“Intuíem que la tieta Conxita havia patit molt, però ella t’explicava anècdotes i et deia: Que bones són les sopes amb ortigues.” Rosa Grangé té aquest record de Conxita Grangé Beleta (Espui, 6 d’agost de 1925 – Tolosa, 27 d’agost de 2019), que de ben jove va lluitar amb la resistència francesa contra els nazis, va ser la darrera catalana en un camp de concentració i va dedicar els darrers anys de la seva vida a divulgar la memòria als joves en la seva lluita contra el feixisme. Rosa, juntament amb Raül, també nebot de Conxita, i Carme Rei-Granger, neboda i vicepresidenta de l'Amical de Ravensbrück (tots tres a la foto principal), han assistit aquest dimecres a la presentació de la commemoració del centenari del naixement de Conxita Grangé, que ha anunciat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, amb actes que es faran a Catalunya i Occitània. “Conxita Grangé és un far que il·lumina la societat, especialment a les noves generacions”, ha afirmat el conseller Espadaler. I ha afegit: “Cal esforçar-nos en la transmissió de valors pedagògics per explicar als joves que la democràcia no va ser un regal”. Els familiars han celebrat aquest reconeixement a una figura vital catalana.
A l’acte, al Palau Robert, també hi han participat Josep M. Dalmau, alcalde de la Torre de Capdella, d’on era natural Grangé. “Hem iniciat els tràmits perquè Conxita Grangé tingui una plaça a la Vall Fosca; a més de fer-hi una ruta. Estic molt content de la declaració de l’Any Conxita Grangé, d’aquesta vallfosquina més internacional”, ha afirmat Dalmau. En aquest sentit, el conseller Espadaler ha reconegut que Catalunya arriba tard en el reconeixement d’aquesta lluitadora per la democràcia, a la qual fa anys que la República francesa va condecorar. “L’Any Grangé és un acte de Govern: de justícia, de veritat i de reparació, com la llei de memòria que aprovarem”, ha declarat Espadaler.
En dos camps de concentració
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i el cap de l’Àrea de Continguts, Educació i Projectes, Josep Calvet, que també és el comissari de l’Any Conxita Grangé, han destacat la seva figura, així com “les altres dones en camps nazis, que van ser les grans oblidades entre els oblidats”, citant paraules de Neus Català, una supervivent emblemàtica, que va morir l’abril de 2019 i Grangé, uns mesos després. El juliol d’aquell any va poder gaudir d'un homenatge a Catalunya. A l’acte s’han mostrat talls d'entrevistes amb el seu testimoni vital.
Conxita Grangé Beleta va néixer en una família de vuit germans i a dos anys va anar a viure amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz, i la seva cosina Maria Castelló a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República. Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la resistència contra als nazis. Conxita, Elvira i Maria feien d’enllaç amb els guerrillers que combatien contra els nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.
Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès d’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades, i van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d’un tren amb més de 700 detinguts, a l'anomenat tren fantasma. Van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück i també al camp Sachsenhausen, prop de Berlín, on van fer-la treballar en trinxeres per protegir la ciutat. Finalment, alliberades el juny de 1944, Conxita es va casar amb Josep Ramos, un antic guerriller, i va adoptar el seu cognom, i van tenir dos fills, l’Ivan i Cristian. Grangé va formar part d’entitats memorialistes de França i va fer xerrades a joves, incloses visites a camps de concentració.
Onze actuacions centrals
L’Any Conxita Grangé s’iniciarà el 14 d’abril amb un acte institucional a Tolosa de Llenguadoc, ciutat on Grangé va viure després de ser deportada. L’homenatge inclourà una cerimònia a la plaça que porta el seu nom, amb la presència de familiars i autoritats locals. S’han programat onze accions per divulgar la seva figura i a aprofundir en la memòria democràtica amb perspectiva de gènere.
Algunes de les activitats més destacades són: la presentació d’un pòdcast sobre les dones deportades nascudes a Lleida i a l’Alt Pirineu; la Ruta Conxita Grangé a la Vall Fosca durant l’estiu, amb parades simbòliques en llocs rellevants de la seva vida, com la seva casa natal; una exposició al Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa de Llenguadoc, i la presentació de la seva biografia oficial, a càrrec de Josep Calvet. A més, es faran jornades acadèmiques a Barcelona i activitats educatives a instituts de l’Alt Pirineu per apropar la seva figura als joves.
