Catalunya, ofegada per la crisi climàtica, s'asseca i s'escalfa. L'any 2023 va ser el segon any més càlid a Catalunya des del 1950, presentant una anomalia de 2,4 °C més que la mitjana del període que es pren com a referència —entre 1961 i 1990—. Així es desprèn del Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics que presenta anualment el Servei Meteorològic de Catalunya i que aquest dijous presenta els resultats corresponents al 2023. En els darrers 74 anys només dos anys han superat aquest llindar dels 2 °C per sobre de la referència: el 2022 i el 2023. No es tracta d'una coincidència aïllada, sinó d'una tendència sostinguda en el temps i accentuada durant els últims anys: els deu anys més càlids des del 1950 han estat de les darreres dues dècades, tots a partir del 2006.
Si es compara la temperatura mitjana a Catalunya el 2023 amb la mitjana del període preindustrial —entre 1850 i 1900—, l'augment ha estat de 2,2 °C, la qual cosa suposa gairebé un grau superior al valor mitjà del conjunt del planeta. Tal com adverteix el Meteocat a través d'una nota informativa, això suposa que Catalunya s'apropa perillosament al límit fixat pels acords del clima de París, que estableixen que l'escalfament global ha de mantenir-se per sota dels 1,5 °C pel que fa a la mitjana del període preindustrial. El barem que compta per comparar-ho amb la mitjana preindustrial ha de ser la mitjana dels darrers vint anys; que a Catalunya és d'1,3 °C, és a dir, fregant el límit.
Tal com indiquen els butlletins anuals del Meteocat, la temperatura mitjana anual ha augmentat contínuament al llarg dels darrers 74 anys. Ho ha fet a un ritme de 0,26 °C més cada dècada i, en suma, l'increment ha estat d'1,9 °C des del 1950. Els mesos de juny i agost han estat els que més han presentat aquest increment tèrmic. Aquest augment de temperatures s'ha fet palpable amb el nombre creixent de nits tropicals —amb temperatures mínimes per sobre dels 20 °C—, 36 de mitjana; mentre que les nits de glaçades —per sota dels 0 °C— han disminuït unes 30 jornades de mitjana. També amb el nombre total d'hores de sol, en augment, i en els períodes de sequera més llargs i intensos; així com la disminució de la floració vegetal i la mida del fruit a la primavera en diverses espècies, com l'ametller, l'arç blanc, les alzines, oliveres o vinyes.
El pitjor episodi de sequera en cent anys
Pel que fa a les pluges, en el context d'intensa sequera que sacseja Catalunya des de fa gairebé tres anys, aquest 2023 ha estat el més sec per al conjunt del territori, amb una anomalia de -40,4% respecte de la mitjana climàtica del període de referència, entre 1961 i 1990. D'igual forma que amb l'augment de les temperatures, els anys més secs a Catalunya des del 1950, d'acord amb els registres de Meteocat, han estat a les darreres dècades: 2023, 2022, 2017, 2007, 2015 i 2006, en aquest ordre. Després de tres anys seguits secs i d’una acumulació d’anys secs en els darrers vint anys, el valor mitjà anual mostra una tendència de caiguda de les precipitacions en un 2,3% per dècada. En aquest sentit, aquest període de sequera que encara es viu ha estat assenyalat per part del servei meteorològic català com un període "excepcional" i el més greu en més de cent anys, almenys des del 1916.
🌳 Ets compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GreeN on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.