La població de Catalunya continua creixent i segons les tendències demogràfiques que recull l’escenari mitjà de les Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) podria augmentar fins a mig milió en 10 anys arribant fins als 8,554 milions el 2034. Del 2024 al 2034, la població creixeria en 541.000 persones, principalment per l’efecte de la migració (654.000 persones), ja que el creixement natural —naixements menys defuncions— seria negatiu en aquest període (‑113.000 persones). A llarg termini, la població de Catalunya creixeria moderadament fins a estabilitzar-se: se situaria en 8,9 milions d’habitants tant el 2049 com el 2074.
Pel que fa a la població de 65 anys o més, arribaria fins als 1,948 milions de persones i seria la que més augmentaria (382.000 persones, que representaria un augment del 24,4% entre el 2024 i el 2034) i, dins d'aquest grup, l'augment més gran l'experimentaria la població de 80 anys o més, en concret, un 29,6%. El grup 16 a 64 anys serien 5,544 milions de persones i augmentaria lleugerament (287.000 persones, un 5,5%). En canvi, la població de 0 a 15 anys es reduiria fins als 1.062 milions, i això suposaria un descens de 128.000 habitants.
Estructura de la població catalana
Les dades assenyalen que l'any 2034, la població de 0 a 15 anys hauria disminuït en 128.000 habitants i passaria dels 1,190 milions del 2024 a 1,062 milions el 2034. El descens d'aquest gruix de població afectaria les etapes d'educació primària i secundària, que baixarien un 18,0% i un 18,3% respectivament a comparació del 2024 perquè hi transitarien les generacions poc nombroses nascudes a partir del 2018. Per contra, es preveu un augment de 21.000 persones (5,8%) en el grup de 0 a 5 anys.
L'any 2034, la població seria superior a l'actual a totes les comarques. En concret, a 27 comarques i Aran el creixement seria més elevat que el de Catalunya (6,8%), encapçalades pel Baix Penedès (18,5%), la Garrotxa (14,8%), la Cerdanya (14,3%), el Moianès (13,4%) i la Selva (13,0%). A l’altre extrem, hi hauria 15 comarques que creixerien menys que la mitjana, encapçalades per la Ribera d’Ebre (0,9%), la Terra Alta (1,0%), les Garrigues i el Solsonès (2,9% totes dues). Cal destacar que dins d’aquest darrer grup s’hi trobarien les cinc comarques més poblades de Catalunya: el Barcelonès (3,1%), el Baix Llobregat (4,9%), el Vallès Occidental (5,9%), el Vallès Oriental (6,3%) i el Maresme (6,6%).
En relació amb la població dels 0 a 15 anys disminuirà a totes les comarques. Les comarques on més disminuiria són l’Alt Urgell (‑18,1%), el Pla de l’Estany (‑17,0%) i el Maresme (‑16,9%) mentre que disminuiria menys a la Garrotxa (‑1,3%), la Selva (‑2,0%) i el Baix Penedès (‑3,6%). La població de 16 a 64 anys augmentaria lleugerament, i passaria de 5,257 milions el 2024 a 5,544 milions el 2034. L’augment es reflectiria especialment en la població de 55 a 64 anys (21,4%), pel trànsit de les generacions plenes per aquestes edats, i en la població de 25 a 34 anys (14,8%), per la migració externa. La població creixeria un 2,9% en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari; és a dir, en el grup de 16 a 24 anys. Aquesta franja d'edat augmentaria a 40 comarques i Aran, i disminuiria a la Ribera d’Ebre i el Solsonès. Els augments més destacats en termes relatius serien a la Garrotxa (16,2%), el Baix Penedès (15,8%) i el Gironès (12,0%). La població de 65 anys o més augmentaria a totes les comarques i, en especial, al Baix Penedès (44,0%), la Cerdanya (42,8%) i el Moianès (42,5%), mentre que els augments serien més discrets a les comarques que actualment ja són molt envellides: la Terra Alta (7,1%), el Barcelonès (10,5%) i les Garrigues (12,9%).
600.000 naixements en 10 anys
La previsió és que en els pròxims 10 anys hi haurà 600.000 naixements a Catalunya, un 4,7% menys que els 630.000 que s'han registrat en els darrers 10 anys. Les dades apunten que les zones on es registraran menys naixements serà a 31 comarques i Aran. En canvi, l'esperança de vida seguirà augmentat i el 2034 se situaria en els 83,4 anys per als homes i 87,9 per a les dones, en comparació, dels 81 i 86,3 anys, respectivament. Tanmateix, l’arribada a edats molt avançades de generacions cada vegada més nombroses faria augmentar el nombre de defuncions de manera continuada.
Pel que fa al nombre de defuncions, s'estima que en els pròxims 10 anys n'hi hauria 713.000, una xifra un 5,7% superior a les 674.000 que s’han registrat en els darrers 10 anys. Les defuncions augmentarien a 22 comarques i Aran i disminuirien a 20 comarques. Els fluxos de migració amb l’estranger serien importants i el saldo migratori seria de 654.000 persones al decenni 2024-2034. Es preveu que la migració sigui positiva en totes les comarques catalanes, i compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració seria el component del qual dependria el creixement de la població de Catalunya i de la majoria de comarques.
Catalunya podria arribar als 8,9 milions de persones el 2048, però un saldo natural cada cop més negatiu faria que, a la segona meitat del segle XXI, la població no creixés més i s’estabilitzés lleugerament per sota dels 9 milions. A llarg termini, la natalitat continuaria sent baixa i les defuncions augmentarien constantment perquè cada vegada hi hauria més gent en edats avançades.