El Govern última una reforma del Codi Civil de Catalunya perquè les persones tinguin més facilitats legals a l'hora de poder desheretar fills i nets que tinguin una dolenta o absència de relació familiar. La falta de relació és una causa per desheretar que es va introduir en una modificació de la llei del 2009, i ara, des del Departament de Justícia, que dirigeix Lourdes Ciuró, s’impulsa un canvi normatiu per tal que sigui més fàcil respectar les darreres voluntats del testador. Quan una persona fa un testament té la limitació del que s’anomena la legítima, que a Catalunya implica l’obligació de deixar als fills el 25% de l’herència (que s’ha de repartir a parts iguals). És per aquesta herència obligada que s’introdueixen les modificacions.

La modificació recull tres canvis fonamentals: en “el maltractament greu” s'hi especifica el de “caràcter psicològic greu” com a causa de desheretament; el desheretat haurà de provar que sí que hi havia relació i bona, és a dir, la càrrega de la prova s’inverteix, i el termini de prescripció per reclamar la legítima s’escurça de 10 a 4 anys. A més, també s’igualarà a 4 anys la reclamació de la quarta vidual (actualment són 3 anys). Justícia informa que vol aprovar aquestes modificacions a finals d’any, i que en l'actualitat l’avantprojecte de llei està pendent de l’informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

Quines són les causes de desheretament?

En l'actualitat, les causes de desheretament, que recull l’article 412-3 del Codi Civil de Catalunya són: les causes d’indignitat que estableix l’article 412-3; la denegació d’aliments a la persona testadora o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o a l’ascendència o descendència de qui testa; la suspensió o la privació de la potestat que corresponia a la persona progenitora legitimària sobre el fill o filla causant; L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre la persona causant i la persona legitimària, si és per una causa exclusivament imputable a la legitimària. I ara, com a novetat, es vol afegir que el maltractament greu, inclou explícitament el de caràcter psicològic, a qui testa, al seu o a la seva cònjuge o convivent, o a l’ascendència o descendència de qui testa.

La protecció de la voluntat del testador

La consellera Lourdes Ciuró ha explicat a ElNacional.cat que l’objectiu del canvi del Codi Civil català és “facilitar que el testador pugui disposar dels seus béns de manera que si una persona que té dret a l’herència ha sigut maltractadora de manera psicològica al testador, aquest el podrà desheretar; protegim -afegeix- la voluntat de la persona testadora i en casos malauradament més freqüents de maltractament psicològic".

Pel que fa al canvi de la càrrega de la prova, la consellera afirma que “amb aquest canvi és la persona desheretada qui ha d’acreditar que aquells fets no han ocorregut d’aquella manera. Fins ara qui hi havia d’acreditar que el testador tenia raó eren els altres hereus i aquests no sabien quina havia sigui la realitat d’aquells fets, i alhora contribuïm -indica- a la pau de les famílies i qui ha de pledejar sigui la persona desheretada”.

Cal fer desaparèixer la legítima?

Actualment, en la majoria d’herències es manté la legítima, i només en un 1 o 2% s'hi recull la clàusula per desheretar fills i nets per la causa d'inexistent relació, segons informa Albert Domingo, notari de Vilassar de Mar i membre de la Junta del Col·legi Notarial de Catalunya.  I si les herències són impugnades, ho ha de resoldre un jutge del civil.

Domingo és defensor que se suprimeixi la legítima perquè “és una limitació a la llibertat de testar”, tot i que admet que no tots els professionals comparteix aquest posicionament.  Explica que aquesta figura és antiga i es va instaurar quan els pares morien amb 50 anys i tenien fills menors i la legítima era per no deixar-los sense res. “Ara els pares moren cap als 80 anys i els fills tenen 50: no són menors ni desvalguts”, declara Domingo. El problema rau en els nets i si aquests són menors d’edat, ja que no se’ls pot desheretar ni fer responsables del comportament dels seus pares.

Pel notari, la nova reforma del Codi Civil que impulsa el Departament de Justícia va en la direcció de “debilitar” la legítima. La consellera Ciuró ho confirma en ser preguntada si la legítima s’ha de suprimir: “El camí és aquest. Limitar les possibilitats de disposició dels mateixos béns és una figura que avui en dia sembla una mica desfasada. No ho poden canviar tot de cop, hem d’anar fent passes. Ens anem adaptant a la realitat del país, que anirà cap a la supressió de les legítimes.”

Domingo també troba encertat el canvi de la càrrega de la prova, ja que és “una càrrega diabòlica” pels hereus que han de demostrar la manca de relació o el maltractament entre el difunt i el desheretat.

Sentències que avalen desheretar per maltractaments

Per la seva part, Enrique Peiro, representant de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), declara que el més lògic és que si no es vol deixar cap patrimoni a un familiar, és “no posar-lo en el testament”. Pel que fa a la legítima, considera que “no es pot tocar” i que és “difícil” de demostrar si hi ha hagut maltractaments o manca de relació, i que els canvis del Departament de Justícia poden ajudar a fer-ho, quan realment s’hagin inclòs i aprovat.

No obstant això, ja hi ha sentències que fan respectar la voluntat del testador de desheretar. A Catalunya, la secció 19 de l’Audiència de Barcelona ha confirmat la resolució d’un jutjat d’Arenys de Mar que va desestimar la petició d’un home perquè anul·lés el testament de la seva mare o almenys la clàusula per desheretar-lo per maltractament psicològic. Es detalla que el fill amb la seva parella es va instal·lar a viure a casa de la difunta contra la seva voluntat, i a més li treia diners del seu compte corrent sense autorització, fet que “van provocar angoixa” a la mare, que va anar a la notaria a desheretar-lo. L’únic canvi fixat del tribunal és que se li ha d’abonar la despesa del sepeli que va pagar i que s’atribuïa al compte de la mare. Les proves aportades per demostrar aquest mal comportament va ser el testimoni d’una veïna i les transaccions bancàries.

En la sentència, de l'abril passat, l’Audiència de Barcelona recorda que per desheretar no cal haver comès un delicte o estar condemnat. També detalla que “la més moderna doctrina del Tribunal Suprem indica que el maltractament psicològic també està inclòs en la causa de desheretar referit al maltractament d’obra”. I afirma: “El maltractament emocional o psicològic es dona en aquelles situacions en les quals una persona vinculada a una altra, la fa patir amb desqualificacions, humiliacions, discriminació, ignorant o menystenint els seus sentiments, sent exemples d’aquest tipus de maltractament, l’abandonament emocional, la desqualificació, la violència verbal, les amenaces, el control excessiu, el xantatge davant persones del seu entorn de l’afectat”.

A l’Estat espanyol, la legítima és del 66%

Actualment, en les comunitats que es regeixen amb el Codi Civil espanyol, legítima afecta el 66% de l’herència. En les que tenen dret civil propi, la majoria han anat reduint aquest percentatge. Segons detalla el notari Albert Domingo, Galícia ha rebaixat la legitima fins al 25% de l’herència, com a Catalunya; a Aragó és del 50% i en el País Basc, del 33%. En aquestes dues comunitats, tenen el que s’anomena la col·lectiva, que significa que el testador pot deixar només tota la legitima a un dels fills, és a dir que indirectament, ja la controla. Navarra i el territori d’Ayala del País Basc són les úniques que van fer desaparèixer la legítima.

Un augment d’herències i també de renúncies

L’activitat notarial ha augmentat pel que fa a registres de testaments vitals i tramitació d’herències després de dos anys de pandèmia i elevades morts per la covid-19. Els notaris catalans han tramitat 31.597 herències el primer semestre d’aquest any: 23.083 a Barcelona, 3.161 a Girona, 3.061 a Tarragona i 2.292 a Lleida.

L’any passat ja es van registrar xifres excepcionals. Els notaris catalans van autoritzar un total de  128.010  testaments l’any 2021, la xifra més alta dels últims 5 anys i un 14% superior a la de 2020 (112.153 testaments), segons dades de l’Observatori Notarial de Catalunya. Les herències van experimentar el mateix percentatge de creixement: l’any 2021 es van tramitar 66.807 herències, també la xifra més alta dels últims 5 anys i un 14% més de les 58.610 herències de 2020. A més, les dades sobre renúncies a herències, també reflecteixen que són les més elevades també dels últims  5  anys: l’any passat es van autoritzar 10.523  renúncies, un  22% més que l’any  2020 (8.653) i un 15,7% del total d'herències de  2021  (66.807).