Un total de 60.846 residents a Catalunya d'origen estranger van adquirir el 2023 la nacionalitat espanyola, essent la zona de l'Estat on més s'han concentrat les noves adquisicions en el que ha estat un any de rècord pel que fa a les dades comparades de la darrera dècada. En suma, a tota Espanya el 2023 han estat 240.208, la qual cosa suposa un augment del 32,3% pel que fa a l'any anterior. Les nacionalitats d'origen més freqüents han estat el Marroc (54.027), Veneçuela (30.154) i Colòmbia (18.738). Són dades de l''Estadística d'adquisicions de nacionalitat espanyola de residents', que ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE), com fa anualment des del 2013.
El 45,2% de les persones estrangeres que va adquirir la nacionalitat espanyola en 2023 van ser homes i el 54,8% dones. Pel que fa a l'edat, les persones de 30 a 39 d'anys van constituir el grup més nombrós, seguit del grup de 40 a 49 anys. La majoria ha trigat uns cinc anys a adquirir la nacionalitat espanyola, havent arribat a Espanya en molts casos el 2018. Quant als modes d'adquisició de nacionalitat, 212.779 casos van ser per residència i 26.844 per opció (persones adoptades per espanyols, estrangers amb un pare o mare espanyol o persones subjectes a la pàtria potestat d'un espanyol, per exemple). Aquesta última modalitat es va donar sobretot en els menors de 20 anys —va ser així en el 95,7% dels casos—.
Al conjunt de l'Estat, la nacionalitat d'origen més freqüent va ser la del Marroc, amb 54.027 casos, seguida de la de Veneçuela (30.154), Colòmbia (18.738), l'Equador (11.326), Hondures (11.189), República Dominicana (10.275), Cuba (9.790), Bolívia (9.103), el Perú (8.489) i l'Argentina (7.208). Dels quals, 52.451 casos han estat persones nascudes a territori espanyol, si bé sense nacionalitat, presumiblement per ambdós progenitors d'origen estranger. De total, un 21,2% sempre havia residit a l'Estat, mentre que el restant 78,8% havia residit prèviament a l'estranger.
Catalunya i Madrid concentren gairebé el 50%
Pel que fa a la comparativa entre territoris de l'Estat, Catalunya (amb 60.846 casos) i Comunitat de Madrid (amb 50.049) van concentrar el 46,2% de les adquisicions de nacionalitat espanyola, mentre que La Rioja (952) i Extremadura (1.309) van ser les que menys adquisicions van representar. Per número, a Catalunya i Madrid li segueixen el País Valencià (25.119), Andalusia (24.059), Múrcia (13.357), Canàries (11.622), País Basc (9.966), Balears (8.339), Castella-la Manxa (6.963), Castella i Lleó (6.502), Galícia (6.010), l'Aragó (5.600), Navarra (3.526), Astúries (2.561) i Cantàbria (1.867).