Catalunya tindrà unes 127 'stolpersteine' més aquest 2025. El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya les instal·larà entre el febrer i el desembre aquestes llambordes en commemoració a les víctimes del nazisme en 28 municipis catalans, segons ha informat aquest dimecres el Departament de Justícia. S'apujarà així a 678 el total de llambordes de memòria que hi ha a Catalunya, distribuïdes en un total de 101 localitats. La primera remesa, una desena de pedres, es col·locaran a l'Hospitalet de Llobregat aquest dissabte 8 de febrer.
Per a 22 dels 28 municipis que col·locaran almenys una 'stolpersteine' enguany serà la seva primera pedra de memòria per les víctimes dels camps de concentració nazis, mentre que els sis restants —Lleida, Tarragona, Terrassa, Olesa de Montserrat, Cubelles, Prats de Lluçanès o Reus— ja en tenen. Els nous municipis que en tindran per primera vegada són l’Albagés, Badalona, Biure, Borredà, Cercs, el Vendrell, Guixers, la Pobla de Cérvoles, la Pobla de Lillet, les Borges Blanques, Lladurs, Navès, Odèn, Olot, Sant Feliu de Guíxols, Sant Llorenç de Morunys, Santa Pau, Sitges, Solsona, Vidreres i el Vilosell. El Memorial Democràtic té habilitat un mapa al seu web en el qual es pot consultar on són totes les pedres que hi ha instal·lades.
Les 'stolpersteine', llambordes per ensopegar en alemany, les va idear l'artista alemany Gunter Demnig als anys noranta en memòria de les víctimes del nazisme: jueus, gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà i perseguits polítics. Es tracta de petites llambordes en forma de cub d'uns 10 centímetres per 10 centímetres i coberts amb una fulla de llautó en la qual hi ha gravades les dades de la víctima: data de naixement, el camp de concentració al qual van ser portats i data de mort en cas que foren assassinats allà o si, per contra, van ser alliberats. Les pedres les fan Demnig i el seu equip de manera manual en un taller —per contrastar amb l’extermini industrialitzat del nazisme—.
La primera, el 2015 a Navàs
En l'actualitat hi ha al voltant de 82.000 llambordes de memòria repartides per gairebé 2.000 municipis de més d'una vintena de països. Les llambordes s'emplacen davant de la residència on va néixer la persona homenatjada o en el darrer lloc on va viure en llibertat. Si es desconeixen els llocs se situen en un punt cèntric del municipi. La primera localitat catalana —i de tota la Península— en tenir una llamborda de memòria va ser Navàs (Bages), que el 2015 va instal·lar-ne cinc 'stolpersteine'. Una d'aquelles llambordes va ser en record de Ramon Sala Besa, alcalde de la localitat d'Esquerra Republicana durant la Guerra Civil que va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) i assassinat al proper camp de Gusen el 1942.