imminent.

L’embassament de Darnius Boadella es troba al 12,99% de la seva capacitat; el de Sau, al 7,77%; Susqueda, al 20,42%; la Baells, al 22,19%; la Llosa del Cavall, al 17,70%; Sant Ponç, al 27,28%; Foix, al 53,85%; Siurana, al 3,52%, i Riudecanyes, al 3,18%.

Descens gradual de la capacitat dels embassaments

Les pluges de març i juny del 2023 van permetre aturar breument la pèrdua de capacitat dels embassaments catalans. Però des d’aleshores el buidatge ha estat gradual i no s’ha presentat cap oportunitat per a una treva. El 2023 es va tancar amb els embassaments al 17% de la seva capacitat i la primera actualització de la dada que es fa aquest 2024 només pot certificar que la davallada continua sense possibilitat de posar-hi fre. A 2 de gener del 2024, els embassaments catalans es troben al 16,73% de la seva capacitat.

Hi ha algunes poblacions concretes —les que depenen de l'aqüífer Fluvià-Muga, els embassaments de Darnius Boadella, Siurana i Riudecanyes, i de l'Anoia-Gaià— que ja es troben en emergència. Però la situació més greu es produirà les pròximes setmanes, quan siguin tots els municipis dependents del sistema Ter-Llobregat els que passin a la fase més extrema: el canvi afectarà uns sis milions de persones que viuen a Barcelona i la rodalia.

Què implica la fase d’emergència?

A la fase d’emergència, hi haurà una dotació màxima de 200 litres per habitant i dia, la qual podria baixar fins als 160 en cas de màxima severitat. A més a més, l'ús agrícola de l'aigua experimentarà una reducció de fins al 80%, en què se suprimirà el reg i només s'autoritzarà per a la supervivència dels conreus llenyosos, mentre que el ramader es retallarà a la meitat. L'ús recreatiu es reduirà el 100%, restricció que anirà acompanyada de la prohibició d'omplir piscines privades, fonts ornamentals i llacs artificials, mentre que les administracions locals podran limitar l'ús d'aigua en instal·lacions esportives i espais lúdics. L'ús industrial només es retallarà una quarta part per protegir l'economia.