L’única família del regne animal en què el mascle es queda embarassat

Encara que ens pugui resultar incomprensible, des del punt de vista biològic existeixen un seguit d’espècies, incloses totes elles dins la família dels singnàtids (Syngnathidae), on és el mascle qui es queda embarassat i allibera al medi els ous o els nous organismes completament formats. Posem-los nom; parlem dels cavallets de mar, dels peixos pipa, dels cavallets pipa o dels dragons de mar, tots ells, grups d’organismes integrats dins la família dels singnàtids i que, en el seu conjunt, arriben a ser una cinquantena d’espècies diferents, constituint així un nombre sense determinar perquè cada any, segons els experts, n’apareixen de noves que s’uneixen a la família.

“A Europa només trobem dos tipus de cavallets de mar, un és l'Hippocampus hippocampus, el més comú -tot i que cada cop n'hi ha menys-, i l'Hippocampus guttulatus, que seria l'espècie que trobem a la part de l’Atlàntic, a Galícia, una de les espècies més grans que hi ha al món i que poden arribar als 25 cm de llargada”. Així ho explica Miquel Planas, científic titular del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) que, des del 2007, es troba immers treballant com a director del grup de biologia i fisiologia larvària de peixos, centrat sobretot en l’estudi del cavallet de mar i els peixos pipa. Una tasca que l’expert desenvolupa dins l’Institut d’Investigacions Marines de Vigo, sent aquest el primer projecte d’estudi en cultiu europeu que es va iniciar amb cavallets de mar i que és considerat avui, un grup punter de referència a nivell mundial en aquest àmbit d’estudi.

L’investigador explica que tot i ser espècies molt conegudes i molt icòniques per a tothom, des del punt de vista científic se’n coneix molt poca cosa, “degut a què són espècies no gaire abundants i l’accés a elles al medi natural resulta complicat”. D’altra banda, des del punt de vista del cultiu són espècies molt diferents, ja que en néixer es diferencien per complet de la resta de larves o peixos teleostis. “Els cavallets de mar neixen totalment desenvolupats, com si fossin pràcticament adults però en versió reduïda”. Això fa que des de ben petits siguin absolutament independents, desplaçant-se gràcies a les corrents marines i sent planctònics tot i que més endavant, s’alimentaran de petits crustacis.

Gairebé tots els cavallets de mar són monògams socialment, tenen la seva parella i estan amb ells, però hi ha especies que no

Pel que fa al seu hàbitat, aquest es troba associat a les fanerògames o a les macro algues marines, fixant-se a les comunitats vegetals on trobaran l’aliment necessari i on es mimetitzaran de l’entorn per passar desapercebuts dels seus depredadors, que són els peixos que van pel fons, com el rap o qualsevol altre amb bona dentadura, ja que son animals on pràcticament tot és ossamenta. “Habitualment es mouen poc i viuen dispersos però amb zones molt concretes, normalment amb parella”, apunta Planas, on detalla que poden arribar a viure entre 3 i 5 anys tot i que en situacions de cultiu, n’han vist de més de 6 anys.

L’excepció del regne animal; una sincronització calculada al mil·límetre

Però si una cosa fa característica la família dels singnàtids dins el regne animal, aquesta és la seva eficiència reproductiva, sent el mascle qui s’encarrega de controlar i protegir els ous fins que neixen les noves cries. “El seu sistema és una forma de treure productivitat a la reproducció, donant-se una sincronització a la perfecció entre els mascles i les femelles; des del moment en què el mascle rep els ous de la femella, comença el desenvolupament embrionari dins un sac recobert, que durarà entre uns 20 - 30 dies segons l’espècie”, apunta Planas, que afegeix que mentre això duri, la femella comença a produir o a madurar un nou grup d’ous que durarà exactament el mateix temps de l’embriogènesi del mascle. “Des del moment en què s’aparellen, mascle i femella treballen repartint-se els papers de la reproducció i fent-la més eficient”, una sincronització que si es desvia un sol dia, pot fer que els ous de la femella es sobre madurin i s’acabin perdent, apunta l’investigador que detalla que el seu cicle reproductiu s’inicia a principis de primavera fins a finals d’estiu, sent aquest un cicle dominat per la llum i la temperatura.

Al llarg de l’any, la transferència d’ous de la femella al mascle es repeteix en vàries ocasions -entre 3 o 6-, i en cada lot de nous juvenils trobem entre 20 i 1.000 i pico nous individus, segons l’espècie. “Amb els cavallets de mar, si li obres el sac veuràs que tots els embrions són de la mateixa femella, perquè en introduir els ous, el sac es tanca. No passa el mateix en els peixos pipa, on trobem a mascles que porten els ous sense cap protecció i d’altres amb una làmina de pell que taparien els ous, un fet que determinaria que en aquestes espècies de peixos, hi hagi ous de femelles diferents”.

La família dels singnàtids va aparèixer fa 35 milions d’anys degut a un escalfament global de la Terra, que va produir un creixement extens de les praderies marines

Pesca i captura il·legal: els cavallets de mar en perill

Cada any es capturen 50 milions de cavallets de mar que s’utilitzen en la medicina tradicional xinesa, relata l’expert, que explica com al sud de Portugal mateix, a la Ria Formosa, hi ha la presència de grups que treballen capturant aquests individus de forma il·legal, que després passen a Espanya on els venen secs i des d’aquí envien a la Xina per poder-ne fer ús. Això i la destrucció d’hàbitats marins, sobretot de les praderies i de les comunitats de macro algues, són les principals causes que fan que aquest grup d’individus, es trobi en regressió constant. Una problemàtica que segueix de ben a prop l’investigador del CSIC, Miquel Planas, i que precisament li recorda al motiu principal pel qual va decidir iniciar-se amb l’estudi dels cavallets de mar; “per l’interès a recuperar-ne les seves poblacions en el medi natural, en observar que es trobaven i que es troben encara avui dia amb regressió constant”.

L’expert acaba recomanant a tots aquells interessats en descobrir i aprofundir sobre més aspectes de la família dels Singnàtids, que visualitzin el documental que ve a continuació o amb el llibre El caballito de mar (Editorial CSIC i Catarata), on el científic exposa tot el coneixement que ha adquirit d’aquest grup animal al llarg dels anys d’investigació, amb les peculiaritats especials que els identifiquen i que avui coneixem amb més detall.

“SyngDoc: El desconocido mundo de los Singnàtids”