Amb la creixent globalització, les relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior s'han convertit en una part crucial de la tasca del Departament d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea. Com ho fa la Generalitat per interaccionar amb les comunitats catalanes d’altres països i mantenir i enfortir els llaços amb aquestes entitats arreu del món? A ElNacional.cat hem dedicat un programa especial a conèixer què fa el Govern més enllà de les nostres fronteres i d’això n’hem parlat amb Rafael Caballeria Perramon, director general de la Catalunya Exterior.
Segons destaca Caballeria, hi ha un nombre impressionant de comunitats catalanes a l'exterior, o com es coneixen més informalment, casals i centres catalans. Catalunya és un territori molt fort en aquest sentit i això, al seu entendre, és una prova de la força de la identitat catalana, que es manté viva a tot el món. “En tenim gairebé 160 reconegudes pel Govern i presència a més de 42 països”, afirma.
El Departament treballa dia a dia per donar serveis a aquestes comunitats en un doble vessant: una econòmica i una tècnica. “Pel que fa al vessant econòmic, el departament ofereix suport financer a través de subvencions perquè les comunitats catalanes puguin dur a terme activitats que enforteixin la seva presència i la projecció de Catalunya a les regions on estan establertes. Això no només beneficia les comunitats catalanes sinó també les societats on estan ubicades, ja que contribueixen a la promoció de la cultura catalana. L’altre, el vessant tècnic, implica acompanyament i suport en qüestions més pràctiques i administratives. Tot, amb l’objectiu de garantir que les comunitats catalanes a l'exterior puguin accedir als serveis i recursos que necessiten per connectar-se amb Catalunya i mantenir les seves relacions amb les institucions i el govern català”, explica el director.
En aquest sentit, des del Departament s’ofereixen multitud de serveis per assegurar que els ciutadans catalans a l'exterior tinguin accés a la majoria dels beneficis i serveis que ofereixen totes les conselleries, des de l'accés a la targeta sanitària fins a programes destinats als infants o la promoció del català.
L’escola catalana de Londres, un exemple d’èxit
L'escola catalana de Londres és un clar exemple de la dedicació de la Catalunya Exterior a aquest objectiu. Va ser iniciada per un grup de catalans residents a allà amb l'objectiu de proporcionar als seus fills una educació en català. Segons ha explicat Caballeria, el Deparament s’hi va implicar ràpidament. Acció Exterior treballa de bracet amb el Departament d'Educació per establir el que anomenen "model d'escola catalana a l'exterior". Aquest model pretén assegurar que els alumnes a l'estranger rebin una educació que els equipari a aquells que estudien a Catalunya. El currículum proporcionat és un pas fonamental en aquesta direcció, ja que permet als alumnes tenir una experiència educativa similar, assegurant l'equivalència en els seus coneixements i habilitats. Però aquesta iniciativa no només es limita a proporcionar materials i currículum; també inclou suport econòmic. Les comunitats catalanes a l'exterior que activin aquests serveis d'ensenyament del català podran accedir a una línia específica de subvencions que ofereix el Departament d'Exteriors.
"És un projecte emocionant, que ja ha començat com una iniciativa de voluntariat per part de professors i membres de la comunitat a Londres. L'entusiasme i la dedicació d'aquests voluntaris són fonamentals per l'èxit del projecte, i l'administració catalana treballa de valent per donar-los suport en aquesta tasca”.
De moment, es tracta d’una prova pilot i es preveu que a finals del curs es faci una avaluació per veure com ha funcionat i quines millores poden aplicar-se. El director general s’ha mostrat convençut que aquest projecte és un pas important en la promoció de la llengua catalana a l'exterior i espera que pugui ser un model a seguir per altres comunitats amb característiques similars.
L’enfortiment de l'ensenyament de la llengua i la cultura catalana és un dels motors principals de les delegacions del Govern de la Generalitat a l'exterior, i la Catalunya Exterior.
El Pla Retorn
En els darrers mesos, el Govern també ha presentat una iniciativa per als catalans que viuen a l'estranger: el Pla Retorn. Aquest projecte, que comença a prendre forma, és un acompanyament a la decisió d'un català o catalana de tornar a Catalunya després de viure a l'estranger.
“La iniciativa sorgeix en un context de canvis significatius en els moviments migratoris de la població catalana. Després de la crisi econòmica dels anys 2012-2014, molts catalans van optar per l'emigració com una resposta a les dificultats econòmiques. Aquesta onada migratòria va implicar un canvi en el perfil dels emigrants, amb una mitjana d'edat més baixa i molts joves que acabaven de completar els seus estudis universitaris. El Pla Retorn no només està enfocat a recuperar talent, sinó també en facilitar la reintegració d'aquelles persones que van deixar Catalunya i que ara desitgen tornar al seu país d'origen. Aquesta iniciativa vol aprofitar l'experiència i la formació que aquests individus han adquirit a l'estranger per aportar valor a la societat catalana”, explica Caballeria.
El director ha assegurat que, fins ara, Catalunya no ha tingut una estratègia de retorn coordinada i sistematitzada. Si bé s'han realitzat algunes accions i programes independents des de diversos departaments, el Pla Retorn busca donar a aquesta qüestió un enfocament més holístic. Aquest projecte reconeix que les raons per les quals les persones van marxar, en primer lloc, són diverses i multifactorials. Per tant, el Pla Retorn s'adapta a les diferents circumstàncies i expectatives d'aquells que vulguin tornar a Catalunya, sigui per motius professionals, familiars o personals.