Catalunya és la comunitat autònoma en la que s'han produït més desnonaments durant els tres primers mesos de l'any, amb 2.410 procediments, el que representa el 21,8% del total d'Espanya, segons dades facilitades aquest dilluns pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El nombre de llançaments o desnonaments practicats a Espanya en el primer trimestre de l'any va assolir 11.072 procediments, aproximadament un 1% més en relació amb el mateix període de l'any anterior. Tres de cada quatre (7.625, o el 68,9% del total) va ser conseqüència de procediments derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), mentre que 2.755 més (el 24,9%) es va derivar d'execucions hipotecàries; els 692 restants van obeir a altres causes. Els llançaments derivats d'execucions hipotecàries van augmentar un 8,1% respecte al mateix trimestre del 2021, mentre que els derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans van disminuir un 3,1%, i els produïts per altres causes es van incrementar un 25,6%.

2.140 desnonaments

Catalunya, amb 2.410 procediments, el 21,8% del total, va ser la comunitat autònoma on més desnonaments es van practicar en el primer trimestre, seguida per el País Valencià, amb 1.863; Andalusia, amb 1.858, i Madrid, amb 1.005. Quant a desnonaments per impagament del lloguer, Catalunya ocupa la primera posició, amb 1.702, el 22,3% del total, seguida per Andalusia, amb 1.224; el País Valencià, amb 1.054, i Madrid, amb 869; en els provocats per execucions hipotecàries, la classificació la lidera el País Valencià, amb 741, seguida d'Andalusia, amb 508; Catalunya, amb 435, i Múrcia, amb 192. Entre gener i març, a més, es van sol·licitar 6.410 execucions hipotecàries, un 12% menys que en el primer trimestre del 2021, amb Andalusia com la comunitat amb major nombre de procediments (1.431), el 22,3% del total. A continuació figuren Catalunya, amb 1.251; el País Valencià, amb 1.042, i Madrid, amb 741.

Suïcidi per un desnonament

El passat 30 de maig un home va morir al carrer Sèquia Madriguera del barri barceloní de Bon Pastor després de saltar pel balcó quan se l'estava desnonant d'un habitatge municipal. Els fets van tenir lloc cap a les dues del migdia i la víctima residia en un pis de protecció però sense títol. L'Ajuntament va indicar que el títol havia estat de la mare de la víctima, ja difunta, i que ell s'hi va quedar sense pagar. El consistori va puntualitzar, però, que se'l desnonava per "casos reiterats de greu conflictivitat veïnal que es remunten al 2019", no pas per la manca de pagament. El desnonament s'havia paralitzat 15 dies abans i es va acordar la nova data i l'entrega de les claus. El consistori va dir que en tot moment havia ofert recursos socials i seguiment. En el moment del desnonament, no hi havia ningú al pis, però la víctima va arribar i, en veure els operaris, va saltar.