Sis de cada 10 persones asseguren que no han sentit mai parlar dels drets sexuals i reproductius. Un 71% de les enquestades assegura que s'ha sentit menystinguda durant l’embaràs o part. El 38% s’ha sentit jutjada o l’han esbroncada en demanar una pastilla anticonceptiva. Un 40% creuen tenir poca informació sobre com poder fer un avortament. Gairebé el 30% sent que el lloc on viu dificulta l’accés als serveis de salut sexual. Aquestes són algunes conclusions de l’Informe de l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius 2019 que s’ha presentat aquest dimarts al Col·legi de Periodistes coincidint amb el Dia Mundial dels Drets Humans.
D’aquesta manera, segons han explicat, des de la posada en marxa de l’Observatori l’octubre de 2018, s’han rebut un centenar de denúncies de vulneracions de drets vinculades a qüestions clau com ara l’avortament, l’educació sexual, l’accés a l’anticoncepció d’urgència, el finançament públic a entitats i col·lectius antidrets, la violència obstètrica i els obstacles d’accés a diferents serveis de salut. En totes aquestes s’identifica com a nexe comú la violència institucional que s’exerceix sobre els drets sexuals i reproductius (DSIR).
Presentació de l'Informe de l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius / A.S.S.
Els casos
L’Informe es basa en casos i denúncies, com per exemple, la d’una dona de Manresa enviada a Barcelona per fer un avortament perquè no hi ha professionals sanitaris disponibles a l’hospital més proper que no practiquin l’objecció de consciència; o per exemple, la d’una jove de 16 anys que es veu obligada a fer un avortament de forma clandestina a causa de la manca de consentiment dels seus pares; o una dona a qui se li demanen 170 € per avortar perquè no disposa de la targeta sanitària.
Però de casos, n’hi ha més. Durant la presentació també han parlat del cas d’una jove de 16 anys a qui se li nega l’anticoncepció d’urgència a una farmàcia perquè ja se n’havia pres una feia tres mesos; o el d'una dona que pateix de violència obstètrica durant el procés del part; i fins i tot el cas d’una entitat marcadament antidrets de Tarragona que rebia finançament públic.
I les institucions, què?
Per aquest motiu, es demana a les institucions “un canvi de paradigma d’atenció i de servei públic. Un canvi que estigui fonamentat en els drets humans de les dones i les persones”, ha exposat Sílvia Aldavert, de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius. “No volem paternalisme, ni moralisme. Volem un canvi de paradigma”.
Vulneració del dret a l’educació sexual
Durant la presentació de l’informe, s’ha destacat també que l’educació sexual i afectiva és un dels drets sexuals i reproductius amb més mancances a Catalunya. Sense anar gaire lluny, la Coordinadora de Comissions de Gènere, Feminismes i Coeducació de les Escoles Públiques de Gràcia denuncia el contingut d’un llibre de text de 6è de primària en què es poden llegir les definicions que fan de l’úter i la vagina. “Úter: És on es desenvolupa el fetus durant l’embaràs”. “Vagina: És un passadís molt elàstic on s’introdueix el penis durant la unió sexual”.
“Les definicions d’úter i vagina que incorpora el llibre, visibilitzen la falta de perspectiva feminista en una matèria tan important com és l’educació sexual i afectiva. S’expliquen diferents parts del cos a partir de la contraposició entre dos sexes i des d’un enfocament marcadament heteronormatiu i fal·locèntric”, ha explicat Esther Murillo, coordinadora de Comissions de Coeducació, Gènere i Feminismes de les Escoles Públiques de Gràcia.
Un projecte adoctrinador amb finançament públic a Tarragona
Laia Estrada, regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, ha explicat que van denunciar juntament amb l’assemblea feminista Cau de Llunes, el finançament públic que rep Llar Natalis, una residència d’acollida de la Fundació Obra Pia Montserrat. Mitjançant un conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal del Tarragonès i els ajuntaments de la zona, Llar Natalis rebia usuàries de serveis socials.
“El seu perfil són dones embarassades sense recursos i sense teixit familiar o social i que poden estar considerant avortar”, ha exposat. Així doncs, “Llar Natalis les acull amb la intenció de dissuadir-les mitjançant fal·làcies com la síndrome postavortament o reforçant mites”, ha detallat.
L'Informe posa de manifest les carències que hi ha en la societat actual en matèria de drets sexuals i reproductius. "No hi ha cap Estat que garanteixi els drets sexuals i reproductius. No existeixen mecanismes de denuncia que puguin posar sobre la taula les vulneracions de drets", ha insistit Aldavert. Així, ha explicat que "l’objectiu de l'Observatori és posar una plataforma a la ciutadania per tenir un mètode de denúncia".
A la presentació hi han assistit Esther Murillo, coordinadora de Comissions de Coeducació, Gènere i Feminismes de les Escoles Públiques de Gràcia; Montse Cervera, de la campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït; Rosario Mendieta, de marea Verde Barcelona; Elena Longares de, LesBiCat i Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida; Eva Vela, de FAME (Federación de Asociaciones de Matronas de España) i coordinadora d’ASSIR; Ana Isabel Ibar, de la subdirecció general de Drogodependències; Laia Estrada, de la CUP Tarragona, i Sílvia Aldavert, de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius. Totes elles han subratllat la necessitat d'un "canvi de paradigma" per tal de capgirar la situació actual.