Preocupació per les prediccions que ha fet l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) sobre la primavera que ens espera. Hi ha molts dubtes de si aquesta època de l’any —la més plujosa de l’any juntament amb la tardor— portarà les puges habituals que alleugerin la sequera històrica que pateix Catalunya. Si bé la primavera climatològica va començar l’1 de març, després d’un mes de febrer que va batre tots els rècords històrics, tant en l'àmbit global com local, la primavera astronòmica arriba aquest 20 de març i el que sí que és segur és que portarà molta més calor del que és normal, segons va reconèixer Cayetano Torres, coordinador de l’Àrea d’Informació Meteorològica i Climatològica de l’AEMET aquest dimarts. “Hi ha una probabilitat altíssima, entre el 70% i el 100% de què les temperatures d’aquest pròxim trimestre estiguin per sobre de la mitjana”. Tot i que farà més calor, encara és d’hora per saber quanta pluja podria deixar la primavera. “És igual de probable una primavera plujosa que seca”, va reconèixer Torres, mentre que el delegat de l'agència a Catalunya, Ramon Pascual, i la responsable de Climatologia de l'AEMET a Catalunya, Beatriz Téllez, encara confiaven que “tingui un règim de pluges normals per a l’època de l’any, si bé és difícil pronosticar les precipitacions a mitjà i llarg termini”. Però l’equació és clara: si la pujada de temperatures no ve acompanyada de pluges, la sequera empitjorarà, avisen els meteoròlegs.
Quines són les mitjanes de calor i pluja a la primavera?
La mitjana a la primavera, pel que fa a temperatures, és de 13,6 °C, segons indica l'AEMET. Aquesta és una mitjana que es calcula en l'àmbit estatal, tenint en compte variants i que el temps és més fred al terç nord de la península Ibèrica i que, en canvi, tant a les illes com al sud peninsular les temperatures arriben als 17-20 °C de mitjana, sobretot a mesura que s'acosta el final d'abril i els mesos de maig i juny. L’agència preveu que els pròxims mesos seran molt càlids i poden seguir batent rècords, “amb unes anomalies més pronunciades a la costa mediterrània, nord-est, vessant cantàbric de la península i en els dos arxipèlags (Canàries i Balears)”, per la qual cosa la sequera a Catalunya pot empitjorar encara més.
Pel que fa a la pluja a la primavera, la mitjana és de 173 litres per m², encara que aquí també cal caracteritzar la zona del nord, Astúries, Galícia i País Basc, a més de Cantàbria, com els territoris més propensos a comptar amb precipitacions d'aquest grau. La previsió per aquesta primavera 2024 és que les precipitacions es percebran a l'oest, nord i interior de la península Ibèrica i també, encara que s'entén que amb menys grau, a les Illes Canàries. Això tindrà el seu costat positiu a l'est i el sud peninsular, però també el negatiu, ja que no rebre aigua de pluja afavoreix la sequera en terrenys que ja estan en alerta, com és el cas de Catalunya.
Quanta pluja hauria de caure?
Si encara és d’hora per saber si plourà o no aquesta primavera, encara és més difícil saber quanta aigua podria caure. El que si existeixen són càlculs sobre el que es necessitaria per alleugerar la sequera. D’una banda, es necessitarien diversos episodis de precipitacions com els que es van donar el cap de setmana passat, amb pluges d’entre 40 i 80 litres per m², de forma persistent. O bé dos o tres grans episodis que descarreguessin més de 100 litres per m² “podrien revertir aquesta situació de sequera de cop”, segons va reconèixer Ramon Pascual, com el que es va donar amb la borrasca Glòria l'any 2020.
La neu ajudarà, però està per sota de la mitjana
A més de les pluges que puguin venir, un altre factor a tenir en compte de cara a les reserves d'aigua és la fosa de la neu que ha caigut en aquests darrers dies, tot i que el delegat territorial de l'Aemet a Catalunya va advertir que"es traduirà en un petit augment" als pantans, que ara estan per sota del 15% de la seva capacitat. Però també adverteixen que les temperatures elevades com les que s’esperen a la primavera afavoreixen l’evaporació de la neu, i en conseqüència, queda menys aigua per al desglaç que acabi als rius o pantans. Hi ha més neu acumulada al Pirineu de Lleida que a l'Oriental, on hi ha les conques del Sistema Ter-Llobregat —el que nodreix Barcelona i part de Girona i que està en fase d'emergència—, on la quantitat de neu està per sota de la mitjana.