Catalunya ja té més de 400 llambordes stolpersteine col·locades en 61 municipis del país. En concret, 408. És la xifra assolida avui a la tarda, després de col·locar-se 10 llambordes del Memorial Democràtic davant l’estació de tren de Vic, acte en el qual han assistit representants de l’Ajuntament de Vic i del Departament de Justícia i familiars en memòria de deu vigatans deportats en camps de concentració nazi, sis dels quals van ser assassinats. Un dels impulsors de recuperar la memòria històrica de la capital de la comarca d’Osona i sumar-se al projecte stolpersteine és Manel Montero, agent de la Guàrdia Urbana de Vic, que assegura que “Vic ha callat molt temps la represàlia viscuda”, i va començar a recuperar la històrica del municipi sobre els voluntaris de les brigades internacionals enterrats al municipi, com l’hospital militar internacional, amb metges i infermeres d’arreu, la majoria, angloxasons, que es va instal·lar d’abril 1938 a febrer del 1939 al convent de l’Escorial de Vic, on ara hi ha una escola.
Les llambordes stolpersteine són plaques artístiques urbanes creades per l’artista alemany Gunter Demnig, en record de totes les persones deportades pel nacionalsocialisme alemany. S’emplacen davant de l’última residència on la persona va viure en llibertat. En el cas de Vic, per la seva orografia, s’ha escollit la plaça de l’estació del tren, ja que alguns republicans van fugir a través d’aquest mitjà. I, a la fulla de llautó hi ha gravat el nom complet de la persona, l’any de naixement i de deportació, el camp de concentració on va ser enviada i la seva situació final (assassinada o alliberada). Des del 1993 s’han col·locat més de 60.000 llambordes en una vintena de països europeus. A Catalunya, les primeres cinc pedres es van col·locar l’any 2015 al municipi de Navàs (Bages), una de les quals en record de Ramon Sala Besa, alcalde durant la Guerra Civil per ERC, deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen l’any 1942.
Els vigatans morts als camps nazis, i avui homenatjats, són: Joaquim Delgado Ribadulla, Josep Franquesa Vidal, Artur Piqué Fargas, Lluís Serradell Santanera, Felicià Tona Bassas i Josep Verdaguer Anglada. I els deportats en camps nazis i finalment alliberats són: Ramir Badia Quintilla, Carles Franquesa Güell, Miquel Gudiol Rivera i Joan Rodríguez Pons.
El besavi
A l’acte d’aquesta tarda hi ha participat familiars de Felicià Tona Bassas, del qual el seu besnet, Adrià Casas, ha recuperat la seva memòria en un treball de recerca de batxillerat, ara fa tres anys. “A casa parlaven del besavi Feliciano i del que li va passar i jo, de petit, ho veia a com un fet molt obscur. Quan tenia uns 6 anys vam anar al camp de Mauthausen, no era gaire conscient, però vaig sentir ràbia i no entenia que es matés persones”, recorda Casas, que afegeix que va ser la seva mare qui el va convèncer per fer el treball intentant seguir els passos del seu besavi, que era repartidor a Vic, i va haver de fugir-hi en acabar la Guerra Civil, el 1939. “La majoria de fonts espanyoles no em van contestar, només l’arxiu de Salamanca. Em va deixar fred. Vaig rebre més respostes i ajuda de fonts i arxius francesos. A Espanya encara és un tabú”, sosté el jove, que ara estudia a la universitat a Barcelona. Explic que va poder muntar el trencaclosques de Feliciano en la seva marxa a l’exili, passant pel Pertús, que volia arribar a Bèlgica sense assolir-ho. “Va estar construint el camp de Gusen i va morir allà, el 1941”, detalla Casas, que es mostra “molt content” per l’acte d’avui i que es “pugui reconduir” i recordar totes les persones que van fugir del franquisme.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha participat en l'homenatge a aquests vigatans i ha explicat l'aposta del departament per recuperar la memòria històrica del país, i que la coneguin els joves, a més de l'impuls d'una nova llei, que ampliarà el concepte de víctimes, ara limitat a persones mortes. Ciuró ha destacat la importància de reivindicar aquests actes: “Perquè ens permeten recordar els fets passats, retre homenatge a les víctimes, i demostren que, com a país, estem compromesos amb el rescabalament del patiment i a divulgar la memòria democràtica.”
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, en l'acte de col·locació de les llambordes en record dels vigatans deportats, avui: D.J.
“Retornats de l’oblit”
Per la seva part, Manel Montero explica que un dia per Tots Sants, en el seu torn de feina com agent de la Guàrdia Urbana una persona li va demanar cercar un nom del cementiri, i va resultar ser Kevin Rebbechi, un jove australià que va venir a Catalunya a lluitar pel bàndol republicà. A partir d’aquí es va posar en contacte amb la família i també amb organitzadors que mantenen viva la memòria dels voluntaris de les brigades internacionals, i així va sorgir el seu llibre Buscant en Kevin, presentat el 2015. L’Ajuntament de Vic també es va avenir a fer una placa commemorativa per als altres brigadistes sense nom enterrats en una fosa comuna del cementiri. “Aquí només s’ha explicat la història dels vencedors. I a Vic, a més, l’Església tenia molt poder, i s’ha callat la història”, afirma Montero, un apassionat de la Història. També destaca que “en els homenatges als brigadistes a l’estranger es posen banderes catalanes en els rams de flors i corones”. Montero també ha recuperat la història de l’hospital militar internacional, que es va instal·lar a Vic per la seva situació estratègica i prop del tren, i que tenia força material avançat. Montero es va impactar en descobrir que una vigatana va ser afusellada al Camp de la Bota, el març de 1940, un any després de ser detinguda perquè estava embarassada, i van esperar al fet que tingués el nen, prendre-li i assassinar-la. Manel Montero farà una visita guiada pel municipi sobre els vigatans víctimes de l’holocaust, sota el nom Retornats de l’oblit, el pròxim 8 de maig.
Manel Montero, amb una llamborda stolpersteine. Foto: M.M.
L’any 2018 l’agent de la Guàrdia Urbana va proposar a la llavors regidora Sussanna Roura sumar-se al projecte de les stolpersteine, i va començar la recerca de vigatans deportats, i a l’arxiu municipal un familiar va donar-li força documentació. Confessa que el va ajudar força el llibre de Motserrat Roig, Els catalans als camps nazis. Finalment, en van identificar a deu, dels quals ha intentat cercar familiars, alguns dels quals han participat en l’homenatge i en un cas n’ha defugit. I és que molts dels que van marxar i van poder ser alliberats van refer les seves vides a l’estranger, mentre quedaven mares i fills patint la dictadura de Franco. Vic, a més, arrodoneix la recuperació de la memòria històrica amb un projecte educatiu amb alumnes de secundària i batxillerat en cinc centres educatius. “En una classe, on mostrava imatges dels camps de concentració en blanc i negre. Una alumna ens va dir: ‘això ho he viscut jo en color, a Síria, amb filferros i morts al costat’”, recorda Montero, com una experiència “frapant” en aquestes sessions amb adolescents i joves. El seu objectiu és “provocar-los” perquè s’expressin i “més enllà de recordar la història, valorin el que tenen i apliquin principis humans, de respecte a l’altra persona i altruistes”. Montero explica que fa el mateix en les classes d’educació viària, on pregunta als alumnes més grans com s’ho farien en situacions extremes, com ara després d’haver patit un accident de trànsit i quedar en una cadira de rodes.
Més llambordes
Per la seva part, el Memorial Democràtic informa que per aquest any està gestionant les llambordes en procés de petició a Alemanya, que inclou municipis com Terrassa, Lleida, Arbeca, la Granadella, la Pobla de Cérvoles, Caldes de Montbui, Reus, Tarragona, l’Hospitalet, entre altres. Actualment, només queda una llamborda pendent d’instal·lar a Sant Joan Despí.
Montero amb alumnes, en una visita al cementiri de Vic, on es va posar una placa pels voluntaris de la brigades internacionals. Foto: M.M