Un increment notori. La directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea, ha explicat aquest dijous que el nou pla de prevenció d'incendis 2022-2025 que té en marxa el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural compta amb una inversió arreu del país de 72 milions d'euros. Llavors, Catalunya destinarà 18 milions d'euros aquest 2022 per prevenir incendis forestals. Això és multiplicar per sis el pressupost anual destinat a aquesta matèria, dels 3.128.000 euros l'any 2021 als 18.128.000 euros actuals. "Es pretén protegir i conservar els ecosistemes forestals de Catalunya amb un paisatge que també ajudi i faciliti que els incendis es puguin apagar", precisa un comunicat d'Acció Climàtica.
Sanitjas ha visitat aquest dijous a la Cerdanya uns treballs silvícoles de prevenció d'incendis forestals que el Departament realitza a la muntanya de Ger, Fontanals i Puigcerdà. I és que el Pirineu és una de les noves zones que quedarà inclosa en el planejament d'infraestructures i actuacions emmarcades en l'esmentat pla de prevenció d'incendis. "L’objectiu és preparar els boscos de Catalunya per fer front a l’emergència climàtica que els fa més vulnerables que mai als incendis i posar el focus també en aquelles àrees que fins al moment no s’hi havien prioritzat", assenyala la Conselleria.
Infraestructures de prevenció d'incendis
Així doncs, a les comarques de Lleida i l'Alt Pirineu s'invertiran de manera directa més de vuit milions d'euros durant els pròxims quatre anys en actuacions de gestió forestal que preparin els boscos per fer front a l'emergència climàtica i els grans incendis. De manera territorialitzada, s'invertiran 19,8 milions d'euros i 52,2 milions es destinaran a les brigades del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF), a ajuts a la prevenció d’incendis a propietaris privats, a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), a entitats locals o a ajuts per fomentar l’establiment i el manteniment de franges de protecció perimetral en les urbanitzacions i nuclis urbans, entre d’altres.
Els Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) són massissos amb alt risc d'incendi forestal i una continuïtat de la massa arbrada en la qual es poden produir grans incendis. És per això que Acció Climàtica considera "imprescindible" planificar-ne la prevenció i dotar-los d'infraestructures bàsiques com àrees de baixa càrrega de combustible, pistes forestals estratègiques o punts de reserva d’aigua. "Tot això amb el suport del territori i amb coherència supramunicipal per facilitar l’actuació dels mitjans d’extinció en cas d’incendi", especifica el Departament. El mateix Departament recorda que els anys 2012-2014 es van redactar els documents de planificació d'actuacions als PPP que afecten el terç nord de les comarques de Lleida i el quadrant sud de les comarques de l'Alt Pirineu. Anualment en aquestes zones s’hi ha anat executant la gran part de les actuacions recollides en aquesta planificació, que són principalment l’adequació de la xarxa viària i dels punts d’aigua i la construcció d’àrees i franges de baixa càrrega de combustible que són estratègiques per a l’atac als incendis. Aquesta planificació es va dissenyar d’acord amb els criteris i les prioritats indicades pel Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat.
Noves planificacions
Amb tot, Acció Climàtica considera "prioritari a les comarques de Lleida i de l’Alt Pirineu emprendre la redacció dels instruments de planificació d’incendis dels terrenys que se situen fora dels actuals àmbits definits fa més 20 anys". La qüestió és que l'evidència del canvi climàtic amb l'increment de les temperatures i de la modificació del règim de pluges determina l'ampliació cap al nord de les zones d'alt risc d'incendi. Això obliga a sobrepassar la delimitació dels PPP i abordar la planificació estratègica d'incendis a gairebé tot el Pirineu, sense oblidar el sud de les comarques de Lleida Segrià-Garrigues-Urgell. Llavors, s'ha proposat una inversió important per a la redacció dels documents de planificació sobre unes 20.000 ha entre les comarques del Pirineu i de Lleida. Pel que fa als projectes previstos en la demarcació, cal destacar la zona del Prepirineu delimitada entre el riu Segre, la Noguera Pallaresa, el port del Cantó i la serra de Boumort, que abasta prop de 10.000 ha. Aquesta zona es considera un espai d’una gran vulnerabilitat davant els futurs incendis per la continuïtat geogràfica que representen les grans masses arbrades i per l’efecte de l’increment de les temperatures. A més, coincideix que aquesta gran àrea està pràcticament del tot inclosa en la xarxa Natura 2000, i, per tant, cal preservar-ne el gran valor natural i paisatgístic.
El Departament també realitza tractaments silvícoles en una superfície de 50 hectàrees en una zona que es va cremar durant un incendi l'any 1994 i restaurada entre el 1996 i el 1998. Els objectius d'aquests tractaments silvícoles són la disminució i eliminació de la continuïtat vertical del combustible per a la prevenció d'incendis i la millora de la vitalitat de les repoblacions disminuint la competència dels arbres entre ells perquè es puguin adaptar millor al nou escenari de temperatures més elevades, menys pluviometria i episodis més extrems. Aquests treballs es fan a la Muntanya de Ger, Fontanals i Puigcerdà i està previst que tinguin una durada de cinc mesos.
Noves brigades
Des d’aquest mes d’abril, i per primera vegada, el GEPIF té una base a Tremp (Pallars Jussà) per executar treballs de prevenció d’incendis a les comarques lleidatanes i a la zona de les comarques pirinenques. Aquest reforç està format per sis persones i compta amb vehicles específics per fer tasques de prevenció i primera intervenció en incendis agrícoles i forestals. L'equip també servirà per reforçar els treballs silvícoles de prevenció d’incendis també a la zona pirenaica i les cremes controlades de vegetació per al manteniment i la millora de pastures. Fins a l’1 de juny, duen a terme tasques de manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals. Aquestes tasques són la revisió de punts d’aigua, i això inclou la neteja del perímetre i la comprovació i reparació si escau del subministrament d’aigua; i també el manteniment dels camins de la xarxa bàsica de prevenció d’incendis forestals, que inclou les franges de protecció a banda i banda del camí, l’obertura d’espais per facilitar l’entrada dels vehicles d’extinció i el manteniment dels giradors per facilitar les maniobres en cas d’incendi. A més, també es duu a terme el manteniment dels tallafocs estratègics existents i de les zones de seguretat d’aquells espais molt visitats durant l’estiu que en cas d’incendi poden oferir zones segures als visitants.
Aquestes primeres setmanes, han treballat al municipi d’Àger (coll d’Ares), límit entre la Noguera i el Pallars Jussà, i en la revisió i el manteniment de punts d’aigua de la xarxa bàsica de prevenció i extinció d’incendis forestals. També estan donant suport a la campanya del borrissol a Lleida per minimitzar el nombre d’incendis de ribera, que enguany ja han superat la trentena amb més de 70 hectàrees cremades. De l’1 de juny fins al 30 de setembre, les brigades se centraran en la vigilància i primera intervenció en incendis. La presència del GEPIF en el territori durant les vuit hores de més risc permet, d’una banda, un efecte dissuasiu, i, d’una altra banda, aquesta ràpida primera intervenció. La presència sobre el terreny és molt important per atacar els incendis al més aviat possible i evitar que esdevinguin grans i destructius. Les rutes de vigilància són marcades segons els mapes de perill que elabora diàriament el personal tècnic del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals.
Situació actual
L’any 2020, sobretot la primera meitat, va ser un any "bo", però des de llavors la pluviometria està per sota o molt per sota d’allò què és habitual. Les comarques de la plana de Lleida, en les seves zones forestals, pateixen any rere any la problemàtica dels incendis perquè els estius són molt rigorosos. Fins i tot en anys de bona pluviometria, aquesta no acostuma a ser suficient per afrontar el rigor de l'estiu. Les comarques ja més muntanyoses que en part o senceres pertanyen al Prepirineu com la Noguera, el Pallars Jussà o l’Alt Urgell han patit una situació similar o pitjor i estan menys capacitades enfront del foc que les comarques de la plana. Això és així, perquè la càrrega de vegetació que tenen és molt més elevada. En la meitat sud d’aquestes comarques els estius també són rigorosos i, amb l’important dèficit pluviomètric que arrosseguen, afronten aquest estiu en condicions molt dolentes. Aquestes darreres setmanes estan sent seques i amb temperatures d’un mes de juliol.
El que resta del mes de maig i juny acabaran de definir el perill amb el qual enfrontarem l’estiu. Si bé les prediccions estacionals no són una referència del tot fiable, el consens és que en els mesos vinents la pluja estarà per sota de l’habitual per l’època. Si es confirmessin les prediccions estacionals, hauríem d’esperar una campanya dura en aquestes comarques. Les zones pirinenques tenen un règim de temperatures i pluges diferent. Això fa que, amb excepcions, no siguin una zona afectada pels incendis en aquestes èpoques de l’any. Tot i això, s’espera que les zones baixes dels Pirineus vagin entrant, cada vegada més, en el tema del foc forestal. Principalment, les zones properes a les valls on, a causa de la irregularitat i escalfament del clima, és previsible que un comportament més mediterrani vagi guanyant terreny en detriment del clima de muntanya. Les situacions com la d’aquest cap de setmana es poden lligar a patrons d’irregularitat també perjudicials per a aquestes comarques.