Catalunya ha acollit des de principis d'octubre 1.955 migrants adults i 33 menors procedents de Canàries, durant un mes que està deixant xifres sense precedents en la ruta migratòria canària, a través de la qual han arribat en pasteres i piragües més de 13.000 persones. Segons ha avançat El Periódico aquest divendres i han confirmat fonts de la Generalitat, el Ministeri d'Inclusió i Migracions ha traslladat a territori català aquest total de 1.988 migrants que havien arribat a les Illes, una mesura que comporta la transferència d'1,8 milions per part del ministeri espanyol cap a Catalunya per poder atendre'ls.
🟡 On van a parar els 13.000 migrants que han arribat a Canàries en pasteres en els darrers dies?
🔴 Per què es dispara l'arribada de pasteres a Canàries?
El govern canari assenyala que l'arxipèlag està "més que saturat" pel pic d'arribada de migrants en pasteres i piragües més gran des de la crisi de les pasteres del 2006. "No donem l'abast. Centre que obrim i en una hora el tenim ple", va advertir la consellera de Benestar Social canària, Candelaria Delgado, per la qual cosa el govern espanyol ha accelerat el trasllat a la Península dels immigrants per descongestionar els centres de primer acolliment de l'arxipèlag. Es tracta d'un protocol que deriva els migrants segons la seva vulnerabilitat a les places disponibles a tota la xarxa d'atenció humanitària de l'Estat i que, segons va manifestar fa uns dies el delegat del govern espanyol a Canàries, Anselmo Pestana, "està funcionant raonablement bé".
Drets Socials es decanta per un repartiment "just i equitatiu"
La Conselleria de Drets Socials de la Generalitat, encapçalada per Cales Campuzano, va remarcar a principis de mes que es decanta per un repartiment "just i equitatiu entre territoris, i, sobretot, per la corresponsabilitat de l'Estat". També va reiterar el seu compromís amb l'acolliment dels menors i l'exigència al Govern de més coordinació i "un finançament just".
Entre 5.000 i 6.000 migrants traslladats a la Península
El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions en funcions, José Luis Escrivá, ha xifrat en entre 5.000 i 6.000 els migrants que han traslladat les últimes setmanes de Canàries a la Península per descongestionar els centres de primer acolliment en l'arxipèlag, davant les arribades incessants de piragües a les illes. En declaracions als periodistes després d'assistir a l'acte de presentació dels ambaixadors olímpics dels centres de refugiats, el ministre va subratllar aquest dijous que en aquests moments hi ha 13.000 migrants a la xarxa d'acolliment estatal: 6.000 a les illes i 7.000 en la Península, encara que "no tots venen de Canàries", va precisar.
Ubicacions temporals en centres regulars i també improvisats
"Tenim una gestió integral, és a dir, tenim tota una xarxa de centres d'acolliment, alguns contingents i, segons les situacions, anem veient on és la millor ubicació, també en funció dels perfils de les persones que van arribant", ha explicat Escrivá. Entre els emplaçaments que ja estan condicionant-se per a aquest acolliment, el ministre ha confirmat la caserna General Arteaga, al barri madrileny de Carabanchel, i una caserna sense ús militar a Alcalá de Henares (Madrid), i es muntaran campaments temporals a un antic hospital militar a Cartagena (Múrcia) i a Sevilla.
Per exemple, 240 migrants traslladats al municipi malagueny de Torrox han estat allotjats a l'hotel Urban Beach, actualment tancat al públic després de la fi de la temporada d'estiu, mentre que 150 derivats a Medina del Campo (Valladolid) estan instal·lats al balneari del Palau de les Salines, que està tancat per reformes. Fonts del departament que dirigeix José Luis Escrivá remarquen que en molts casos són estades puntuals, molt curtes, mentre es decideix quin és el destí final d'aquestes persones. Si no compleixen les condicions per ser retornats als seus països, poden registrar-se a la xarxa d'atenció, i el Ministeri en determina el repartiment i en costeja l'acolliment a centres.
Retrets, xenofòbia, oportunisme i debat
El pic d'arribada de migrants aquest mes a Canàries ha suscitat crítiques encreuades entre el govern espanyol en funcions i l'oposició del PP, entre retrets per la gestió de la crisi i acusacions de xenofòbia. El govern de Pedro Sánchez no proporciona ni les xifres ni el destí d'aquests trasllats, que han generat malestar en ajuntaments i comunitats governades pel PP, que acusen l'Executiu de no informar-los amb prou antelació de les derivacions. El PP, molt crític, ha demanat la compareixença dels ministres Marlaska i Belarra al Senat. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha criticat que el govern de l'Estat tracta com "fardells" els migrants, als quals "va deixant per la Península" i el president andalús, Juanma Moreno, ha manifestat aquest dimecres que el govern d'Espanya ha d'abordar el trasllat dels immigrants d'una comunitat autònoma a una altra "de manera coordinada" i informant-ne "prèviament" als territoris.
Escrivá ha remarcat que l'acolliment de les persones migrants que arriben a Canàries té una "dimensió molt menor" que la que el Govern va prestar als refugiats ucraïnesos, ja que en aquella ocasió es va concedir protecció temporal (permís de treball i residència) a 200.000 persones. "El que ha passat aquesta vegada és que, desafortunadament, s'està intentant fer un ús xenòfob i polític oportunista d'aquest assumpte", ha opinat el ministre, que ha insistit que "s'està fent una amplificació artificial d'alguna cosa que és relativament manejable i natural". Escrivá ha retret les crítiques abocades per diferents ajuntaments i governs autonòmics del PP sobre la manca d'informació dels trasllats de migrants a la Península i ha qualificat de "xenofòbia" alguns dels comentaris realitzats per dirigents populars. "Espanya és un país que fa anys que gestiona crisis, perquè tenim la geografia que tenim, amb una solvència i naturalitat notable. Som una referència internacional i aquesta vegada és igual que totes i ho estem fent amb molta tranquil·litat", ha dit Escrivá, que ha recalcat la "utilització oportunista d'episodis com aquest per exacerbar instints xenòfobs".